ClubCortum/ 19 de agosto 2021
nuevatribuna/ 20 de agosto de 2021
L'anunci de la
retirada definitiva dels EEUA de l'Afganistan ha provocat una guerra
llampec dels talibans i La caiguda com un castell de cartes d'un Govern
pro-occidental que ha demostrat ser un govern “titella” incapaç de resistir
sense el suport militar d'Occident.
Tot això porta a que
ens preguntem: De què ha servit la presència durant vint anys dels
nord-americans i l'OTAN a l'Afganistan? Quin ha estat el seu objectiu?. La
presència occidental d'aquests vint anys al país només ha servit per a mantenir
un sistema de govern corrupte incapaç de tenir un projecte de país ni de
conformar un model d'Estat.
Biden ho ha deixat clar “l'objectiu
de la presència aliada a l'Afganistan mai ha estat construir un estat
democràtic ni estructurat al país, sinó impedir que fos una base per a atacs
terroristes”. En efecte mai hi ha hagut un interès per construir un estat
central democràtic, per això la influència del govern afganès amb Karzai primer
i després amb Ghani no ha arribat més enllà de Kabul. L'exèrcit, la
policia i la màquina burocràtica no han servit més que per a un desenvolupament
burocràtic de corrupció plena que ha estat compartit amb els senyors de la
guerra pertanyents a les minories uzbekes, tadjiks i hazares que
controlaven una part del país. Mentre en la majoritària població paixtu tenia
la seva base el poder de les guerrilles talibans.
Ni 20 anys de
presència militar occidental ni els dos bilions de dòlars gastats han comportat
canvis a l'Afganistan ja que no ha existit mai una voluntat real de construir
un estat democràtic ni per part dels governants afganesos ni dels occidentals.
Ara els mitjans de
comunicació no paren d'explicar que l'Afganistan és un país que ha derrotat tres imperis, el britànic, el soviètic i el
nord-americà i es llancen a malbaratar llàgrimes de cocodril sobre el paorós
futur al que s'enfronten les dones a l'Afganistan.
Tots aquests
mitjans semblen desconèixer que va haver-hi una etapa històrica en la qual va
haver-hi una possibilitat d'establir un estat mínimament modern a l'Afganistan
en el qual les dones van gaudir d'una major plenitud de drets i que va ser
destruït per l'interès conjunt dels “senyors
de la guerra”, els religiosos integristes, la insurrecció islamista, les
forces d'islamistes internacionals com Bin Laden i la col·laboració fonamental
d'occident.
Des de 1964 amb la
instauració de la Monarquia Constitucional, posteriorment en 1973 amb la declaració de la
República per Mohammed Daud i en 1978 amb la proclamació de la
República Democràtica de l'Afganistan (RDA) d'inspiració comunista fins a la
seva desaparició a la fi dels 80, es donen els anys on va existir un intent de
construcció primer d'un estat i després d'un estat laic el més semblant
possible a un estat modern i que coincideix amb els millors anys pel que fa als
drets de les dones (tal com vaig explicar en l'article “Afganistan des de la perspectiva dels drets de les dones” http://manelgarciabiel.blogspot.com/2020/09/afganistan-vist-des-dels-drets-de-les.html
)
Ara tothom sembla
compadir-se de la situació de les dones, però en aquests vint anys
d'intervenció occidental la situació de la dona no ha millorat al país amb
l'excepció com a màxim de determinats sectors de la població a Kabul, els més
vinculats a l'elit governamental o a les forces d'intervenció. En la resta del
país no hi ha hagut canvis per a les dones, la qual cosa no ha d'estranyar-nos
si tenim en compte la situació en altres països aliats dels nord-americans com
Aràbia Saudita o el Pakistan, tots dos amb magnífiques relacions amb mujahidins
o talibans, tots dos aliats dels EUA, i que ja han mostrat la seva satisfacció davant la
instauració del nou Emirat Islàmic.
Hem de recordar
que, amb la finalitat de desgastar la
Unió Soviètica, Estats Units va secundar i finançar econòmica i militarment als
opositors al règim laic de Kabul, especialment als anomenats pel President
Reagan “Freedom fighters” entre els quals es trobava Bin Laden i els
sectors més caciquils, reaccionaris i tribals de l'Afganistan.
Des de la caiguda
del règim pro-soviètic, a principis dels noranta, Occident no es preocupa per
la situació del país, ni fins i tot quan els talibans prenen el poder en 1996. Només després de l'atemptat
a les Torres Gemelas del 11S, ja en el 2001, és quan els Estats Units
i Gran Bretanya i després la resta de les anomenades forces aliades intervenen
com a resposta a l'atac d'Al-Qaeda i del qual també responsabilitzen al govern
talibà que els donava refugi. Fins llavors poc interès havien tingut per la
situació de la població una vegada aconseguit l'objectiu d'afeblir la Unió Soviètica.
La intervenció
occidental desallotja els talibans i dóna suport a una coalició dels diversos
grups afganesos contraris als talibans, bàsicament senyors de la guerra de les
diverses minories no paixtus. D'aquí sorgeix el govern de Karzai i els
subsegüents la senyal d'identitat dels quals és la corrupció generalitzada en
la seva gestió.
Del que no ens
informen en els mitjans de comunicació és que en aquests anys d'intervenció
occidental i malgrat els milions de dòlars gastats, la corrupció ha provocat
que pràcticament la meitat de la població continuï en un nivell de pobresa
extrema, i com a conseqüència es doni una gran mortalitat infantil i una
esperança de vida de les pitjors de tot el planeta. Així mateix la guerra que
porta dues dècades en curs ha provocat milions de refugiats, que probablement
ara s'incrementaran.
Així mateix el
poder dels “senyors de la guerra” i els seus governs a Kabul han provocat a més
de la immensa corrupció, de la qual hem parlat, que l'Afganistan s'hagi
convertit en el principal productor d'opi del món, per sobre del 80%, quan
abans d'aquesta etapa de guerres ininterrompudes aquest cultiu estava
pràcticament eradicat en anys anteriors a 1987.
Però als mitjans de
comunicació no els ve de gust parlar de tots aquests antecedents. És més
vendible ara llançar sospites i teories de distracció sobre els contactes de
Rússia i la Xina amb els talibans. Quan aquests contactes es limiten a obtenir
dels talibans el compromís de no intervenir en altres països de la zona que són
d'interès estratègic per a russos i xinesos. I com si el 20 març del 2020 no
s'hagués signat un acord a Doha, entre els talibans i els Estats Units, pel
qual s'establia el compromís dels nord-americans de retirar totes les tropes
estrangeres al maig del 2021 i segellant amb això el final cantat del Govern
“titella” i corrupte. I hem de tenir en compte que la menor corrupció dels
talibans, malgrat el seu rigorisme intransigent, és un element valorat per
molts afganesos.
I si us plau a
Occident s'hauria de tenir una mica de vergonya i no atrevir-se a parlar en nom
de les dones i nens de l'Afganistan que mai han estat prioritaris en aquests 20
anys més enllà de la propaganda.
