16 de jul. 2023

PER MES DRETS I CONTRA LA MENTIDA I LA INVOLUCIÓ


 nuevatribuna/18 DE JULIO DE 2023

En pocs dies, diumenge que ve 23 de Juliol, la ciutadania decidirà el seu futur en unes incertes eleccions. Un futur que pot ser molt diferent segons quin sigui el seu resultat. Pot significar avançar en la senda dels últims anys amb un govern progressista que aprofundeixi en una política d'aconseguir i consolidar nous drets socials i econòmics i en llibertats i sobretot a fer-los arribar a una major part de la societat. O pot significar una profunda involució democràtica on novament es governi al servei de les elits més poderoses, retallant llibertats i destruint drets socials i laborals, i provocant una profunda regressió en els serveis públics bàsics com la sanitat o l'educació.

Hem afrontat una campanya electoral estranya derivada de la derrota de les forces progressistes en les eleccions municipals i autonòmiques. Les dretes han fet una campanya basada tota ella en la tergiversació i la mentida que va tenir el seu punt culminant en el debat entre Pedro Sánchez i Núñez Feijoó, on el President de Govern es va veure sorprès per un al·luvió de mentides i dades falses en les intervencions del candidat de la dreta recitats sense el més mínim rubor i sense la més mínima intervenció dels supòsats moderadors.

És evident que el procés ve marcat per la necessitat que el sector socialista del govern superi la seva depressió electoral i es llanci en aquesta última setmana a recuperar als seus votants mobilitzant les seves bases afiliatives. Haurien de prendre nota de l'esperit combatiu demostrat aquests dies per l'expresident Rodríguez Zapatero que s'ha llançat a la palestra a rebatre una a una les mentides de les dretes, especialment les relacionades amb el terrorisme i ETA, reacció que sens dubte ha tingut un efecte balsàmic per a molts votants i afiliats socialistes.

La dreta d'aquest país sempre ha tingut una greu manca democràtica des de Fraga a Feijoó. La mentida ha estat en moltes ocasions utilitzada sense el més mínim rubor i molt especialment en relació amb el terrorisme. Tots podem recordar com Aznar encara no ha rectificat sobre la seva declaració “mirin-me als ulls” declarant que a l'Iraq hi havia armes de destrucció massiva. Fins i tot Bush i Blair van rectificar, però Aznar continua sense esmenar la seva mentida. Cal recordar el fet greu dels Atemptats d'Atocha que el Govern del PP d'Aznar va pretendre atribuir a ETA malgrat que tot indicava que era un atemptat gihadista. Era tan clara la mentida que li va fer perdre les eleccions, i malgrat això i fins ara no han rectificat la seva mentida. Rajoy va mentir sobre la corrupció del PP i sobre l'existència d'una policia política que va conduir a una moció de censura que va perdre. El PP posterior des de Casado a Feijoó passant per Díaz Ayuso, han basat tota la seva política en denunciar la il·legitimitat del Govern per haver estat triat per una àmplia pluralitat política que incloïa  Bildu i ERC, per al PP els “hereus d'ETA” i els “independentistes colpistes”. Això no obsta que  el PP al costat d'ERC intentessin impedir l'aprovació de la Reforma Laboral fruit de l'acord entre els agents socials.

L'actual candidat va mentir de manera reiterada en el debat i fora d'ell. Després de la seva posició en contra de la Reforma Laboral ara intenta dir que és pràcticament la seva reforma, sense dir que l'actual és fruit del consens social i la de Rajoy va ser una imposició no negociada. Feijoó ha arribat a dir que el PP va votar a favor de la revaloració de les pensions quan el PP va establir una revisió màxima el 0,35% anual, és a dir unes 34 vegades menys que l'última del govern del 8,5%.

La mentida està en l'ADN del PP al costat de la seva herència franquista que li impedeix acceptar el passat terrible del franquisme, herència que comparteix amb VOX. La dreta que representa el PP mai ha votat cap llei que comportés millorar i donar nous drets, ni el divorci, ni l'avortament, ni la del matrimoni homosexual, ni la de la de l'eutanàsia, etc., Podem recordar la campanya que el PP va llançar, a través de Miguel Ángel Rodríguez, contra el Dr. Luis Montes per aplicar pal·liatius a pacients terminals que li va fer perdre el seu lloc i després va ser absolt pels tribunals de l'acusació de mala praxi.

Els espanyols haurien de tenir memòria per a saber el que passa quan la dreta governa, pèrdua de drets i increment de les desigualtats i deteriorament dels serveis públics.

Per tot això cal aprofitar aquesta última setmana per a defensar les noves propostes que planteja l'esquerra, és en aquest sentit que la campanya de Yolanda Díaz i SUMAR és exemplar plantejant una campanya en positiu amb propostes per a continuar millorant la vida del conjunt dels ciutadans especialment dels més desfavorits. Tot això amb l'objectiu de continuar amb la política duta a terme pel Govern de Coalició Progressista que es pretén ocultar i que ha portat al país a una situació de progrés i de millora social que els poders econòmics i mediàtics pretenen ocultar. I alhora evitar un govern de la ultradreta amb PP i VOX que ens faria retrocedir com a societat democràtica.

Per això per a continuar avançant en una societat de drets i llibertats més avançada que arribi al conjunt de la ciutadania i per a impedir el retorn de la “caverna neofranquista” de PP i VOX, cal una mobilització electoral de la ciutadania que aconsegueixi que la llibertat, la democràcia, la veritat i la solidaritat guanyin de manera clara als partidaris de la mentida i la involució.

PERQUÈ ENS JUGUEM EL NOSTRE FUTUR EL 23J TOTS A VOTAR PER UN GOVERN DE PSOE I SUMAR



9 de jul. 2023

L'ESPERANÇA ENFRONT DE L'ONA REACCIONÀRIA


 

No hi ha dubte que els resultats de les eleccions autonòmiques i locals del passat mes de maig van ser un cop molt fort per la proporció de la victòria de les candidatures de la dreta i la ultra dreta. Van deixar en evidència que el treball ben fet tant a nivell estatal com autonòmic i local no va poder frenar el pes del relat catastrofista i ultramuntà de Feijoó i Vox.

Enfront d'això Pedro Sánchez sembla haver agafat “el toro per les banyes” i s'ha llançat a una campanya explicativa en tota mena de fòrums mediàtics per a tractar de desmentir les faules i mentides de les dretes i recuperar l'ànim de la seva militància neguitejada. Sembla que en part aquesta campanya està donant resultats i pot produir un tancament de files en el socialisme que cal esperar que es tradueixi en un creixement de participació dels seus votants.

No obstant això el gran experiment en aquesta precampanya i esperem que en la campanya ha estat  l'aparició de SUMAR. En un temps escàs es va aconseguir articular l'espai, acordar les candidatures i sortir al debat polític. Amb un programa ben articulat Sumar i Yolanda Díaz tracten de llançar una campanya en positiu i que crida a l'Esperança i l'Alegria enfront del futur. Tot això armat en un discurs ben estructurat i assequible dirigit a la gent corrent.

Enfront de la por que estan aplicant els discursos reaccionaris del PP i Vox i la seva repercussió en els mitjans que abonen l'ona reaccionària, allò que transmet Yolanda Díaz i Sumar és esperança, alegria i un relat comprensible per a la gent comuna a qui va dedicat el seu discurs.

És sens dubte una confrontació amb un fons ideològic important, enfront del liberalisme individualista que defensen les dretes, SUMAR defensa la necessitat d'impulsar la llibertat col·lectiva basada en potenciar la igualtat com a element de cohesió  de la societat. Sense igualtat no hi ha llibertat.

SUMAR reivindica l'acció de govern i planteja la urgència i la necessitat de la seva continuïtat per tal d’aprofundir en els avenços aconseguits. Després d'efectuar canvis estructurals és imprescindible continuar en ells però sense oblidar la realitat quotidiana dels sectors més desfavorits. Aquests sectors que senten parlar de millores al país però encara no han percebut la millora en les seves vides quotidianes. Un dels objectius de la plataforma de Díaz no és tan  sols aglutinar els treballadors,  les dones i arribar als joves, sinó també arribar als desencantats i als abstencionistes.

És important observar que al seu favor compta, fins al moment, l'homogeneïtat del conjunt de la coalició. No s'han donat veus discordants i això pot comportar el seu millor balanç. En aquests moments les expectatives de SUMAR pugen i això és imprescindible per a guanyar en la lluita pel tercer lloc en la disputa electoral que pugui compensar i sumar amb el PSOE per a aconseguir l'objectiu d'un nou Govern progressista de coalició.

Els últims dies estem assistint a com els partits d'esquerra van explicant  parts concretes dels seus programes electorals per a continuar millorant i creant drets socials per al conjunt de la ciutadania, propostes fiscals que gravin els més rics, les grans empreses i oligopolis bancaris i energètics, i beneficiïn la resta dels ciutadans, per a aconseguir una societat més amable i més justa.

Mentre en la dreta i la ultradreta continuen amb les desqualificacions i els atacs contra el “sanchisme” i “el comunisme”, així com les seves suposades aliances amb els “hereus d'ETA” i els “independentistes”. En definitiva obvien la realitat que va ser el Govern de Zapatero qui va finalitzar amb ETA fa més de deu anys aconseguint el que llavors es defensava: que sense violència totes les idees eren defensables. Alhora s'obliden de les negociacions d'Aznar amb ETA, les mentides al voltant de l'atemptat islamista que va provocar la matança d'Atocha que el Govern va tractar d'ocultar culpant a ETA. Tot això ha portat a  que fins i tot  Consuelo Ordóñez de COVITE hagi denunciat la manipulació de les víctimes per part del PP. Continuen negant la necessitat de la reconciliació històrica que precisa de la reivindicació de la memòria. És a dir cada dia apareixen més com els hereus d'un franquisme del qual mai es desdiuen. I ara amb les aliances del PP amb VOX això s'accentua.

De programes només podem dir que el de Vox és una autèntica barbaritat antidemocràtica. I del PP de Feijoó només sabem que cada dia varia de posició, com el seu canvi sobre la Reforma Laboral on ha passat de votar en contra a manifestar que és assumible perquè només és una matisació de la Reforma del PP de Fàtima Báñez. És a dir obvia que la del PP va retallar drets als treballadors i va ser imposada sense diàleg social, tot el contrari de l'acord aconseguit amb Yolanda Díaz amb el consens dels agents socials que va avançar en drets laborals.

No hi ha dubte que les pròximes eleccions no tan sols són importants sinó fins i tot són dramàtiques. És la confrontació entre el sol i les ombres. El progrés social i l'esperança en el futur enfront de la regressió social i tornar a un passat que molts voldríem oblidar. Com hem dit és la lluita de l'Esperança enfront de la “ona reaccionària”. I amb unes repercussions a escala europea, on les dretes aliades als ultres estan avançant posicions la qual cosa és un presagi bastant preocupant davant les pròximes eleccions al Parlament Europeu del 2024. Podem estar assistint no només al ressorgir de les dretes més extremes sinó a repercussions com poden ser el propi qüestionament de l'actual Unió Europea que pot acabar en mans euroescèptiques.

El futur de la UE també està en joc en les pròximes eleccions del 23 de juliol donada la importància d'un dels  països més grans de la Unió.

Per tot això gens d'abstenció, anem tots i totes a votar “l'Esperança