Àtoms-ClubCortum/ 27 de gener de 2021
nuevatribuna| 29 de enero de 2021
A Catalunya li cal de passar pàgina. Els darrers anys han estat d’una profunda decadència de la societat sota el govern més ineficient i incapaç que haguéssim pogut imaginar. Ni en el pitjor dels somnis hom podia haver pensat en un govern com el que ha encapçalat, presidir seria molt dir, en Quim Torra.
El Govern de la Generalitat sota el mandat de Torra ha estat una barreja de despropòsits difícilment previsibles. Ha estat un desgovern voluntàriament volgut en mans d’un activista sense cap voluntat de construir res i sense cap altre objectiu que tractar de confrontar amb el govern de l’Estat i fer una continuada campanya de propaganda d’una independència impossible i sense tenir en compte en cap moment les necessitats del país i de la seva ciutadania. Ni tan sols ha entrat en els seus plans gestionar res, sinó simplement dirigir-se als seus seguidors per a llançar-los discursos de confrontació que els tinguessin en una mobilització permanent.
El Govern no ha gestionat per a ningú, ni tant sols pels seus votants, als quals en exclusiva ha dirigit els seus missatges propagandístics. Ha menyspreat a més de la meitat del país que sota el seu pensament ni tan sols els considera part de la societat catalana. El seu discurs sectari no ha volgut mai reduir la divisió de la societat sinó en tot cas fer-la més ampla.
Hem vist crides a la insubordinació social, missatges de comprensió als responsables dels esclats de violència o als intents de col·lapsar el país i alhora retrets inclús a les seves pròpies forces de seguretat quan s’han enfrontat als violents al carrer. Tot això acompanyat de visites al fugit Puigdemont i als polítics empresonats, per cert sota la custodia del seu govern.
Aquest govern ha estat un malson. No sols ha inflamat i donat suport a les actuacions dels sectors més radicals de l’independentisme sinó que a la vegada ha confrontat amb tota la resta de l’espectre polític a la que ha menystingut deixant clara la nul.la voluntat de diàleg i d’acord per a donar sortida a una situació de profunda crispació. Tot això va portar al continuat despropòsit i menyspreu a les lleis i a la judicatura per part del President “vicari” que finalment l’han portat a la seva inhabilitació i dimissió. Fins a tal punt va arribar el comportament insensat del màxim representant de la Generalitat que la seva marxa es va produir dins d’una ruptura interna dels seu govern i de la seva majoria parlamentaria.
La gestió pública del govern ha estat nul.la en tot moment i la seva relació amb els agents socials inexistent, només ha tingut temps per a escoltar els cants de sirena de les entitats subvencionades que s’han encarregat de mantenir el soroll al carrer com l’ANC i Omnium. La marxa d’empreses i la degradació de l’economia i el teixit social no han comportat cap neguit per a un govern tancat en els seus somnis i absent de la realitat social del país.
En la darrera etapa amb i sense Torra hem hagut de suportar la realitat de la pandèmia del Covid-19 a Catalunya. Un govern que no tenia la voluntat de gestionar s’ha vist obligat a enfrontar-se a una important crisi sanitària i social. I això ha posat al descobert totes les febleses i mancances i s’han fet públiques les seves incapacitats. Han intentat en tot moment marcar perfil propi intentant criticar i plantejant falses alternatives a les polítiques del Govern de l’Estat. S’han vist retratats en la seva crítica per la crítica al costat del govern de la Comunitat de Madrid sent sens dubte les dues autonomies on de pitjor forma s’ha enfrontat la lluita contra el virus.
Alhora hem sofert una última etapa en el període més intens on les desavinences entre conselleries s’ha fet més evident amb una contínua i pública culpabilització d’uns responsables sobre els altres davant els ulls d’una societat que no donava crèdit al desgavell intern del Govern de la Generalitat. Els cessaments, els canvis, els enfrontaments han estat la fase final d’un govern que ha fet de la decadència institucional i del descrèdit la seva ensenya.
L’últim “esperpent” d’aquest simulacre de govern ha estat l’intent de desconvocar les eleccions del 14-F. Desconvocar unes eleccions que el govern en funcions va convocar, al ser inhabilitat el President Torra, per precepte legal i que per tant no podia desconvocar. Ni tan sols les va ajornar sinó que directament les va desconvocar sense tenir facultat per a fer-ho. I tot en el fons, malgrat ho intentés camuflar en raons sanitàries, per pures raons d’interès polític partidista com es pot veure en la posició dels diversos partits que ho van acceptar i que eren els que es veien com a més damnificats per l’efecte Illa.
Ara com dèiem toca l’hora de passar pàgina d’aquesta nefasta etapa. Catalunya precisa desprès de tant temps un Govern de debò, l’objectiu del qual sigui gestionar el país al servei de la ciutadania. Els que ens han portat fins aquí no poden ser els que ens treguin. Necessitem un canvi urgent de govern i de la forma de governar. Cal un canvi en les prioritats i cal sobretot capacitat i voluntat de gestionar al servei del conjunt de la societat i en especial per als sectors més vulnerables. Cal reactivar l’economia i alhora el necessari diàleg social. Calen uns plantejaments polítics i ideològics adreçats a superar la divisió i la confrontació interna i ha restablir un autogovern com el que la societat catalana es mereix i establir unes relacions comunes i fraternals amb la resta dels pobles de l’estat.
Cal en definitiva un canvi radical, la societat catalana ha de superar la divisió i tornar a plantejar-se se un referent de societat capdavantera i solidaria tant envers la pròpia ciutadania com la del conjunt de l’Estat i de la Unió Europea i oberta a tots els pobles del món.
