GARZON, LA DEMAGOGIA DE LA DRETA I ELS MISERS DEL PSOE

 

Garzon, la raò front la demagogia

nuevatribuna/ 15 de enero 2022

En la seva entrevista a “The Guardian” Alberto Garzón es va limitar a descriure una certesa indiscutible “Aquí cal diferenciar entre la ramaderia industrial i la ramaderia extensiva. Aquesta és una ramaderia ecològicament sostenible i que té molt pes en determinades regions d'Espanya com poden ser Astúries, part de Castella i Lleó, fins i tot d'Andalusia o Extremadura.” “Però aquesta és sostenible. La que no és en cap moment sostenible és la que anomenen les macrogranges….Però, clar, és que agafen un poble de l'Espanya despoblada, fiquen 4.000 caps de bestiar allí, o 5.000 o 10.000, contaminen els sòls, contaminen l'aigua i després normalment s'exporta. És una carn de pitjor qualitat, és un maltractament animal i és un impacte ecològic descomunal i desproporcionat.” “Teòricament els ramaders de ramaderia extensiva haurien d'estar d'acord amb nosaltres perquè mai hem dit que no cal menjar carn, sinó que cal reduir el consum i que la carn que es consumeixi sigui així.”. En cap moment va criticar a la ramaderia en el seu conjunt, al contrari va lloar l'extensiva. I va manifestar una cosa òbvia: que els productes de la ramaderia industrial són pitjors que els de l'extensiva, una cosa indiscutible. Garzón ni va criticar  la ramaderia en general ni va manifestar que els productes de la industrial no fossin sans, simplement va dir que eren pitjors que els de la ramaderia tradicional extensiva.

Posteriorment la dreta política i mediàtica, amb la vista posada en les eleccions de Castilla i León, va llançar la faula repetida fins a l'avorriment que el ministre de Consum havia atacat i menyspreat  la ramaderia espanyola i desqualificat la carn exportada. Una falsedat com a les que ens té acostumada l'actuació “trumpista” de la dreta espanyola i els seus portaveus mediàtics que són molts i influents. Tot això impulsat pel poderós “lobby” de la indústria càrnia.

Però això no ha estat el pitjor sinó que a aquesta vulgar mentida s’han afegit ràpidament els tradicionals “mísers” del PSOE, els barons sempre crítics amb el “Sanchisme”, Lambán i Page i les seves ministres en el Govern: la d'Educació, Pilar Alegria (Aragó) i la de Política Territorial, Isabel Rodríguez (Castella-la Manxa). Tots els quals amb les seves crítiques i la petició d'algun d'ells del cessament immediat de Garzón van donar cobertura a la posició plantejada des de la dreta ultramuntana.

Les posteriors manifestacions de l'ala socialista del govern incloent el seu President, totes elles com a mínim moderadament crítiques amb Garzón han portat a la incongruència de que des de posicions del Govern es desqualifiquin les seves pròpies polítiques. Això no és nou, en moltes ocasions davant les proclames falses de la dreta els socialistes s'encongeixen i es situen en posicions defensives en lloc de llançar una ofensiva en favor de les seves actuacions.

Perquè la realitat és que les declaracions del Ministre de Consum, que en el pitjor dels casos podrien considerar-se d’inoportunes pel moment en què es publiquen, no fan més que donar veu a una realitat que es reflecteix no sols en els documents del govern i de la mateixa Unió Europea sinó que també són avalades científicament i tenen el suport d'una bona part del sector agrícola i ramader del nostre país.

En l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular (EEEC) fins a 2050 del Govern es cita, "en l'àmbit de la ramaderia, s'haurien de promoure sistemes productius extensius per a aprofitar els recursos de l'ecosistema, amb races autòctones que estan més ben adaptades al territori, i fer un ús més eficient dels recursos”. "En el sector agroalimentari el repte és fer possible la producció d'aliments en origen de major qualitat a preus raonables, amb una reducció de l'impacte derivat de la seva producció, tant en l'àmbit de les emissions, de l'ús de l'aigua, dels residus no valorats, o en la utilització de productes químics en tota la cadena de valor a través de millora en l'eficiència d'utilització d'inputs, així com la reducció de l'impacte derivat de la generació de residus tant en l'àmbit de la producció com del consum”.

En l'Agenda 2030, el “pin” de la qual acostumen a lluir el President Sánchez i els seus ministres, el seu Capítol 2 titula com “aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible”. I a continuació s'anuncien entre altres els següents arguments: “alimentació saludable basada en productes frescos i sense additius, potenciant el consum de productes de sistemes locals i, molt especialment, l'agroecologia i lluitar contra els mals hàbits alimentaris”.. “millorar el sistema alimentari a través de la millora de la productivitat, la qualitat i eficiència de l'agricultura, millorant i estabilitzant els ingressos dels productors (especialment dels petits) i fomentant-se els sistemes agroalimentaris sostenibles i el manteniment de la diversitat…polítiques relacionades amb la producció agrària, la sostenibilitat de l'agricultura, el desenvolupament rural, la gestió de les cadenes alimentàries i el medi ambient…protegir i promoure l'agricultura familiar. A Espanya, l'agricultura familiar és poc intensiva i, sovint, està relacionada amb patrons de producció i consum sostenible (sistemes extensius, tècniques tradicionals, producció en àmbits desfavorits que donen suport a zones i espècies d'alt valor) pel que, la seva protecció i manteniment, és clau per a avançar cap a un desenvolupament sostenible”.

Però no és només l'opinió del Govern sinó la que comparteix una bona part del món agrícola i ramader tradicional a Espanya al qual va enaltir Garzón en l'entrevista. Així el portaveu de la Comissió Executiva de la COAG ha manifestat “si avancen les macrogranges la ramaderia i l'agricultura familiar desapareixerà” “les macrogranges “eliminen la figura del ramader que cuida dels animals”. “En una granja industrial els animals acaben sent un element d'un negoci i per tant la relació i el tracte no pot ser el mateix, hi ha molta diferència entre petites i mitjanes granges del que és una macrogranja on es perd directament aquesta relació de la cura dels animals”

Així mateix la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial confirma els "danys" que produeix aquest model i es mostren a favor de les activitats ramaderes extensives, que "respecten els recursos, fixen població i ofereixen un producte de qualitat superior”.

Finalment només assenyalar que la Unió Europea ha manifestat el seu propòsit d'afavorir el model d'explotació familiar i professional. Que els governs autonòmics de Castella la Manxa, Aragó ( sí just els de Page i Lambán) juntament amb els de Catalunya i Navarra han aprovat iniciatives per a prohibir o limitar la construcció o aprovació de macrogranges. I el mateix Ministre d'Agricultura Luis Planas va assegurar en el Congrés de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) que elaboraria un decret llei per a “regular la grandària de les granges de boví, en el marc d'un model d'agricultura familiar i professional”.

Tot això ens porta a afirmar que la campanya contra Garzón és simplement una més de la “guerra bruta” de les dretes i els seus altaveus mediàtics contra el Govern Progressista de coalició, ajudats pels “mísers palmers” del PSOE més conservador i del tremolor de cames de la part socialista del Govern inclòs el seu President.

YOLANDA SÍ. ARA CAL L'ORGANITZACIÓ

Yolanda Díaz un nou projecte polític?

 

Que Yolanda Díaz és un valor en alça i de llarg recorregut ja ningú ho pot posar en dubta. La Vice-Presidenta 2a ha demostrat tenir una capacitat política en la que ningú semblava creure a priori quan va ser nomenada Ministra de Treball. La seva capacitat d'envoltar-se d'un bon equip en el ministeri, la seva voluntat de negociació i la seva capacitat per a aconseguir acords amb els agents socials es va traduir  en una magnifica valoració política per part de l'electorat i una apreciable il·lusió i alegria entre les gents d'esquerres. L'acord sobre la Reforma Laboral conté dos aspectes fonamentals en l'àmbit polític. En primer lloc, a més de millorar les condicions laborals de les persones treballadores és la primera reforma laboral pactada amb els Sindicats i també amb la Patronal,  encara que des de suposades posicions d'esquerra no es sàpiga valorar la importància de que la Patronal signi malgrat les pressions de la dreta política. En segon lloc i com ha manifestat el propi Unai Sordo de CCOO “Això no va només de llei, va de correlació de forces. D'organització sindical en el centre de treball. La gran pregunta que ningú se sol fer és: millora aquesta seqüència de reformes el poder contractual de la classe treballadora en un context de múltiples transicions?”. Aquesta Reforma Laboral retorna capacitat contractual a les organitzacions sindicals amb la prevalença del contracte sindical i recupera la ultractivitat dels convenis.

La importància d'aquest últim aspecte només són capaços de reconèixer-la aquells que saben el que significa la negociació laboral en els centres de treball, evidentment no els ultraesquerrans de saló.

Yolanda Díaz s'ha convertit per acció o sense voler-ho en un actiu fonamental de l'esquerra, del conjunt de l'esquerra. Per la seva activitat i per la seva manera de comportar-se. Ha sabut des del primer moment adoptar una actitud institucional però alhora clarament favorable a les necessitats de les persones treballadores. El seu objectiu sembla ser dedicar-se “a les coses, a les coses” és a dir a treballar per a millorar les condicions materials de les persones treballadores. I alhora amb un estil totalment allunyat del “soroll” polític dins del Govern, soroll que ella de manera manifesta ha rebutjat.

No hi ha dubte que el seu tipus d'actuació i lideratge ha arribat a molts i diversos sectors plurals de l'esquerra, una gran part de la qual es troba des de fa massa temps òrfena de referències. Tota aquesta multiplicitat de gents està avui il·lusionada en que tingui lloc  un projecte nou liderat per Yolanda Díaz.

El projecte de Yolanda Díaz ja ha estat batejat per molts, especialment per l’Enric Juliana, com de “un nou laborisme”. Realment el projecte de la vicepresidenta sembla marcat per la seva pròpia trajectòria personal vinculada tant al sindicalisme com al Partit Comunista. Clarament la seva proposta s'arrela a posar en valor el treball, la centralitat del treball, durant tan de temps oblidada i substituïda per molts moderns en les seves anàlisis. La centralitat del treball al costat del paper del feminisme són alguns dels materials bàsics del seu pensament que podríem denominar amb el vocable “berlinguerià” de “reformisme fort”. No hi ha dubte que aquests dos aspectes poden compaginar-se amb uns altres com són la fèrria defensa del valor del públic, el federalisme en l'àmbit de la construcció tant de l'Estat com de la Unió Europea, i la lluita ecològica així com contra la desigualtat i contra la discriminació de totes les persones. En definitiva la lluita pels valors units de la Igualtat, la Llibertat i la Fraternitat (solidaritat).

Avui l'esquerra compta amb un valor en alça i això és bo per a tota l'esquerra, fins i tot per al PSOE que precisa d'un altre projecte atractiu d'esquerres amb el qual competir electoralment de manera fraternal i amb el qual continuar col·laborant en la futura governança del país en un projecte de progrés social.

Tenim la persona adequada per a dirigir-lo i que compta també amb un fet important, la sintonia de la candidata amb la primera organització sindical i social de l'estat, i això és molt important especialment si ho comparem amb altres projectes que havien sorgit. I tots sabem que sense una organització sòlida, coherent i conseqüent és difícil donar vida a un projecte amb voluntat d'estabilitat i durabilitat. Es precisa d'una organització per a l'articulació social. Ja hem comprovat el fracàs de projectes amb hiperlideratges i  limitada organització.

En aquests moments només un important interrogant s'interposa en aquest interessant projecte. Amb quina organització es compta per a dur-lo a terme? I aquí es planteja un tema bàsic. No es pot crear un projecte basant-se en una suma o un reescalfat de projectes preexistents, tots ells diferents entre si. Es precisa una organització, i una organització extensa que arribi a tots els racons del país. Evidentment que pot crear-se amb el concurs d'organitzacions preexistents però sempre que comparteixin les mateixes bases del projecte. Un projecte polític pot fer-se com un vestit de retalls o sobre unes noves bases polítiques i ideològiques i d'això dependrà el seu futur. Perquè l'organització té dos objectius bàsics si té la suficient extensió, conèixer la realitat social sobre la qual es treballa per a elaborar l'estratègia política i ser la font de transmissió del projecte en tots els àmbits en els quals s'actuï. És a dir l'organització i no sols els liders ha de ser el “Intel·lectual Polític Col·lectiu”

I fer una organització forta i homogènia no és tasca fàcil, però Yolanda té bones relacions que poden permetre-li aconseguir-ho. Cal posar-se a la feina i al costat de l'organització que serveixi de base es poden articular aliances amb altres organitzacions que serveixin per a sumar però no per a diluir el projecte. Sabent en el moment polític en el qual estem, que no és ni l'any 1978 ni el 15M, és el moment d'una política de fets i no de nostàlgies ni desitjos ideals. Estem en un moment en què el propi acord de la Reforma Laboral significa un pas en la lluita per un nou contracte social, i l'objectiu és avançar en la consecució de més i millors drets i de consolidar el nostre estat del benestar com la millor manera de combatre l'ona de reacció que ens aguaita i que vol dividir  les classes populars.

És un moment de gran responsabilitat: ARA O MAI és l'ocasió de rearmar  l'esquerra i donar una gran batalla democràtica contra la reacció. Esperem que tots els cridats a participar ho sàpiguen veure.