 |
| Diputats Esquerra Plural demanant Referèndum |
Les eleccions
europees i l’abdicació del Rei Joan Carles han estat dos fets que han posat
novament en evidència la crisi del sistema polític sorgit de la transició. La
crisi econòmica ha fet palesa la profunda crisi sistèmica existent a l’estat
espanyol. Crisi política, social, territorial i institucional, d’un sistema
basat en el bipartidisme de l’alternança del PP i el PSOE, sempre amb l’acompanyament
de CiU.
Malgrat això hi ha
qui considera, des de sectors del PSOE, que el problema no està en la crisi del
sistema bipartidista sinó en la necessitat de reforçar aquest sistema basat en
les dos opcions “més responsables”. Així defensen la necessitat de: “ enfortir les majories i la governabilitat i
lluitar contra la proliferació de petits grups
que només defensen la seva petita parcel·la territorial o ideològica”.
 |
| La crisi del bipartidisme imperfecte imperant |
Aquesta
responsabilitat la situen fins i tot en la votació del procés successori, fins
i tot acusen a grups com Esquerra Plural
de no comportar-se amb la responsabilitat que van tenir en el moment de la
transició.
Veus com aquestes semblen
no entendre que la crisi és de creixement. Estem en una societat assetjada per
la crisi econòmica i que precisa d’un salt endavant. Precisa superar la
situació heretada de la transició. L’acord constitucional va ser fruit d’una
situació que ara desprès de tres dècades està per sort superada. Avui la transició
està superada i la societat és més lliure per a parlar de tot allò que li
preocupa i plantejar de forma més clara les seves opcions de futur sense
condicionaments derivats de la sortida d’una dictadura. Per això és avui
plenament lícit plantejar-se per exemple l’opció republicana, malgrat la
possibilitat de ser una opció minoritària.
Hi ha qui sembla
incapaç de llegir el resultat de les eleccions europees, on tres forces situades
a l’esquerra del PSOE, i de la seva
pràctica socioliberal, com Esquerra Plural, Podemos i Primavera Europea varen aconseguir
3.133.049 vots, és a dir un 20,03%, molt a prop del
PSOE que va obtenir 3.596.634 vots, un 23%. Això significa que pot haver-hi qui
disputi en un futur amb possibilitats l’hegemonia de l’esquerra a uns
socialistes que han abandonat fa temps aquest camp.
Es evident que el socialisme
espanyol avui està sotmès a una profunda crisi d’identitat derivada d’una
pràctica allunyada d’un pensament d’esquerres. El socialisme espanyol avui té
una identitat clara en la defensa dels drets individuals però ha abandonat la
defensa dels drets econòmics i socials. El punt més significatiu, i del que
encara no ha fet una autocrítica com a organització va ser la Reforma “exprés”
de l’article 135 de la Constitució on va consagrar una lectura conservadora de l’economia al
situar el deute com a prioritari per damunt de les necessitats de la societat.
 |
| Resultats Eleccions Europees |
La situació política avui és molt
fluida. En paraules d’Antonio Gramci podríem dir que “ lo vell no acabar de morir i lo
nou encara no acaba de néixer”. Avui no hi ha dubte que s’estan donant
moviments en profunditat a la societat espanyola, molts i variats i caldrà
veure com encaixen.
La solució doncs no està en
establir normes que garanteixin ni modernitzin el bipartidisme caduc, sinó que
està en superar-lo mitjançant una profundització democràtica en la pràctica
política i en les pròpies normes legals que regulen l’acció política.
Es evident que hi ha forces tradicionals
de l’esquerra alternativa que tracten de ressituar-se i adaptar-se a la
situació actual, amb dificultats i entrebancs. Altrament surten noves formes
polítiques alternatives que caldrà analitzar com es situen i consoliden.
No hi ha dubte que hi ha un model
a seguir i que molts reivindiquen com és el de la construcció d’una alternativa
a l’estil de la SYRIZA grega, però també pot acabar en una suma de sigles o una
disgregació d’elles derivades de sectarismes i/o personalismes.
 |
| Garzón -IU, Iglesias-Podemos |
No hi ha dubte que avui es donen
les condicions per a la construcció d’una ALTERNATIVA, a partir de la
constitució d’un Front de totes les forces renovadores que vulguin un canvi en
profunditat des del punt de vista institucional, d’articulació territorial, de prioritats
econòmiques i socials per a sortir d’una crisi provocada pels mateixos poders
econòmiques que volen quedar com a guanyadors de la mateixa.
De la responsabilitat de tota la
gent que busca de forma decidida una alternativa a l’actual conjuntura dependrà
que en un proper futur es pugui albirar un canvi que il·lusioni la ciutadania,
acabant amb un bipartidisme que ens fa recordar la vella restauració borbònica
de lliberals i conservadors.
L’alternativa a l’alternança és
imprescindible i per fer-ho cal una força o una aliança de forces que aconsegueixin
la necessària hegemonia política i ideològica des de l’ esquerra, amb la qual
segons quin sigui el procés de profunditat en la renovació del PSOE aquest podria
sumar-se com aliat polític.
Ara caldrà veure si la capacitat
i la responsabilitat del món polític de l’esquerra alternativa és capaç de construir
l’ alternativa i la il·lusió o de caure
en debats i discussions caïnites de veure qui és la “alternativa real”.
Modestament crec que tots estan cridats i no es pot excloure d’entrada a ningú
ni de les noves opcions ni de les que han estat resistint des de sempre.
 |
| Serà l'hora del CANVI? |
Bob Dylan: "The times there are changin"
