29 de juny 2014

LA SOLUCIÓ A LA CRISI DEL BIPARTIDISME NO ES MÉS BIPARTIDISME SINO MÉS DEMOCRÀCIA

Diputats Esquerra Plural demanant Referèndum

nuevatribuna.es | 30 Junio 2014 

Les eleccions europees i l’abdicació del Rei Joan Carles han estat dos fets que han posat novament en evidència la crisi del sistema polític sorgit de la transició. La crisi econòmica ha fet palesa la profunda crisi sistèmica existent a l’estat espanyol. Crisi política, social, territorial i institucional, d’un sistema basat en el bipartidisme de l’alternança del PP i el PSOE, sempre amb l’acompanyament de CiU.
Malgrat això hi ha qui considera, des de sectors del PSOE, que el problema no està en la crisi del sistema bipartidista sinó en la necessitat de reforçar aquest sistema basat en les dos opcions “més responsables”. Així defensen la necessitat de: “ enfortir les majories i la governabilitat i lluitar contra la proliferació de petits grups  que només defensen la seva petita parcel·la territorial o ideològica”.
La crisi del bipartidisme imperfecte imperant
Aquesta responsabilitat la situen fins i tot en la votació del procés successori, fins i tot acusen a grups com  Esquerra Plural de no comportar-se amb la responsabilitat que van tenir en el moment de la transició.
Veus com aquestes semblen no entendre que la crisi és de creixement. Estem en una societat assetjada per la crisi econòmica i que precisa d’un salt endavant. Precisa superar la situació heretada de la transició. L’acord constitucional va ser fruit d’una situació que ara desprès de tres dècades està per sort superada. Avui la transició està superada i la societat és més lliure per a parlar de tot allò que li preocupa i plantejar de forma més clara les seves opcions de futur sense condicionaments derivats de la sortida d’una dictadura. Per això és avui plenament lícit plantejar-se per exemple l’opció republicana, malgrat la possibilitat de ser una opció minoritària.
Hi ha qui sembla incapaç de llegir el resultat de les eleccions europees, on tres forces situades a l’esquerra del PSOE,  i de la seva pràctica socioliberal, com Esquerra Plural, Podemos i Primavera Europea varen aconseguir 3.133.049 vots, és a dir un 20,03%, molt a prop del PSOE que va obtenir 3.596.634 vots, un 23%. Això significa que pot haver-hi qui disputi en un futur amb possibilitats l’hegemonia de l’esquerra a uns socialistes que han abandonat fa temps aquest camp.

Resultats Eleccions Europees
Es evident que el socialisme espanyol avui està sotmès a una profunda crisi d’identitat derivada d’una pràctica allunyada d’un pensament d’esquerres. El socialisme espanyol avui té una identitat clara en la defensa dels drets individuals però ha abandonat la defensa dels drets econòmics i socials. El punt més significatiu, i del que encara no ha fet una autocrítica com a organització va ser la Reforma “exprés” de l’article 135 de la Constitució on va consagrar  una lectura conservadora de l’economia al situar el deute com a prioritari per damunt de les necessitats de la societat.
La situació política avui és molt fluida. En paraules d’Antonio Gramci podríem dir que “ lo vell no acabar de morir i lo nou encara no acaba de néixer”. Avui no hi ha dubte que s’estan donant moviments en profunditat a la societat espanyola, molts i variats i caldrà veure com encaixen.
La solució doncs no està en establir normes que garanteixin ni modernitzin el bipartidisme caduc, sinó que està en superar-lo mitjançant una profundització democràtica en la pràctica política i en les pròpies normes legals que regulen l’acció política.
Es evident que hi ha forces tradicionals de l’esquerra alternativa que tracten de ressituar-se i adaptar-se a la situació actual, amb dificultats i entrebancs. Altrament surten noves formes polítiques alternatives que caldrà analitzar com es situen i consoliden.

Garzón -IU, Iglesias-Podemos
No hi ha dubte que hi ha un model a seguir i que molts reivindiquen com és el de la construcció d’una alternativa a l’estil de la SYRIZA grega, però també pot acabar en una suma de sigles o una disgregació d’elles derivades de sectarismes i/o personalismes.
No hi ha dubte que avui es donen les condicions per a la construcció d’una ALTERNATIVA, a partir de la constitució d’un Front de totes les forces renovadores que vulguin un canvi en profunditat des del punt de vista institucional, d’articulació territorial, de prioritats econòmiques i socials per a sortir d’una crisi provocada pels mateixos poders econòmiques que volen quedar com a guanyadors de la mateixa.
 
De la responsabilitat de tota la gent que busca de forma decidida una alternativa a l’actual conjuntura dependrà que en un proper futur es pugui albirar un canvi que il·lusioni la ciutadania, acabant amb un bipartidisme que ens fa recordar la vella restauració borbònica de lliberals i conservadors.
L’alternativa a l’alternança és imprescindible i per fer-ho cal una força o una aliança de forces que aconsegueixin la necessària hegemonia política i ideològica des de l’ esquerra, amb la qual segons quin sigui el procés de profunditat en la renovació del PSOE aquest podria sumar-se com aliat polític.
Ara caldrà veure si la capacitat i la responsabilitat del món polític de l’esquerra alternativa és capaç de construir l’ alternativa i la il·lusió o  de caure en debats i discussions caïnites de veure qui és la “alternativa real”. Modestament crec que tots estan cridats i no es pot excloure d’entrada a ningú ni de les noves opcions ni de les que han estat resistint des de sempre.

Serà l'hora del CANVI?
 
Bob Dylan: "The times there are changin"