21 d’ag. 2020

PRIORITZAR EDUCACIÓ I SANITAT


Al "cole" segurs
Nuevatribuna | 21 de agosto de 2020
La pandèmia del Covid-19  ha comportat molts canvis en la vida quotidiana de la ciutadania i en les prioritats de la societat. Mai com fins ara hem vist la importància de la sanitat pública, malgrat alguns dirigents de CCAA semblin encara ignorar-ho. I ara en el moment de la “volta al cole” es posa en evidència la importància de la educació.

Tots hem pogut contemplar amb estupor com des del final, potser precipitat per raons polítiques,  de l’estat d’alarma el desig per part de moltes autonomies ha estat  normalitzar la situació per aprofitar la temporada turística que ha derivat en el contrari: rebots generalitzats i pèrdua del que es volia aprofitar davant la no vinguda quan no fugida del turisme. No cal dir que en molts casos la gestió per part dels governs autonòmics ha estat negativa quan no incompetent. La no previsió de la situació de treball, d’habitatge i de mobilitat dels temporers agraris a Catalunya, Aragó i fins i tot Andalusia, així com la manca de enfortiments dels serveis de prevenció primària, de control dels rebrots i dels rastrejaments ha estat quasi nul·la per part d’administracions com la de Catalunya i Madrid, precisament les que més es van queixar del comandament únic de l’estat d´alarma.

Ara ens trobem en quelcom de similar a l’hora d’afrontar el retorn dels alumnes a les escoles. Malgrat que s’ha tingut temps més que suficient quan ens trobem a menys de tres setmanes per a l’inici del curs podem dir que a la majoria de les comunitats “el més calent és a l’aigüera”. Es increïble que en aquests moments la majoria de les famílies i dels propis ensenyants no sàpiguen com es produirà el retorn a les escoles.

La majoria de les CCAA encara han d’establir i fer públics els protocols i les que els han fet són en molts cassos carregats de deficiències i no han estat ni consensuats ni contrastats amb la comunitat educativa.

NO ANEM BÉ
En casos com el de Catalunya, no s’ha plantejat cap canvi en les escoles, ni en les ràtios per aula ni en les normes bàsiques més enllà de que els alumnes hagin de dur mascaretes. Aquesta posició, pel que fa al manteniment dels actuals ràtios de 25 a 35 alumnes ha estat contestada fins i tot des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat. En casos com Madrid i Aragó es planteja ja d’inici que part de l’ensenyament no sigui presencial. En definitiva un veritable caos i manca de claredat. Ens temem que quan es reuneixin la propera vegada els Ministres de Sanitat i Educació amb les CCAA sigui una mica tard per a establir posicions raonables i unificades.

Els sindicats del sector de l’ensenyament i moltes APA’s consideren que l’inici del proper curs ha de comportar algunes condicions bàsiques a partir de considerar necessari el caràcter presencial de la educació, ja que aquesta no es limita només a donar una sèrie de matèries sinó  que comporta un element de socialització i igualtat que no es dona en la virtual.

Les necessitats són prou clares i evidents per a poder assegurar d’inici el caràcter presencial de l’ensenyament. Calen més espais habilitats per aules; cal l’adequació d’aquestes i el seu mobiliari; calen més mestres, personal de neteja i establir controls sanitaris; cal regular les formes d’entrada i sortida i els temps d’esbarjo als patis; cal regular els menjadors i els transports escolars entre d’altres coses. I per fer-ho les CCAA disposen de 2.000 milions d’euros de Fons no reemborsables de l’Estat, més els que les pròpies comunitats han de destinar dels seus pressupostos. Això i diàleg amb els membres de les comunitats educatives, professors i pares, és el que caldria haver fet i no s´ha fet amb l’excepció de la Comunitat Valenciana.

Les CCAA amb la pandèmia i en el camp de la educació i abans en el de la sanitat estan fent un flac favor a la concepció autonòmica de l’Estat,  per que la seva gestió en general ha estat ineficient quan no directament incompetent. Durant l’Estat d’Alarma han hagut moltes reclamacions de la necessitat de restituir competències i quan les tenen totes semblen incapaces de gestionar-les be.

Madrid un exemple del que no cal fer
Cal dir que la situació que es dóna ara amb les escoles s’ha donat anteriorment a la sanitat. Algunes autonomies han estat incapaces de gestionar amb la celeritat necessària els recursos sanitaris, encara més en alguns casos han malbarat l’ús dels recursos que l’Estat ha donat a les autonomies que han estat més de 9.000 milions no reemborsables destinats a despesa sanitària per tal de reforçar les plantilles amb l’objectiu d’actuar de forma adequada davant la possibilitat de l’aparició de nous brots de coronavirus. Algunes ho han aprofitat però d’altres no ho han fet i fins i tot els han malbaratat. Com pot ser que a hores d’ara a la Comunitat de Madrid no s’hagin reforçat els equips d’atenció primària i no tingui la quantitat necessària de rastrejadors, mentre dedica 50 milions d’euros a un “nou hospital de pandèmies” que ningú aconsella. Com pot ser que la Generalitat de Catalunya hagi actuat tard i malament, que hagi tingut sense cobrir tres dels principals càrrecs de la Sanitat Pública, i que fins i tot hagi invertit 18 milions dels fons en cobrir el dèficit de TV3 enlloc de dedicar-los al reforç dels serveis primaris. Aquestes actuacions són les que denominem com de mala gestió autonòmica dels fons. Creiem que l’Estat fa bé en que no siguin reemborsables però caldria que fossin justificables.  

No és casual que siguin comunitats governades pel PP i els seus aliats de la dreta o pels antics convergents, ara JxC, les que tinguin una actuació més reticent envers l’enfortiment de la sanitat o l’educació pública. Cal recordar que des de l’anterior recessió econòmica els governs del PP i de CiU han estat els que han dut a terme fortes retallades en tots els serveis públics i especialment els que han afavorit les privatitzacions sanitàries i potenciat les escoles concertades en detriment de la sanitat i l’escola pública. Cal deixar clar que la seva incompetència va aparellada a la seva ideologia en tot el que sigui menystenir els serveis públics.


Educació Presencial i Segura



2 d’ag. 2020

FONS EUROPEUS PER A MODERNITZAR EL SISTEMA PRODUCTIU NO PER A FER UNA SUBHASTA


Important Acord Europeu
Nuevatribuna | 02 de agosto de 2020

No hi ha dubte que els 140 mil milions d'euros dels Fons Europeus són una quantitat ingent que ha d'utilitzar-se de manera intel·ligent per a aconseguir els canvis que el nostre sistema productiu precisa. No es pot fallar en la seva utilització perquè és una oportunitat única i irrepetible per a adequar la nostra estructura productiva. Els propis fons tenen ja en si mateixos unes condicionalitats com són prioritzar les transformacions ecològiques i digitals. Aquestes mateixes condicionalitats poden permetre un salt qualitatiu en la nostra economia.

El primer que s'ha de tenir en compte és que la seva utilització ha de partir d'una perspectiva global del conjunt de l'Estat. Es tracta de presentar projectes que permetin al conjunt del país fer un salt qualitatiu des de la seva situació actual. I per a això es precisa una unitat d'actuació del conjunt de les administracions sota la batuta o coordinació del Govern d'Espanya.

Aquest no és un nou i major fons Covid com el que el Govern va facilitar de manera incondicional a les autonomies per a compensar els costos del Covid. Cal dir que aquests fons Covid en algun cas com el de la Generalitat de Catalunya s’ha plantejat utilitzar-los de forma poc regular com dedicar part a esmenar el dèficit de publicitat en TV3, o pagar factures desorbitades per la utilització de serveis de la sanitat privada. El mateix President Torra ha donat mostres de la seva incompetència en demandar que es traspassin a la Generalitat 30.000 dels fons europeus. Sembla que és incapaç de comprendre l'objectiu d'aquests fons.

Els Fons Europeus no deuen en cap cas ser objecte d'una subhasta entre les Comunitats Autònomes, ni entre sectors. Els Fons han de ser consensuats al màxim i invertir-los de manera que tinguin un sentit beneficiós per al conjunt del país. Han de ser objecte d'una estratègia per al conjunt del país i amb beneficis per a tot ell. Els Fons no poden ni han de ser utilitzats per a aconseguir ni majories pressupostàries ni d'un altre tipus. La qual cosa no vol dir que el màxim consens en les propostes no comporti una major possibilitat de consensos de tota mena.

Cimera Govern de l'Estat i CCAA
Els Fons, tant les transferències com els préstecs, tenen com a objectiu ajudar a sortir de la crisi derivada de la pandèmia mitjançant un salt qualitatiu de l'estructura productiva, és per això que se cita la Transició Ecològica i la Digitalització al costat del reforçament dels serveis públics.
Els Fons són la base per a la concertació d'actuacions entre els diversos ens públics i també privats que permetin multiplicar els propis fons. No són un “mannà”, sinó unes “llavors” per a ajudar al canvi productiu.

Hi ha molts exemples del que ha de fer-se. En el camp de la Digitalització potenciar la seva utilització en la indústria fomentant “clústers” industrials nous o transformats. És el camí per a aconseguir una nova industrialització al nostre país després de dècades de desertització industrial.
Digitalització significa també l'extensió al conjunt del país, i també especialment a la “Espanya buidada” de cobertures suficients en les tecnologies més avançades.

Digitalització significa també la seva aplicació plena a les administracions públiques, inclòs per exemple l'àmbit judicial de manera que siguin més ràpides i eficients.

Tots aquests i molts més són processos de digitalització que poden gaudir del consens i del treball conjunt de les diverses administracions públiques i sectors privats.

El mateix es podria dir de la Transició Ecològica o “New Green Deal”. Projectes en camps diversos i diferents. Transició ecològica en el sector primari de l'agricultura i la ramaderia que permetria una transformació cap a una producció agrícola i ramadera més ecològica i sostenible i d'una producció de major qualitat i valor afegit.

La transició ecològica i sostenible en la indústria que comporta no sols la seva modernització sinó la seva capacitat de competitivitat en el futur global. La indústria del futur ha de ser sostenible i ecològica, és a dir una indústria neta. La pròpia estructuració d'una indústria més ecològica comporta la creació d'un nínxol important de llocs de treball per a creació de components que permetin l'existència d'aquesta indústria neta.

El mateix podem dir de la transició energètica que comporta marginar la producció sobre la base d'energies fòssils i el pas a una energia neta bàsicament en la producció d'energies sostenibles i la repercussió que això comporta en diversos àmbits. Des de la seva implicació en el canvi de la mena d'automoció i de tota la xarxa de recàrrega de l'automoció, fins a les instal·lacions per a la producció d'energies netes en zones avui gairebé desèrtiques. La transició energètica pot així mateix tenir una repercussió clara en el sector de la construcció si es fomenta la reforma energètica dels edificis, en lloc de “més totxo” es tractaria de “renovar edificis i habitatges cap a la sostenibilitat energètica”.

I per posar un últim exemple però no el menor la transformació del transport mitjançant la potenciació del transport de mercaderies per xarxa ferroviària, especialment el de llarga distància. Un transport no sols més sostenible sinó menys car. Això no significa l'eliminació del transport per carretera que hauria de destinar-se bàsicament al repartiment ciutadà i al repartiment en la curta i mitjana distància. També urgeix una potenciació i modernització de la xarxa ferroviària de passatgers de rodalia i mitjana distància. Un exemple que ja hauria de ser una realitat seria el projecte d'Eix Mediterrani de transport de mercaderies des d'Almeria a la frontera francesa, aquest projecte implicaria i afavoriria al conjunt del país i travessaria quatre comunitats autònomes. És un exemple de projecte a finançar amb els fons europeus.

T
Cal defensar una Transició Justa"
ot això al costat del just reforçament dels serveis públics, especialment sanitaris, soci-sanitaris i educatius així com de la indústria de béns essencials la falta dels quals s'ha fet palès en la pandèmia.
Tot aquest conjunt de qüestions són les que han de ser tractades políticament. Així mateix es requereix de manera clara la participació dels agents socials, especialment amb els sindicats, per a fer que tots els projectes de canvis es facin des de la perspectiva de no deixar a ningú enrere, ni comunitats, ni persones. Per això es fa necessari plantejar que ha de tractar-se en tots els casos de processos de “Transició Justa” és a dir plantejant alternatives clares i efectives a aquells sectors i treballadors que puguin veure's afectats directa o indirectament.

Si volem efectuar una aplicació adequada que permeti una transformació de futur del conjunt del país ha de tenir una direcció estratègica des del Govern de l'Estat, amb la participació i el màxim consens amb les Comunitats Autònomes, ens locals, i Agents Socials ( Empresaris i Sindicats), tot sota el lògic control del Parlament.

Esperem una aplicació de la “Política amb Majúscules” lluny de la politiqueria i les subhastes.

Ribera - Sordo el dialeg necessari