 |
| Transició ecològica i transport de mercaderies |
L’enunciat de “Transició Ecològica justa” és el paradigma d’un canvi
necessari per evitar el col·lapse climàtic. Defineix una necessitat
imprescindible davant la situació actual de canvi climàtic, és una qüestió de
supervivència. L’adjectiu de “justa” determina que es vol realitzar amb els
mínims costos social possibles, com repeteix de forma reiterada el govern: “sense deixar ningú enrere”. Ens trobem
davant d’un plantejament necessari, just i lloable, però cal dir, que al
portar-lo a la pràctica no estarà exempt de problemes, tensions i conflictes socials.
Això serà una realitat afegida a la confrontació política extrema que estan portant
a terme les dretes a Espanya.
Transició comporta canvis profunds, i aquesta Transició Ecològica comporta
un canvi en profunditat, a molts nivells i aspectes de l’actual forma de
produir i de viure. No és un canvi senzill i per tant comportarà que molta gent
i molts sectors es vegin afectats en la seva vida i en el seu treball actuals. Hi
ha diversos sectors que poden desaparèixer i això afectarà a milers de llocs de
treball. També és cert que apareixeran altres sectors com a conseqüència de la
transició ecològica i digital amb nous llocs de treball. Però no es correspondran els que desapareixen amb
els que es creïn ni en quantitat ni en qualitat. Es per això que dir que es vol
fer de forma “Justa”, quan s’utilitza aquesta concreció, és per que es dona de
forma realista per descomptat que hi hauran damnificats, molta gent de diversos
sectors es por veure afectada de forma en principi negativa pels canvis, i això
comportarà sens cap mena de dubta conflictes derivats de l’afectació subjectiva
dels canvis.
La Transició Ecològica Justa comportarà un canvi tan substancial com
prioritzar de forma irreversible la utilització d’energies netes enlloc de
combustibles contaminants. Això afecta els sistemes energètics però també suposa
un canvi en molts sectors com són els transports
o l’agricultura només en el camp de la mobilitat.
Tots recordem encara els conflictes derivats de la reconversió industrial o
del tancament de les mines, situacions
derivades d’un canvi incomparablement més petit que l’actual. No hi ha dubta que ara hi ha uns fons europeus
que han de poder servir per fer que aquests canvis es facin de forma més justa,
amb compensacions als sectors més afectats, i amb processos de formació, de
recol·locació, de subsidi o en el seu cas de jubilacions per a les persones
afectades. Però tot i així no significa que els conflictes no es produeixin,
especialment si hi ha interessos polítics per aguditzar-los o capitalitzar-los.
Recordem com a França un tema referent a la pujada del preu del gasoil va
provocar el moviment de les “armilles grogues” que ha perdurat en el temps i
que ha estat de gran conflictivitat i violència. Els necessaris canvis poden
provocar reaccions conservadores dels afectats, especialment si no es fan amb cura.
Els canvis cap a les energies netes tindran fortes repercussions en molts
sectors i afectaran directament molts sectors productius i la vida de molta
gent. Un canvi necessari que caldrà fer
amb molts cura per a evitar efectes negatius que siguin causa de conflictes.
Ja hem pogut veure com canvis positius han tingut respostes negatives. La
gratuïtat de les autopistes i el debat sobre un possible cànon de manteniment
per els usuaris de les autovies i autopistes, ha portat a un debat entre els favorables a
que siguin els usuaris els qui ho paguin i els que pretenen que ho paguin tots
els contribuents. També s’estan donant controvèrsies sobre les implantacions de
parcs eòlics o planters fotovoltaics que davant d’una falta de definició clara
ha portat a l’oposició de defensors del paisatge, amb més o menys raó, o l’oposició de poblacions agrícoles que es
veuen perjudicades. I és que tot canvi per positiu que sigui comporta
contradiccions i la necessitat d’establir prioritats, i per que hi ha molta
gent que defensa teòricament un canvi
energètic més ecològic però “no davant de casa seva”. Per exemple cal
destacar que en pocs anys un territori com Catalunya tindrà una forta
insuficiència energètica derivada del tancament de les nuclears i las
moratòries per implantació d’energies renovables o l’oposició a la importació
d’energia des d’Aragó a través de línies de Molt Alta Tensió.
Una repercussió molt directa del canvi energètic afectarà tot allò referent a la mobilitat. Això ja en
el seu inici serà conflictiu per a una bona part de la població que utilitza
especialment el gasoil en els seus vehicles que quedaran desfasats. També
tindrà una gran repercussió en el sector agrícola pel que fa a la utilització
dels tractors, prop d’un milió en l’actualitat que funcionen per gasoil. Però aquest canvi afectarà en major mesura els
transports de mercaderies especialment a les de llarga distància. No serà només
el fet del canvi energètic sinó la necessitat de potenciar el transport més
sostenible que és el ferroviari enfront del de grans vehicles de motor.
La mobilitat per carretera en el nostre país representa el 95% de les
emissions d’efecte hivernacle. Espanya és el país que més utilitza el transport
de mercaderies per carretera en un 95% front al percentatge del 2% que ho fa per
ferrocarril. Aquest parc de camions és el més envellit d’Europa amb una mitjana
de 12,4 anys. Tot això encara s’agreuja més en el cas de vehicles pesants que
efectuen els recorreguts de llarga distància. El parc mòbil de camions pesants
o mitjans puja a uns 560.000 vehicles. I el sector de transport de mercaderies
per carretera ocupa prop d’un milió de
llocs de treball ( entre treball directe i indirecte). Un aspecte que pot ser
positiu en el sector és el fet del propi envelliment de la flota de vehicles
així com el de les plantilles. Avui en dia ja hi ha un dèficit de 15000
camioners i el 72% de la plantilla té actualment més de 50 anys.
La situació d’aquest sector i com s’abordi la seva necessària actualització
derivada de les polítiques derivades de la lluita contra el canvi climàtic tindran
una forta repercussió i gran transcendència. El transport de mercaderies afecta
al proveïment de la població i dels sectors productius, i té una importància
decisiva tant a nivell intern com a l’exportació. Es evident que caldrà una
política de recursos públics important per tal d’evitar una crisi en el sector
i establir propostes de suport i compensació per a totes les persones
treballadores que es puguin veure afectades i a les que caldrà buscar fórmules
de recol·locació, subsidis o jubilacions adequades que evitin una repercussió
negativa que podria comportar conflictes socials importants. I aquest és només un
exemple entre molts.
Si es vol evitar que el canvi comporti convulsions i forts conflictes
socials amb efectes polítics no desitjats cal fer-ho amb mesures socials i
econòmiques que compensin de forma adequada els sectors socials i productius
afectats i el conjunt de la població.
El canvi energètic i digital és imprescindible per a establir noves formes
productives i per a donar un salt important cap a la productivitat i
competitivitat de la nostra economia amb la conseqüent millora de vida futura.
Però aquesta opció política i econòmica necessària pel futur del país ha
d’estar acompanyada d’una lluita decisiva contra la desigualtat social, per a la
millora de la situació de la població treballadora mitjançant l’estabilitat
dels llocs de treball eliminant la precarietat i l’economia submergida, amb
salaris i condicions de treball dignes, la qual cosa comporta un marc de
relacions laborals a l’altura dels canvis.
En definitiva la transformació i la modernització econòmica i productiva
derivada del canvi digital i energètic ha d’anar acompanyada d’un canvi de les
relacions laborals i socials que comportin una millora de la situació social i
una disminució de la desigualtat social existent.
