Herrera (ICV): les esquerres del Sud d'Europa |
nuevatribuna.es | 26 Enero 2015
Desprès de l’èxit de Syriza a Grècia, les mirades es centren en conèixer si
alguna cosa similar és possible a Espanya.
Les situacions són diferents, però
també les semblances. Malgrat no patir un ajust tan fort com a Grècia, també
aquí hem sofert les polítiques austericides dictades per la Troika i el
“diktat” de Merkel. Les desigualtats socials han crescut fins cotes
inadmissibles; les retallades han reduït el nostre estat del benestar en
sanitat, educació i el conjunt de la despesa social; els salaris i les pensions
s’han reduït; l’atur ha crescut fins un 25%, afectant especialment la joventut;
la pobresa s’ha disparat; etc. Mentre salvaven entitats financeres ensorraven la
ciutadania.
La credibilitat dels partits de la dreta i dels que han fet polítiques de
dretes està sota mínims. La dreta, PP i
CiU, estan infestats de corrupció fins al moll de l’os. El PSOE, també està afectat
en menor mesura, i alhora es troba en una situació de desconcert ideològic fruit
de la seva deriva social-liberal i de les polítiques de dretes dels seus
governs que l’han portat a una forta i sostinguda caiguda en les seves perspectives
electorals.
El regim del bipartidisme imperfecte sembla tocat de mort, com a Grècia. I
apareix amb força la alternativa populista de Podemos en detriment de les
forces de l’esquerra alternativa. Però Podemos no és Syriza.
Alexis Tsipras-Syriza |
Syriza és una força amb un programa ideològic nítidament definit d’esquerra
alternativa. Syriza no és un producte de laboratori intel·lectual ni basat en
el màrqueting comunicacional, és quelcom més. Syriza té una llarga història
política, és el resultat de la confluència de forces de l’esquerra alternativa,
eurocomunistes ecologistes, ecosocialistes, grups d’esquerra radical que ha fet
molt camí polític. Syriza ha passat per molts moments d’aprenentatge polític,
des de l’oposició minoritària a l’alternativa política. Madurant el seu
programa. Practicant-lo en els municipis i regions, en la oposició i en el
poder. Així fins avui en que per fi es consolida com la força que a de tractar
de governar Grècia des d’una nova òptica.
En el nostre país no existeix una Syriza, i Podemos no ho és ni per trajectòria,
ni per maduresa ni per pràctica política. El seu missatge no és de
confluència ni d’unitat de les forces
alternatives al bipartidisme. Es exclusiva, és el “nosaltres sols”. Verbalitza
prepotència, sectarisme i manca de “finezza” política. Això sí, té un molt bon
domini del llenguatge comunicacional, és com un nou producte que s’ofereix al
consumidor electoral. Estranyament Pablo Iglesias ha repetit moltes vegades que
ells no venen per estar sinó per guanyar. Fins i tot ha manifestat que ell no
es planteja estar 4 anys en l’ oposició. Aquesta posició, poc política, és la
que el diferencia de Tsipras, un polític fet pas a pas, aprenent de les
derrotes i de les dificultats de la política quotidiana.
Lamentablement Podemos no ha optat fins ara per la unitat. A les últimes
eleccions europees la suma de les forces alternatives Esquerra Plural, Podemos,
Equo van obtenir tants vots com el PSOE. La confluència podia possibilitar una
alternativa plural, engrescadora i completa, uns tenien experiència, d’altres
domini de noves formes comunicatives. Lamentablement la unitat no sembla ser
possible de moment.
Es possible perdre una oportunitat política. Es possible que els
personalismes i la prepotència d’alguns trenquin una oportunitat històrica. Es
possible que la manca de voluntat pugui portar a un fraccionament de forces que
possibiliti que la dreta torni a guanyar i es trenqui una esperança.
Necessitem la nostra Syriza i la necessitem ara. Hi ha hagut intents i
embrions de construir-la. L’existència de la Esquerra Plural (IU, ICV, CHA,
Anova, etc), la constitució d’AGE a Galicia, la coalició continuada de ICV-EUiA
a Catalunya són passos en aquesta direcció. La política de confluència política
d’aquestes forces és un camí difícil però positiu. Avançar en la unitat de les
forces alternatives sumant gent com Equo o Espacio Plural, Compromís i si fos
possible Podemos hauria de ser l’objectiu necessari.
A Barcelona de cara a les eleccions municipals s’ha acordat la constitució
d’una coalició electoral que seria com un petit embrió de la nostre Syriza. La
coalició de Guanyem, ICV, EuiA, Podem, Procés Constituent i Equo, és la
constatació de que la unitat és possible, i s’ha de fer a partir de renuncies
de tots, de generositat política com s’ha donat en aquest cas, i voluntat
política per sobre de tot de fer una altra forma de política que posi a la
ciutadania per davant de tot, fins i tot dels propis interessos de partit.
Ricard Gomà: exemple de generositat política |
No tenim la nostra Syriza i la necessitem. Cal responsabilitat, generositat
i lleialtat, sobren personalismes i sectarismes, tots poden aportar el seu
bagatge més positiu i eliminar els seus aspectes de tot tipus, organitzatius
polítics i personals, més negatius nomes així s’aconseguirà una Unitat de l’Alternativa.
La resta són jocs de paraules no es pot confrontar unitat popular amb unitat de
l’esquerra, perquè l’esquerra significa l’ expressió política de la majoria
dels treballadors i les classes populars, és a dir de la majoria del poble, de
la ciutadania. La resta només són ganes de diferenciar-se i de frustrar les
esperances ciutadanes.
Es l’hora de Syriza i
Tsipras a Grècia. Es l’hora de construir una alternativa com la que representa
Syriza a casa nostra, Es hora d’eliminar protagonismes i sectarismes estèrils,
de no resignar-se a continuar perdent.
Es necesita una Esquerra Plural |
"Zeca"Afonso : "Gràndola Vila Morena"