 |
| Al "cole" segurs |
La pandèmia del Covid-19 ha comportat molts canvis en la vida quotidiana de la ciutadania i en les prioritats de la societat. Mai com fins ara hem vist la importància de la sanitat pública, malgrat alguns dirigents de CCAA semblin encara ignorar-ho. I ara en el moment de la “volta al cole” es posa en evidència la importància de la educació.
Tots hem pogut contemplar amb estupor com des del final, potser precipitat
per raons polítiques, de l’estat d’alarma
el desig per part de moltes autonomies ha estat normalitzar la situació per aprofitar la temporada
turística que ha derivat en el contrari: rebots generalitzats i pèrdua del que
es volia aprofitar davant la no vinguda quan no fugida del turisme. No cal dir
que en molts casos la gestió per part dels governs autonòmics ha estat negativa
quan no incompetent. La no previsió de la situació de treball, d’habitatge i de
mobilitat dels temporers agraris a Catalunya, Aragó i fins i tot Andalusia,
així com la manca de enfortiments dels serveis de prevenció primària, de
control dels rebrots i dels rastrejaments ha estat quasi nul·la per part d’administracions
com la de Catalunya i Madrid, precisament les que més es van queixar del
comandament únic de l’estat d´alarma.
La majoria de les CCAA encara han d’establir i fer públics els protocols i
les que els han fet són en molts cassos carregats de deficiències i no han
estat ni consensuats ni contrastats amb la comunitat educativa.
 |
| NO ANEM BÉ |
Els sindicats del sector de l’ensenyament i moltes APA’s consideren que l’inici
del proper curs ha de comportar algunes condicions bàsiques a partir de
considerar necessari el caràcter presencial de la educació, ja que aquesta no
es limita només a donar una sèrie de matèries sinó que comporta un element de socialització i
igualtat que no es dona en la virtual.
Les necessitats són prou clares i evidents per a poder assegurar d’inici el
caràcter presencial de l’ensenyament. Calen més espais habilitats per aules;
cal l’adequació d’aquestes i el seu mobiliari; calen més mestres, personal de
neteja i establir controls sanitaris; cal regular les formes d’entrada i
sortida i els temps d’esbarjo als patis; cal regular els menjadors i els transports
escolars entre d’altres coses. I per fer-ho les CCAA disposen de 2.000 milions
d’euros de Fons no reemborsables de l’Estat, més els que les pròpies comunitats
han de destinar dels seus pressupostos. Això i diàleg amb els membres de les
comunitats educatives, professors i pares, és el que caldria haver fet i no
s´ha fet amb l’excepció de la Comunitat Valenciana.
Les CCAA amb la pandèmia i en el camp de la educació i abans en el de la
sanitat estan fent un flac favor a la concepció autonòmica de l’Estat, per que la seva gestió en general ha estat
ineficient quan no directament incompetent. Durant l’Estat d’Alarma han hagut
moltes reclamacions de la necessitat de restituir competències i quan les tenen
totes semblen incapaces de gestionar-les be.
 |
| Madrid un exemple del que no cal fer |
No és casual que siguin comunitats governades pel PP i els seus aliats de
la dreta o pels antics convergents, ara JxC, les que tinguin una actuació més
reticent envers l’enfortiment de la sanitat o l’educació pública. Cal recordar
que des de l’anterior recessió econòmica els governs del PP i de CiU han estat els
que han dut a terme fortes retallades en tots els serveis públics i especialment
els que han afavorit les privatitzacions sanitàries i potenciat les escoles
concertades en detriment de la sanitat i l’escola pública. Cal deixar clar que
la seva incompetència va aparellada a la seva ideologia en tot el que sigui
menystenir els serveis públics.
 |
Educació Presencial i Segura
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada