21 d’ag. 2020

PRIORITZAR EDUCACIÓ I SANITAT


Al "cole" segurs
Nuevatribuna | 21 de agosto de 2020
La pandèmia del Covid-19  ha comportat molts canvis en la vida quotidiana de la ciutadania i en les prioritats de la societat. Mai com fins ara hem vist la importància de la sanitat pública, malgrat alguns dirigents de CCAA semblin encara ignorar-ho. I ara en el moment de la “volta al cole” es posa en evidència la importància de la educació.

Tots hem pogut contemplar amb estupor com des del final, potser precipitat per raons polítiques,  de l’estat d’alarma el desig per part de moltes autonomies ha estat  normalitzar la situació per aprofitar la temporada turística que ha derivat en el contrari: rebots generalitzats i pèrdua del que es volia aprofitar davant la no vinguda quan no fugida del turisme. No cal dir que en molts casos la gestió per part dels governs autonòmics ha estat negativa quan no incompetent. La no previsió de la situació de treball, d’habitatge i de mobilitat dels temporers agraris a Catalunya, Aragó i fins i tot Andalusia, així com la manca de enfortiments dels serveis de prevenció primària, de control dels rebrots i dels rastrejaments ha estat quasi nul·la per part d’administracions com la de Catalunya i Madrid, precisament les que més es van queixar del comandament únic de l’estat d´alarma.

Ara ens trobem en quelcom de similar a l’hora d’afrontar el retorn dels alumnes a les escoles. Malgrat que s’ha tingut temps més que suficient quan ens trobem a menys de tres setmanes per a l’inici del curs podem dir que a la majoria de les comunitats “el més calent és a l’aigüera”. Es increïble que en aquests moments la majoria de les famílies i dels propis ensenyants no sàpiguen com es produirà el retorn a les escoles.

La majoria de les CCAA encara han d’establir i fer públics els protocols i les que els han fet són en molts cassos carregats de deficiències i no han estat ni consensuats ni contrastats amb la comunitat educativa.

NO ANEM BÉ
En casos com el de Catalunya, no s’ha plantejat cap canvi en les escoles, ni en les ràtios per aula ni en les normes bàsiques més enllà de que els alumnes hagin de dur mascaretes. Aquesta posició, pel que fa al manteniment dels actuals ràtios de 25 a 35 alumnes ha estat contestada fins i tot des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat. En casos com Madrid i Aragó es planteja ja d’inici que part de l’ensenyament no sigui presencial. En definitiva un veritable caos i manca de claredat. Ens temem que quan es reuneixin la propera vegada els Ministres de Sanitat i Educació amb les CCAA sigui una mica tard per a establir posicions raonables i unificades.

Els sindicats del sector de l’ensenyament i moltes APA’s consideren que l’inici del proper curs ha de comportar algunes condicions bàsiques a partir de considerar necessari el caràcter presencial de la educació, ja que aquesta no es limita només a donar una sèrie de matèries sinó  que comporta un element de socialització i igualtat que no es dona en la virtual.

Les necessitats són prou clares i evidents per a poder assegurar d’inici el caràcter presencial de l’ensenyament. Calen més espais habilitats per aules; cal l’adequació d’aquestes i el seu mobiliari; calen més mestres, personal de neteja i establir controls sanitaris; cal regular les formes d’entrada i sortida i els temps d’esbarjo als patis; cal regular els menjadors i els transports escolars entre d’altres coses. I per fer-ho les CCAA disposen de 2.000 milions d’euros de Fons no reemborsables de l’Estat, més els que les pròpies comunitats han de destinar dels seus pressupostos. Això i diàleg amb els membres de les comunitats educatives, professors i pares, és el que caldria haver fet i no s´ha fet amb l’excepció de la Comunitat Valenciana.

Les CCAA amb la pandèmia i en el camp de la educació i abans en el de la sanitat estan fent un flac favor a la concepció autonòmica de l’Estat,  per que la seva gestió en general ha estat ineficient quan no directament incompetent. Durant l’Estat d’Alarma han hagut moltes reclamacions de la necessitat de restituir competències i quan les tenen totes semblen incapaces de gestionar-les be.

Madrid un exemple del que no cal fer
Cal dir que la situació que es dóna ara amb les escoles s’ha donat anteriorment a la sanitat. Algunes autonomies han estat incapaces de gestionar amb la celeritat necessària els recursos sanitaris, encara més en alguns casos han malbarat l’ús dels recursos que l’Estat ha donat a les autonomies que han estat més de 9.000 milions no reemborsables destinats a despesa sanitària per tal de reforçar les plantilles amb l’objectiu d’actuar de forma adequada davant la possibilitat de l’aparició de nous brots de coronavirus. Algunes ho han aprofitat però d’altres no ho han fet i fins i tot els han malbaratat. Com pot ser que a hores d’ara a la Comunitat de Madrid no s’hagin reforçat els equips d’atenció primària i no tingui la quantitat necessària de rastrejadors, mentre dedica 50 milions d’euros a un “nou hospital de pandèmies” que ningú aconsella. Com pot ser que la Generalitat de Catalunya hagi actuat tard i malament, que hagi tingut sense cobrir tres dels principals càrrecs de la Sanitat Pública, i que fins i tot hagi invertit 18 milions dels fons en cobrir el dèficit de TV3 enlloc de dedicar-los al reforç dels serveis primaris. Aquestes actuacions són les que denominem com de mala gestió autonòmica dels fons. Creiem que l’Estat fa bé en que no siguin reemborsables però caldria que fossin justificables.  

No és casual que siguin comunitats governades pel PP i els seus aliats de la dreta o pels antics convergents, ara JxC, les que tinguin una actuació més reticent envers l’enfortiment de la sanitat o l’educació pública. Cal recordar que des de l’anterior recessió econòmica els governs del PP i de CiU han estat els que han dut a terme fortes retallades en tots els serveis públics i especialment els que han afavorit les privatitzacions sanitàries i potenciat les escoles concertades en detriment de la sanitat i l’escola pública. Cal deixar clar que la seva incompetència va aparellada a la seva ideologia en tot el que sigui menystenir els serveis públics.


Educació Presencial i Segura



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada