JUNTS MEREIX ANAR A L'ABOCADOR DE LA HISTÒRIA

Miriam Nogueras, portaveu de Junts

 

El posicionament de Junts en el debat dels Decrets sobre el dret a l'Habitatge ha demostrat de manera clara quins són els interessos que representa aquest partit. Com molts ja sabíem els interessos del partit liderat per Puigdemont tenen un sol objectiu: la defensa dels interessos de les patronals catalanes, coincidents amb les espanyoles, i dels interessos empresarials, especialment en aquest cas de les grans immobiliàries i financeres.

Com de manera expressiva va exposar el diputat Rufián, en posar un bitllet de 50 euros en el faristol del Congrés, els interessos de Junts no estan al servei de la societat catalana ni de Catalunya com prediquen, sinó al servei dels interessos de les patronals i els grans grups empresarials catalans amb interessos especulatius en el mercat immobiliari.

No hi ha dubte que Junts ha perdut la centralitat política que durant dècades va tenir la CiU de Jordi Pujol. Avui són un residu que fins ara encara han resistit a les comarques tradicionalment “carlistes”, rurals i més perifèriques de Catalunya. Però en aquestes zones els ha sortit un competidor a la seva dreta, com és Aliança Catalana que difon un missatge nítidament d'ultradreta, molt ruralista i anticosmopolita, xenòfob i racista i amb una dialèctica independentista maximalista que pot seduir al votant tradicional de Junts de moltes zones on Junts aconseguia els seus millors resultats per ser més radicals en comparació amb els successors de la vella Convergència.

Junts va pretendre ser el successor polític de CiU però mai ha aconseguit rivalitzar amb el que va significar en el seu moment el catalanisme de Jordi Pujol. Malgrat tenir el mateix pensament en el fons no han aconseguit mai utilitzar el discurs possibilista i interclassista que tant dominava Jordi Pujol. Tota la seva trajectòria ha estat un veritable desastre que ha trencat i dividit el teixit social de Catalunya amb greus conseqüència per al seu futur. L'aventura del “procés” va trencar per sempre la tranquil·litat del “oasi català” i va produir una forta divisió de la societat catalana que serà difícil d'esmenar durant un llarg espai de temps.

Junts amb Puigdemont al capdavant va ser incapaç de dominar els dimonis independentistes que havien fet emergir. Cal recordar com abans de la declaració d'independència Puigdemont va intentar iniciar una negociació amb el govern del PP de Mariano Rajoy que va ser desmuntada simplement per un “twit” de Rufián en el qual el comparava amb Judes “per trenta monedes de plata”.

Amb això va bastar perquè Puigdemont i Junts ho llancessin tot per la borda i sotmetessin a la societat catalana a tota la parafernàlia del “procés”. Aprovació d'una Declaració d'Independència que va durar 8 segons; suspensió d'aquesta pels mateixos autors; aprovació pel Govern de Rajoy de la suspensió de l'autonomia; fugida de Puigdemont a Bèlgica, etc. I posteriorment el Judici del Suprem als dirigents del Govern de la Generalitat, amb penes de presper als seus principals dirigents no fugits.

A partir d'aquí Junts es va radicalitzar cada vegada més amb Torra i amb Puigdemont, i Catalunya va suportar uns llargs anys de decadència política i econòmica.

Finalment, amb l'arribada del Govern de coalició progressista a Espanya es va iniciar una època de trànsit cap a una normalització política a Catalunya, a partir de l'aprovació de l'Amnistia. Malgrat això mai ha significat tornar a la situació anterior en la societat catalana les ferides de totes dues parts són difícils de cicatritzar.

Però el mapa polític català va canviar radicalment. Així mentre ERC va iniciar un canvi gradual però radical cap a posicions més integradores i negociadores amb el govern de l'Estat. Junts es va enquistar en la seva posició radical vinculada a les directrius d'un Puigdemont absent de Catalunya afeblint-se de manera progressiva. Mentre les dretes espanyolistes han avançat en representació en el Parlament. I finalment ha aparegut una ultradreta independentista més radical i rural com Aliança Catalana amb representació parlamentària.

I és ara quan Junts comet el seu últim error i apareix políticament al costat de les dretes i ultradretes espanyolistes i anticatalanistes en la votació dels decrets en favor de la defensa del dret a l'habitatge.

Junts ha preferit votar a favor dels interessos especuladors dels grans fons immobiliaris a pesar que una majoria dels seus propis votants no ho comparteixin. La situació que es pot crear, després d'unes noves eleccions al Parlament de l'Estat pot portar a Junts a la irrellevància política en el futur polític tant a l'Estat com a Catalunya. Enfrontat amb l'esquerra tant en el Congrés com en el Parlament, amb la competència d’Aliança Catalana i sent percebut com el “còmplice” del PP i de Vox.

Tot això pot comportar, i crec que seria merescut, la insignificància política tant a Catalunya com l'Estat i amb tot mereixement acabar abocat a “l’abocador”de la història”.

Final del formulari