30 d’abr. 2019

UN ACORD PER A L'ESQUERRA

El Futur guanya, el Passat perd
Nuevatribuna | 30 de Abril de 2019 sota el titol "Un acuerdo para la izquierda"


La primera lectura a destacar és la derrota de les dretes tripartides i el retorn al passat que representaven. El temor al retorn del passat ha portat a una àmplia mobilització de l'electorat d'esquerres i democràtic. Les dretes han quedat reduïdes en pes parlamentari, dividides i desgastades i amb serioses dificultats alguna d'elles de redreçar-se del seu fracàs.
La ciutadania espanyola ha deixat clar el seu rebuig al retorn a un passat que encara està en la ment o en el record de molta gent.
La segona reflexió és que el PSOE i Pedro Sánchez capitalitzen el vot de la gent d'esquerres i progressista. Els seus mesos de govern, les esperances que va suscitar han estat determinants en la seva victòria electoral.
El resultat representa un al·licient per a un nou emergir socialdemòcrata en uns temps que són negres en el conjunt d'Europa. No és un triomf de qualsevol PSOE i això els que ho haurien de tenir més clar són els propis dirigents socialistes. És un triomf del nou PSOE que ha defensat Sánchez enfront de l'antic aparell. El del retorn de Sánchez a la Secretaria General del PSOE, el de la moció de censura i del pacte amb Podemos.
Sánchez té una gran quantitat de vot prestat que confia que no torni a les antigues posicionis soci-liberals del PSOE dels barons. Un exemple clar l'Andalusia que va perdre Susana Díaz l'ha recuperat Sánchez. Que no ho oblidi la nova direcció del PSOE. Ha guanyat però ha de consolidar el seu espai i dependrà de les polítiques que realitzi.
És necessari aprofundir en les polítiques socials, impulsant i millorant la qualitat de l’ocupació derogant la Reforma Laboral del PP, garantint el futur de les pensions públiques revertint la reforma unilateral del PP, liquidant la Llei Mordassa,  prioritzant la lluita contra la desigualtat, fomentant els serveis públics, les lleis d'igualtat i l’aprofundiment de la democràcia i defensant  una política europea més social i al servei de la ciutadania.
El PSOE ha de reforçar les seves aliances amb l'esquerra política mitjançant acords de govern o pactes de legislatura, amb Podemos i amb Compromís i ampliar-los a socis estables com el PNB. Però ha de reforçar els seus vincles socials, especialment amb l’aliança amb el sindicalisme de classe i reforçant la funció i el paper d'interlocutors dels sindicats confederals.
Qualsevol aliança amb C,s cal descartar-la  perquè no només els restaria confiança electoral sinó que li impediria continuar amb la necessària política de diàleg dins de la llei per a solucionar el problema territorial a Catalunya i les possibles mesures per a desinflamar el conflicte, ara que ERC es presenta com el principal interlocutor per part dels independentistes.
En relació a l'esquerra alternativa els resultats d'Unides Podem i els de Compromís, en les generals no són bons. Compromís en l'àmbit autonòmic ha aconseguit un resultat acceptable però les generals no són el seu millor àmbit electoral. Per part de Podemos i malgrat la bona campanya que ha realitzat Pablo Iglesias aquesta no ha estat suficient per a evitar un fort descens en la confiança electoral. La campanya d'Iglesias ha evitat un desastre però la situació de la seva organització i les seves confluències és molt deficient. A Galícia i al País Valencià les confluències s'han trencat. A Madrid és el mateix Podemos el que està en crisi. I a Catalunya la confluència està molt deteriorada i amb un deficient candidat en el cartell electoral. És molt valuós el canvi d'òptica manifestat per Iglesias en els debats on ha passat d'acusar el “règim del 78” a lloar la Constitució, però aquest canvi important s'ha efectuat sense cap explicació ni reflexió pública.



Podemos hauria de reflexionar sobre el que va dir  Gramsci: “No hi ha idees sense organització”. I ara com ara Podemos ni té organització  estructurada ni democratitzada i això es nota. Podemos sembla que té més “grupies” (inscrits), que “militants”. Ja no parlarem de la situació d'IU on el coordinador general del seu  referent a Catalunya (EUiA) s'ha presentat per ERC.
Sincerament crec que Podemos no s’hauria d’encastellar a demandar un Govern de coalició, sinó centrar-se en un acord programàtic i  reflexionar respecte els seus problemes interns per tal d’ encarar millor el seu futur.
Perquè el 26 de Maig vindrà la segona part. No hi ha dubte que el PSOE i Sánchez surten favorits malgrat les candidatures inapropiades d'alguns barons com els de Castella la Manxa i Aragó declaradament “antisanchistas”. Les dretes tindran suficients problemes barallant-se entre si. Veurem si el PP en hores baixíssimes aconsegueix amb la seva millor estructura territorial frenar l'embranzida de C,s. I veurem en l'àmbit de l'esquerra alternativa quantes de les “Ciutats del Canvi” que tanta embranzida van donar a Podemos s'aconsegueixen salvar en aquestes eleccions.




19 d’abr. 2019

EL 28 TOTHOM A VOTAR FUTUR!!!!

28A cal escollir

Nuevatribuna | 20 de Abril de 2019


El proper dia 28 d’abril cap vot d’esquerres o progressista es pot quedar a casa. Sigui per convenciment, militància, coincidència amb les propostes concretes que es presenten en l’espai d’esquerres, sigui prestant el vot a l’espera de veure com l’utilitzen, o sigui tapant-se el nas per reticències o manca de confiança, cal que tots i totes Anem a votar!.

En aquestes eleccions en hi juguem molt. Les opcions mai han estat tan clares. O tenim una majoria d’esquerres, progressista i democràtica, o tenim una majoria de les dretes reaccionàries, de les tres dretes i ultradretes que han abandonat totalment l’espai de centre. Les dretes, totes elles,  plantegen sense ambigüitats un retorn  al passat mitjançant unes propostes en tots els aspectes econòmics, laborals, socials, en llibertats, en retorn al centralisme territorial, que confronten fins i tot amb la mateixa Constitució.
Avui es troba a faltar una dreta dialogant i centrada com en la transició va representar la UCD de Suárez. Avui la dreta és VOX que més que una nova ultradreta representa el retorn a un fosc neo-franquisme; és el PP de Casado que deixa com a centrista a Fraga i es dedica a reproduir les propostes radicals de VOX; i és un C,s de Rivera que han abandonat  tota màscara de centrisme. Tots ells, es presenten  en tots els aspectes polítics com un tripartit reaccionari contrari als interessos de les classes treballadores i populars, un tripartit que vol incrementar la ja important desigualtat social produïda per la crisi i les polítiques realitzades; un tripartit contrari als drets de les dones i de les minories sexuals tot volent  imposar un nou neo-catolicisme militant a tota la societat i defensant el retorn a un centralisme anticonstitucional. En definitiva unes polítiques econòmiques, fiscals i laborals neo-liberals, unes polítiques territorials centralistes, i unes polítiques socials reaccionàries i lliberticides. Ens faria somriure si no fos per a plorar que el PP i C.s que es presenten com a suposats “constitucionalistes” plantegin propostes anticonstitucionals en les seves propostes programàtiques. Les dretes tripartites representen més que mai el PASSAT.

Es per això que cal que la gent d’esquerra i progressista, deixi al marge qualsevol reticència i vagi a votar per les opcions que més li convencin o les que menys rebuig li provoquin. Però cal parar en primer lloc  la dreta radicalitzada i donar una oportunitat, tot lo crítica que es vulgui,  a una majoria d’esquerres o progressista entorn al PSOE, UnidesPodemos i Compromís les opcions amb possibilitat d’aconseguir escons i que poden articular una majoria alternativa de progrés.
Acte "Pasado o futuro"
Com es va plantejar en l’acte “Pasado o futuro, tu decides” per part de personalitats del món de la cultura, el periodisme,  CCOO i UGT, en paraules de Unai Sordo “ Hay que votar, hay que participar porque nos jugamos mucho, se están lanzado mensajes, discursos que cuestionan los derechos de ciudadanía, la convivencia, el respeto a la igualdad de hombres y mujeres o la validez del sistema público de pensiones”. Como va dir Almudena Grandes “el progreso no es una línea recta, las conquistes sociales se pueden perder”.

Cal anar a votar per a optar per una possibilitat de FUTUR, no tan sols per a no tornar al passat sinó per avançar en la millora del país a nivell econòmic i social.
Unes opcions de futur que cal reivindicar com fa el document conjunt de CCOO i UGT: a) Defensar la possibilitat d’un nou model productiu sostenible; b) Optar per una Ocupació de qualitat, derogant la Reforma Laboral del PP per acabar amb la precarietat; Per una fiscalitat millor i més justa; Garantir la igualtat d’homes i dones; Garantir la viabilitat i la suficiència de les pensions i millorar uns serveis públics de qualitat, o Millorar la qualitat de la democràcia, derogant per exemple la llei mordassa. Aquestes entre altres poden ser alguns dels objectius d’una majoria política d’esquerres. Pel que fa a la qüestió territorial és evident que cal potenciar la solució del màxim diàleg dins de la llei.

Avui en dia qüestions com les relatives a les Reformes Constitucionals cal descartar-les per que calen majories amples i avui a la vista de la posició de les dretes sembla impossible qualsevol acord.

Es evident que per aconseguir objectius de canvi de futur caldrà que els partits que es diuen d’esquerres i/o progressistes confirmin que ho són i actuïn amb responsabilitat, lleialtat i amb generositat per aconseguir un acord programàtic. Però el deure dels electors és crear la possibilitat de fer-ho possible.
Per més endavant quedarà analitzar el comportament d’aquests partits i els dèficits o incògnites que la seva actuació pot comportar.

Caldrà veure si el PSOE de Sánchez, que apareix com a possible guanyador de les eleccions, continua amb el canvi d’estratègia, més socialdemòcrata que el va retornar a la Secretaria General del PSOE. Si vol fer una política d’esquerres, abandona tacticismes i abandona la línia socioliberal que havia definit l’actuació anterior del PSOE que el va portar a reformar l’article 135 de la Constitució.
I veurem que passa amb UnidasPodemos desprès de la seva previsible baixada electoral. No és descartable que els resultats electorals puguin provocar canvis i convulsions en el moviment i en les seves confluències. Es evident que cal més democràcia real, més ideologia clara i més estratègia en aquest espai per a posar fi a les seves convulsions internes que són responsables de la seva previsible baixada electoral.

Pel que fa a Compromís és avui l’opció més clara, estable i conseqüent en l’espai de  l’esquerra i hauria de ser un model per a futures articulacions polítiques de l’espai de  l’esquerra alternativa que pot comptar amb d’altres subjectes polítics com l’Actua de Gaspar Llamazares i molta gent d’esquerres i progressistes orfes de referències i que avui per avui poden fer un vot prestat.