ERC. ES D’ESQUERRES ?

 

Ros(UGT), Pacheco (CCOO) i Aragonés (ERC)

El paper d’ERC en tot el procés de tramitació de la Reforma Laboral i el seu posicionament final votant NO ens planteja una pregunta de la qual fa molt temps ja sabem la resposta. Es ERC un partit d’esquerres? Clarament NO, malgrat el seu nom porti a confusió..  

ERC ha estat des de la seva fundació un partit nacionalista representatiu de la petita burgesia rural i urbana i de la menestralia però mai un partit representatiu de la classe treballadora catalana. Com deia el seu fundador Francesc Macià eren el partit de “la caseta i l’hortet”. Ho ha estat al llarg de la historia disputant la hegemonia a la dreta tradicional catalana, i quan ha estat necessari per a ser alternativa de govern aliant-se, si era precís, amb partits d’esquerra. Així va ser en temps de la II República, durant la dictadura va desaparèixer i amb el retorn de la democràcia va adoptar posicions nacionalistes, de vegades radicals i altres moderades i donant el seu vot per a complementar la dreta de CiU enfront dels partits d’esquerres, excepte en el breu període del Tripartit. Ja en la primera legislatura ERC va optar per CiU i Jordi Pujol quan era possible una majoria d’esquerres en el Parlament. Posteriorment la seva radicalització nacionalista l’ha portat a complementar el radicalisme independentista del post-pujolisme en tota l’aventura del “procés” governant la Generalitat amb ells  fins ara. Tot això al marge de disputar de forma permanent amb el seu soci de la dreta post-convergent l’hegemonia de l’independentisme.

En l’àmbit estatal ERC ha volgut donar una aparença de força progressista que emmascara la realitat de la seva por a que a l’Estat governin els representants del nacionalisme espanyol. Aquest és el fet que l’aproxima a les forces d’esquerra i progressistes. Però ERC sempre ha estat un partit poc previsible i poc fiable tot practicant una política on els discursos no coincideixen amb la seva actuació. Així ERC va ser un dels responsables de la caiguda del primer Govern de Sánchez al no aprovar-li els pressupostos i ara ha intentat boicotejar un tema tan transcendent com la Reforma Laboral. Malgrat alguns representants de la “nova esquerra política” hagin cregut que ERC era un soci fiable per avançar en una transformació progressista de l’Estat no hi ha dubte que a hores d’ara deuen haver despertat del seu “somni”. ERC és un partit impredictible per que no té una ideologia clara més enllà del seu nacionalisme.

ERC mai ha tingut cap influencia en el sindicalisme de classe majoritari a Catalunya, ni ha estat un representant clar dels interessos de la gent treballadora de Catalunya. La prova més clara és el seu co-govern amb la dreta catalana. No hi ha dubte que hi ha afiliats de CCOO o d’UGT que són d’ERC però sembla que amb poca influència en  el seu partit com es reflecteix en la seva posició envers la Reforma Laboral signada pels sindicats majoritaris a Catalunya. La Reforma Laboral està considerada com a positiva  de forma molt majoritària per la classe treballadora catalana i rebutjada amb posicions maximalistes per aquells que no coneix el mon laboral com és el cas d’ERC.

Sembla que el desconeixement d’ERC de la realitat del mon del treball la porta a no tenir en compte la importància de la correlació de forces entre sindicats i patronal. Les anteriors Contrareformes Laborals van comportar la pèrdua del sistema d’equilibris en la negociació col·lectiva amb dos temes fonamentals establint la supremacia del conveni d’empresa sobre el sectorial i eliminant la ultractivitat dels convenis. Les Contrareformes laborals del PP, en especial la del 2012 sense cap procés de concertació amb els agents socials, va servir per a reforçar en el mon laboral la capacitat unilateral de l’empresariat per a modificar condicions de treball. Tenint com a una de les seves conseqüències la devaluació salarial del conjunt de la classe treballadora d’Espanya. El suposat objectiu d’aconseguir major flexibilitat es va transformar en més poder empresarial i un empobriment i precarització del món del treball.

Per contra, la Reforma Laboral defensada pel Govern de coalició ha recuperat i donat un paper important a un acord de concertació entre els agents socials, sindicats i empresaris, en línia amb el paper que els hi dóna l’article VII de la Constitució. Això dota el projecte de Reforma Laboral d’un valor de legitimació i d’equilibri per part dels qui més coneixen i han d’aplicar a la pràctica les normes laborals. El fet que l’acord hagi estat subscrit tant pels sindicats com per la patronal no sols no és un fet negatiu sinó que al contrari significa un consens en les matèries establertes i li dóna un important suport polític derivat del consens de la proposta.

El projecte de Reforma Laboral entre d’altres coses torna a potenciar la importància del paper regulador de la negociació col·lectiva i equilibra el poder de les dues contraparts és a dir dels sindicats i les patronals que s’havia trencat per la Contrareforma unilateral del PP del 2012.

Aquest tema és fonamental i té una transcendència molt important pel futur de les relacions laborals en tots els sectors. Però a més va acompanyat de una àmplia renovació pel que fa als tipus de contractació i a la limitació de la contractació temporal, així com millora la regulació de les subcontractacions especialment pel que fa al salari del personal subcontractat. Aspectes tots ells que tenen com a objectiu lluitar contra la dualitat existent en el mercat laboral.

Es evident que queden temes pendents i que poden ser fruit de posteriors negociacions, però el que està clar és que tots els aspectes de l’acord de Reforma Laboral són positius i milloren drets per les persones treballadores.

Però ERC és inaccessible a tot aquest tipus d’argumentacions, tots aquests temes que afecten la gent treballadora sembla que els hi sona a xinès. La seva posició és molt simplista i moltes vegades irresponsable i frívola, ells no han pogut ficar “la cullera al plat”  i no valoren els avenços que comporta la Reforma Laboral per a la millora de les condicions laborals. Entre d’altres coses potser per que la realitat del món del treball mai ha estat entre les seves prioritats.

I ens preguntem: algú es pot dir d’esquerres i no donar suport als sindicats representatius de la classe treballadora?.  Algú creu que pot representar millor  la gent treballadora que els sindicats que els treballadors i treballadores han escollit de forma majoritària a Catalunya i a Espanya? O potser el que passa és que la situació real de la gent treballadora realment no té  importància per a ERC?.

Representativitat sindical a Catalunya