 |
| Sindicat de Drets |
A l’inici de la democràcia en Espanya, Marcelino Camacho deia amb raó que “ la democràcia se ha quedado a la puerta de las empreses”, referint-se al fet de que tot el poder de l’organització del treball havia quedat en mans dels empresaris sense cap participació dels treballadors.
Aquesta afirmació avui no només continua sent certa sinó que s’ha
incrementat, especialment desprès de la Contrareforma Laboral del PP amb el seu
atac a l’instrument sindical bàsic com es el Dret a la Negociació Col·lectiva.
Avui el sindicalisme està en un procés de profunda reflexió, el que a CCOO
s’ha titulat “Repensar el sindicat”. Avui en dia està cada cop més clara la
necessitat de que el sindicat es converteixi en un “Sindicat que garanteixi
Drets” als treballadors. Un sindicat que parteixi de la defensa dels drets de
les persones individualment i també col·lectivament. El concepte de sindicat
general és el d’aquell que defensa el conjunt de la classe però més que això
els interessos legítims dels col·lectius i les persones treballadores.
Això avui té una importància capital especialment al analitzar la
complexitat de l’evolució del treball i
les múltiples formes en que aquest es presenta tant en el pla de l’aparició de
noves formes de treball col·lectiu com noves formes de treball individualitzat,
autònom o “informal”.
Avui és imprescindible reconquerir drets perduts en la Contrareforma
laboral del PP, especialment el relatiu a la negociació col·lectiva.
El sindicat ha assumit de forma definitiva
el seu dret a l’autonomia com a subjecte econòmic i també polític i per tant el
seu paper està no sols en la defensa dels interessos laborals, que és
prioritària, sinó també en els interessos socials del conjunt de les classes
treballadores diverses i plurals. El sindicat ha de complir el seu paper en la
defensa dels drets salarials i laborals, però també el de defensa del salari
diferit, com és el cas de les pensions, i el salari social que correspon als
diversos aspectes de l’estat del benestar, des de les ajudes de protecció
social als sectors més dèbils i precaris, com el dret a la sanitat, a la salut,
a la cura i a uns serveis públics de qualitat, és a dir dels drets de
ciutadania.
El sindicalisme confederal ha de conquerir pel conjunt de la gent que forma
les classes treballadores una autèntica “Carta de Drets” exigible i en la que
el sindicalisme jugués el seu paper de garant i controlador.
 |
| Bruno Trentin va ser Secretari General de la CGIL |
Però també tenen el deure de conquerir el dret a la informació sobre la
gestió de la empresa tant pel que fa a les empreses matrius com a la seva
repercussió en les empreses subalternes, i als diversos sistemes de treball que
es puguin donar.
Aquests son també drets que s’haurien de contemplar en la “Carta de Drets”
que convertís el sindicalisme en un garant del compliment d’aquests drets. Hem
d’acabar amb aspectes existents actualment on es vulneren drets reconeguts. Un exemple el dret a la
jornada de treball es vulnera de forma generalitzada i a Espanya hi ha milions
d’hores de treball no remunerades. I tot això davant la manca de capacitat i
recursos de les inspeccions de treball, però també degut a la pròpia indefensió
dels treballadors que davant les pressions empresarials es veuen coaccionats a
ampliar la seva jornada. Les coaccions són múltiples i diverses, des de les que
s’efectuen en treballadors precaris sota l’amenaça de no renovació del
contracte fins les que afecten treballadors fixes als que se’ls pressiona amb
la possible pèrdua de promoció professional. Es un fet que l’Estat no té cap voluntat de resoldre tot
això ni els sindicats tenen eines per a intervenir de forma radical més enllà de la
denúncia.
Però el sindicalisme confederal no només ha de tenir reconeguts tots els
drets fins ara esmentats sinó també el dret a la participació en el debat de la
política econòmica en general on és imprescindible que es senti la veu del
sindicalisme general. Com es pot defensar el salari diferit o social si n es té
veu en el sistema tributari dels país que és el responsable de la seva
financiació?
El sindicalisme que hem d’anar construint, aquest sindicalisme confederal i
general que defensa les persones ha de ser el de un “sindicat que garanteixi drets”
. Aquest és el gran salt endavant que el sindicalisme ha d’afrontar per a jugar
el seu necessari paper en el futur. Cal seguir el camí que en aquest sentit va
marcar i teoritzar Bruno Trentin el
gran reformador del sindicalisme italià. Aquest nou esperit de defensar i
garantir el dret de totes les persones treballadores és avui una necessitat
urgent del sindicalisme confederal per a fer front als grans canvis que s’estan
donant en el món del treball, i que només el sindicalisme confederal està amb
capacitat d’afrontar de forma autònoma. Serà sens dubte la millor forma de continuar
defensant la “centralitat del treball” especialment veient la confusió o
incomprensió de la majoria de la dirigència política.
 |
| Unai Sordo la renovació a CCOO |
