27 d’oct. 2026

11N: VAGA GENERAL PER SALARIS I HABITATGE DIGNES


 

nuevatribuna/30 de octubre de 2026

L'11 de novembre els sindicats CCOO i UGT al costat del Sindicat d'Inquilines han convocat una Vaga General, laboral i ciutadana en el conjunt de l'Estat contra l'actual situació de greu dificultat d'accés a un habitatge digne i assequible i contra la situació dels salaris deteriorats davant la falta de voluntat de les patronals per a negociar en els Convenis col·lectius.

Aquesta convocatòria és inèdita en la història de la nostra democràcia i és deguda a l'actuació d'una banda dels grans Fons “voltors” i els grans tenidors d'habitatge que han situat els lloguers en uns nivells inassequibles per a una gran part de la ciutadania i de la classe treballadora, així com l'actitud de les patronals que en els últims anys s'han negat a negociar convenis que permetin una actualització real dels salaris respecte a la carestia de la vida.

No és una actuació que confronti directament amb les polítiques del govern central, però sí confronta l'actuació dels governs autonòmics especialment del PP i de Vox que no sols no han fet cap política d'habitatge assequible, sinó que ni tan sols han utilitzat les transferències efectuades per a aquest objectiu pel Govern de l'Estat.

Els preus de l'habitatge estan pels núvols perquè els grans tenidors prefereixen invertir en pisos turístics que dominen en gran part de les ciutats i amb lloguers desorbitats i sense cap dret, aquesta situació provoca un índex de creixement del conjunt dels habitatges que fa que sigui molt difícil accedir a un habitatge de lloguer o de compra per a àmplies capes de la població, especialment per a joves i famílies humils.

Aquesta conjunció d'un habitatge amb preus de lloguer pels núvols i sense garanties de continuïtat o de venda provoca, al costat de la congelació de salaris per a molts sectors de la classe treballadora la dificultat de tenir una vida acceptable. Enfront d'això observem com els beneficis empresarials, especialment de grans empreses financeres o dels propis Fons d'Inversió immobiliaris, reflecteixen guanys inusuals enormement grans sense que tinguin la més mínima objecció a exhibir-les sense la més mínima cautela.

Tot això en una situació política que en tot aquest mandat ha estat basada en la precarietat per a la majoria de suport al govern, que ha estat sempre vetada a plantejar propostes que malgrat ser modestes han estat derrotades per la majoria de les opcions de la dreta estatal i catalana.

Així doncs la vaga cívica i laboral ha de tenir un gran èxit de convocatòria i de seguiment. Per dos motius, per a manifestar l'opinió d'una gran majoria de la població que efectuï la vaga en defensa dels objectius de “habitatge assequible i sous justos”, i així mateix per a iniciar una dinàmica social, sindical i política que derivi en una conjunció per a evitar que el 29N triomfin els postulats de les dretes extremes del PP, VOX i Junts.

Per primera vegada les reticències de les organitzacions en defensa de l'habitatge, clarament formades per activistes socials, s'han acostat a les organitzacions sindicals majoritàries, que sempre han estat disposades coincidir amb les seves reivindicacions. Basti assenyalar l'informe sobre la situació de l'habitatge realitzat per CCOO, que analitza de forma molt encertada la realitat social del problema d'accés a un habitatge digne i assequible i on estan els responsables de la situació.

El 11N ha de ser un no sols una gran Vaga Social i Laboral sinó un cop ben fort en la consciència del conjunt de la ciutadania, que permeti evitar un triomf que els partits ultres ja semblen paladejar.

El que ens juguem és de gran abast. No estem davant la possibilitat d'un canvi de majories polítiques, sinó un canvi radical que vol emportar-se per davant tots els avanços socials, laborals i polítics que s'han aconseguit després de molt de temps.

Una victòria de la dreta seria una regressió que mai hem contemplat des de l'arribada de la democràcia. L'agenda de les dretes significaria una regressió en tots els àmbits que repercutirien de manera greu en la situació de la majoria de la població. Regressió en drets laborals, en drets socials, en drets polítics.

Significaria una marxa cap al passat més fosc en els àmbits socials, laborals i ciutadans amb una pèrdua massiva de drets de tota mena. L'agenda d'Abascal i Feijóo, del PP i de Vox ens retornaria a temps no vists en democràcia. No seria només tornar al PP més regressiu i antisocial d'Aznar i Rajoy sinó més enllà, una volta a un passat de pèrdua sense precedents en drets i llibertats per al conjunt de la ciutadania, però molt especialment per a les capes populars i treballadores.

És per tot això que moviments socials com els sindicats de classe majoritaris i entitats socials com els de defensa del dret a l'habitatge han coincidit amb tota sensatesa en aquesta Vaga General del 11N, que ha d'establir un precedent que les classes treballadores i populars estan disposades a defensar amb ungles i dents: els drets d'accés a un habitatge i a un treball dignes.

És per tot això que la Vaga General social i laboral del 11N ha de ser un èxit popular que assenyali una fita de la voluntat de defensar els drets socials i laborals. I un precedent que el 29N es poden i s'han de derrotar les propostes i les polítiques d'unes ultradretes afamades.






3 d’oct. 2026

JUNTS MEREIX ANAR A L'ABOCADOR DE LA HISTÒRIA

Miriam Nogueras, portaveu de Junts

nuevatribuna/6 de octubre de 2026
 
El posicionament de Junts en el debat dels Decrets sobre el dret a l'Habitatge ha demostrat de manera clara quins són els interessos que representa aquest partit. Com molts ja sabíem els interessos del partit liderat per Puigdemont tenen un sol objectiu: la defensa dels interessos de les patronals catalanes, coincidents amb les espanyoles, i dels interessos empresarials, especialment en aquest cas de les grans immobiliàries i financeres.

Com de manera expressiva va exposar el diputat Rufián, en posar un bitllet de 50 euros en el faristol del Congrés, els interessos de Junts no estan al servei de la societat catalana ni de Catalunya com prediquen, sinó al servei dels interessos de les patronals i els grans grups empresarials catalans amb interessos especulatius en el mercat immobiliari.

No hi ha dubte que Junts ha perdut la centralitat política que durant dècades va tenir la CiU de Jordi Pujol. Avui són un residu que fins ara encara han resistit a les comarques tradicionalment “carlistes”, rurals i més perifèriques de Catalunya. Però en aquestes zones els ha sortit un competidor a la seva dreta, com és Aliança Catalana que difon un missatge nítidament d'ultradreta, molt ruralista i anticosmopolita, xenòfob i racista i amb una dialèctica independentista maximalista que pot seduir al votant tradicional de Junts de moltes zones on Junts aconseguia els seus millors resultats per ser més radicals en comparació amb els successors de la vella Convergència.

Junts va pretendre ser el successor polític de CiU però mai ha aconseguit rivalitzar amb el que va significar en el seu moment el catalanisme de Jordi Pujol. Malgrat tenir el mateix pensament en el fons no han aconseguit mai utilitzar el discurs possibilista i interclassista que tant dominava Jordi Pujol. Tota la seva trajectòria ha estat un veritable desastre que ha trencat i dividit el teixit social de Catalunya amb greus conseqüència per al seu futur. L'aventura del “procés” va trencar per sempre la tranquil·litat del “oasi català” i va produir una forta divisió de la societat catalana que serà difícil d'esmenar durant un llarg espai de temps.

Junts amb Puigdemont al capdavant va ser incapaç de dominar els dimonis independentistes que havien fet emergir. Cal recordar com abans de la declaració d'independència Puigdemont va intentar iniciar una negociació amb el govern del PP de Mariano Rajoy que va ser desmuntada simplement per un “twit” de Rufián en el qual el comparava amb Judes “per trenta monedes de plata”.

Amb això va bastar perquè Puigdemont i Junts ho llancessin tot per la borda i sotmetessin a la societat catalana a tota la parafernàlia del “procés”. Aprovació d'una Declaració d'Independència que va durar 8 segons; suspensió d'aquesta pels mateixos autors; aprovació pel Govern de Rajoy de la suspensió de l'autonomia; fugida de Puigdemont a Bèlgica, etc. I posteriorment el Judici del Suprem als dirigents del Govern de la Generalitat, amb penes de presper als seus principals dirigents no fugits.

A partir d'aquí Junts es va radicalitzar cada vegada més amb Torra i amb Puigdemont, i Catalunya va suportar uns llargs anys de decadència política i econòmica.

Finalment, amb l'arribada del Govern de coalició progressista a Espanya es va iniciar una època de trànsit cap a una normalització política a Catalunya, a partir de l'aprovació de l'Amnistia. Malgrat això mai ha significat tornar a la situació anterior en la societat catalana les ferides de totes dues parts són difícils de cicatritzar.

Però el mapa polític català va canviar radicalment. Així mentre ERC va iniciar un canvi gradual però radical cap a posicions més integradores i negociadores amb el govern de l'Estat. Junts es va enquistar en la seva posició radical vinculada a les directrius d'un Puigdemont absent de Catalunya afeblint-se de manera progressiva. Mentre les dretes espanyolistes han avançat en representació en el Parlament. I finalment ha aparegut una ultradreta independentista més radical i rural com Aliança Catalana amb representació parlamentària.

I és ara quan Junts comet el seu últim error i apareix políticament al costat de les dretes i ultradretes espanyolistes i anticatalanistes en la votació dels decrets en favor de la defensa del dret a l'habitatge.

Junts ha preferit votar a favor dels interessos especuladors dels grans fons immobiliaris a pesar que una majoria dels seus propis votants no ho comparteixin. La situació que es pot crear, després d'unes noves eleccions al Parlament de l'Estat pot portar a Junts a la irrellevància política en el futur polític tant a l'Estat com a Catalunya. Enfrontat amb l'esquerra tant en el Congrés com en el Parlament, amb la competència d’Aliança Catalana i sent percebut com el “còmplice” del PP i de Vox.

Tot això pot comportar, i crec que seria merescut, la insignificància política tant a Catalunya com l'Estat i amb tot mereixement acabar abocat a “l’abocador”de la història”.
Final del formulari