 |
| La mirada de la dona afgana |
NuevaTribuna/ 17 de septiembre de 2020
Aquests dies ha començat a Doha (Qatar) la conferència de pau intra-afgana,
entre el Govern afganès i els talibans, sota el patrocini dels EEUU i Qatar,
per aconseguir un acord polític que permeti la pau al país.
De moment ja sabem qui sortirà perdent en aquest possible acord, el 50% de
la població afgana constituït per la població femenina.
L’actual situació a l’Afganistan no és gens positiva per a les dones, que
fins i tot a l’espai on mana el Govern afganès, estan situades en una condició
d’inferioritat respecte els homes i amb uns drets molt limitats sota els
principis de l’aplicació de la llei islàmica. En les converses de pau de Doha
els talibans ja han plantejat que un possible acord només pot passar per un
futur polític islàmic. Això només significa un futur amb una aplicació encara
més rigorista de l’islam. La qual cosa comportaria sens dubte una pèrdua encara
major dels mínims drets que les dones encara puguin tenir.
La situació de les dones a l’Afganistan no sempre ha estat així. Durant
bona part de la meitat del segle XX, sota la monarquia van haver-hi intents de
liberalitzar el país i conseqüentment la situació de les dones. Malgrat tot la
resistència conservadora va obstaculitzar la normalització de la seva situació.
Cal tenir en compte que l’Afganistan ha estat sempre un estat molt complex amb una
forta influencia tribal, de les autoritats religioses islàmiques i del poder dels
terratinents, en gran part conreadors d’opi, tots ells de caràcter molts
conservador especialment en les zones rurals.
Diuen que el progrés d’un país es pot mesurar per la situació en que es
troben les dones. En aquest sentit a l’Afganistan el moment més avançat
socialment va venir de la mà de la proclamació l’any 1973 de la República
Democràtica de l’Afganistan duta a terme per un cop promogut pel Partit
Democràtic Popular de l’Afganistan amb el suport de l’exercit, amb molts dels
seus quadres format a la URSS, i els treballadors industrials de les ciutats.
La República va redactar una constitució on s’establia un estat laic i la igualtat entre homes i dones. Es va potenciar
la industrialització, amb el suport dels països de l’Europa de l’Est, així com
importants campanyes sanitàries i d’alfabetització que incloïa la instrucció de
les dones en aules mixtes. També es va prohibir l’ús del “burka” i s’animà a
les dones a deixar de portar el vel. Es pot dir que la segona meitat dels anys
70 van ser com una arribada de la primavera per a les dones amb una revolució
dels drets socials que especialment a Kabul va comportar una situació
excepcional en la seva història. L’any 1978 es va establir legalment la
igualtat de drets entre les dones i els homes.
 |
| Les dones en temps de la República Democràtica |
També es va promoure la incorporació de les dones al mercat de treball, i
especialment en sectors com la sanitat, l’educació i el funcionariat la seva presencia
va ser molt important, el 40% dels metges eren dones i així com més de 22000
mestres i la seva presència va ser molt intensa en les campanyes
d’alfabetització promogudes en les zones rurals.
Especialment valuosa va ser la constitució del Consell de les Dones Afganeses
que va tenir una gran influència en la societat i en el govern. Un exemple de
tot plegat és que el període de la
República Democràtica ha estat aquell en el que Afganistan ha tingut més dones
professionals.
En paral·lel el procés de modernització inclou un programa social que
inclou una profunda Reforma Agrària que tracta d’expropiar terres als
terratinents i donar-les als camperols.
Tots aquests programes de canvi van provocar l’enemistat i la reacció de les
classes socials tradicionals que fins aleshores havien tingut el poder i que
eren contràries tant a les reformes socials com a les econòmiques. Aquests
sectors conservadors com els terratinents i el clergat tradicional islàmic, amb
gran poder en les zones rurals veien un atac a la seva hegemonia. Es aquí on
neix l’oposició a la República Democràtica, es tracta d’una lluita entre la
tradició i la reforma i que molt gràficament oposa l’extensa i remota ruralia afgana amb el
major cosmopolitisme de les ciutats, en
especial Kabul.
L’Afganistan sempre ha estat un país amb fortes turbulències i difícil de
governar i més difícil de conquerir com molt bé ho van patir potències com la
Gran Bretanya en temps de l’imperi on sempre va fracassar en l’intent de
conquerir l’Afganistan.
El poders rurals conservadors van impulsar el moviment del “ mujahidins”
que van provocar una important guerra de desgast al Govern i a l’exercit,
especialment a partir del moment en que els Estats Units es dediquen a finançar
amb diners i armament el moviment insurgent, mentre des dels sectors més
conservadors dels països musulmans s’impulsa un gran corrent de voluntaris que
van a fer la “guerra santa” en terres afganes. D’aquests voluntaris en sortirà
desprès Osama Bin Laden i Al-Qaeda, als que en aquells moment el President
Reagan qualifica com a “lluitadors per la llibertat”.
La resta és prou coneguda la invasió per part de les tropes soviètiques, la
victòria del “mojahidins”, la posterior derrota d’aquests pels “talibans”, el
regim de terror d’aquests. La regressió total del país en tots els camps
econòmics i socials, especialment regressius pel que fa als drets de les dones
i a la seva consideració com a sers supeditats als homes. En definitiva un
llarg i tenebrós túnel en tots els sentits.
Per últim la intervenció dels
Estats Units i d’Occident en una guerra inacabable contra els talibans als que
no poden guanyar. I finalment la decisió de Trump de sortir com sigui de
l’Afganistan per tal de salvar la cara, encara que sigui al preu de deixar el
país en poder d’un moviment tenebrós que aplicarà un rigorisme islàmic fanàtic que
tornarà al país a situacions prèvies al segle XX. Un moviment que mai cal
oblidar va ser finançat i impulsat pels Estats Units en el marc de la “guerra
freda” i que té a tot un poble i especialment les dones afganeses com a víctimes.
 |
| La delegació dels talibans ara a Doha |
 |
| Aquest es el futur de les dones a Afganistan |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada