YOLANDA SÍ. ARA CAL L'ORGANITZACIÓ

Yolanda Díaz un nou projecte polític?

 

Que Yolanda Díaz és un valor en alça i de llarg recorregut ja ningú ho pot posar en dubta. La Vice-Presidenta 2a ha demostrat tenir una capacitat política en la que ningú semblava creure a priori quan va ser nomenada Ministra de Treball. La seva capacitat d'envoltar-se d'un bon equip en el ministeri, la seva voluntat de negociació i la seva capacitat per a aconseguir acords amb els agents socials es va traduir  en una magnifica valoració política per part de l'electorat i una apreciable il·lusió i alegria entre les gents d'esquerres. L'acord sobre la Reforma Laboral conté dos aspectes fonamentals en l'àmbit polític. En primer lloc, a més de millorar les condicions laborals de les persones treballadores és la primera reforma laboral pactada amb els Sindicats i també amb la Patronal,  encara que des de suposades posicions d'esquerra no es sàpiga valorar la importància de que la Patronal signi malgrat les pressions de la dreta política. En segon lloc i com ha manifestat el propi Unai Sordo de CCOO “Això no va només de llei, va de correlació de forces. D'organització sindical en el centre de treball. La gran pregunta que ningú se sol fer és: millora aquesta seqüència de reformes el poder contractual de la classe treballadora en un context de múltiples transicions?”. Aquesta Reforma Laboral retorna capacitat contractual a les organitzacions sindicals amb la prevalença del contracte sindical i recupera la ultractivitat dels convenis.

La importància d'aquest últim aspecte només són capaços de reconèixer-la aquells que saben el que significa la negociació laboral en els centres de treball, evidentment no els ultraesquerrans de saló.

Yolanda Díaz s'ha convertit per acció o sense voler-ho en un actiu fonamental de l'esquerra, del conjunt de l'esquerra. Per la seva activitat i per la seva manera de comportar-se. Ha sabut des del primer moment adoptar una actitud institucional però alhora clarament favorable a les necessitats de les persones treballadores. El seu objectiu sembla ser dedicar-se “a les coses, a les coses” és a dir a treballar per a millorar les condicions materials de les persones treballadores. I alhora amb un estil totalment allunyat del “soroll” polític dins del Govern, soroll que ella de manera manifesta ha rebutjat.

No hi ha dubte que el seu tipus d'actuació i lideratge ha arribat a molts i diversos sectors plurals de l'esquerra, una gran part de la qual es troba des de fa massa temps òrfena de referències. Tota aquesta multiplicitat de gents està avui il·lusionada en que tingui lloc  un projecte nou liderat per Yolanda Díaz.

El projecte de Yolanda Díaz ja ha estat batejat per molts, especialment per l’Enric Juliana, com de “un nou laborisme”. Realment el projecte de la vicepresidenta sembla marcat per la seva pròpia trajectòria personal vinculada tant al sindicalisme com al Partit Comunista. Clarament la seva proposta s'arrela a posar en valor el treball, la centralitat del treball, durant tan de temps oblidada i substituïda per molts moderns en les seves anàlisis. La centralitat del treball al costat del paper del feminisme són alguns dels materials bàsics del seu pensament que podríem denominar amb el vocable “berlinguerià” de “reformisme fort”. No hi ha dubte que aquests dos aspectes poden compaginar-se amb uns altres com són la fèrria defensa del valor del públic, el federalisme en l'àmbit de la construcció tant de l'Estat com de la Unió Europea, i la lluita ecològica així com contra la desigualtat i contra la discriminació de totes les persones. En definitiva la lluita pels valors units de la Igualtat, la Llibertat i la Fraternitat (solidaritat).

Avui l'esquerra compta amb un valor en alça i això és bo per a tota l'esquerra, fins i tot per al PSOE que precisa d'un altre projecte atractiu d'esquerres amb el qual competir electoralment de manera fraternal i amb el qual continuar col·laborant en la futura governança del país en un projecte de progrés social.

Tenim la persona adequada per a dirigir-lo i que compta també amb un fet important, la sintonia de la candidata amb la primera organització sindical i social de l'estat, i això és molt important especialment si ho comparem amb altres projectes que havien sorgit. I tots sabem que sense una organització sòlida, coherent i conseqüent és difícil donar vida a un projecte amb voluntat d'estabilitat i durabilitat. Es precisa d'una organització per a l'articulació social. Ja hem comprovat el fracàs de projectes amb hiperlideratges i  limitada organització.

En aquests moments només un important interrogant s'interposa en aquest interessant projecte. Amb quina organització es compta per a dur-lo a terme? I aquí es planteja un tema bàsic. No es pot crear un projecte basant-se en una suma o un reescalfat de projectes preexistents, tots ells diferents entre si. Es precisa una organització, i una organització extensa que arribi a tots els racons del país. Evidentment que pot crear-se amb el concurs d'organitzacions preexistents però sempre que comparteixin les mateixes bases del projecte. Un projecte polític pot fer-se com un vestit de retalls o sobre unes noves bases polítiques i ideològiques i d'això dependrà el seu futur. Perquè l'organització té dos objectius bàsics si té la suficient extensió, conèixer la realitat social sobre la qual es treballa per a elaborar l'estratègia política i ser la font de transmissió del projecte en tots els àmbits en els quals s'actuï. És a dir l'organització i no sols els liders ha de ser el “Intel·lectual Polític Col·lectiu”

I fer una organització forta i homogènia no és tasca fàcil, però Yolanda té bones relacions que poden permetre-li aconseguir-ho. Cal posar-se a la feina i al costat de l'organització que serveixi de base es poden articular aliances amb altres organitzacions que serveixin per a sumar però no per a diluir el projecte. Sabent en el moment polític en el qual estem, que no és ni l'any 1978 ni el 15M, és el moment d'una política de fets i no de nostàlgies ni desitjos ideals. Estem en un moment en què el propi acord de la Reforma Laboral significa un pas en la lluita per un nou contracte social, i l'objectiu és avançar en la consecució de més i millors drets i de consolidar el nostre estat del benestar com la millor manera de combatre l'ona de reacció que ens aguaita i que vol dividir  les classes populars.

És un moment de gran responsabilitat: ARA O MAI és l'ocasió de rearmar  l'esquerra i donar una gran batalla democràtica contra la reacció. Esperem que tots els cridats a participar ho sàpiguen veure.