SALVAR DOÑANA APLICANT L'ARTICLE 155

DOÑAÑA AVUI 

nuevatribuna/ 22 DE ABRIL DE 2023

Doñana com tots coneixem és un dels majors aiguamolls d'Europa, i la Comissió Europeu exigeix la seva conservació. La problemàtica de Doñana és històrica, especialment en moments de sequera. En el 2014 es va establir la legalització d'espais cultivables de regadiu amb permís per a extracció d'aigua de l'aqüífer. El problema és que al costat de les explotacions legals han proliferat un gran nombre d'explotacions il·legals que drenen l'aigua del Parc Nacional mitjançant l'excavació de pous il·legals que estan deixant exhaust l'aqüífer i més tenint en compte la durada de la sequera en els últims anys.

Aquesta situació està perjudicant de manera greu  Doñana i els seus aiguamolls així com  la fauna permanent i la de les migracions que utilitzen l'aigua de Doñana. Aquesta situació dura ja més de vuit anys i en aquest moment el 59% de les llacunes porten més de 10 anys sense inundar-se.

La Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya per aquesta situació a l’any 2014, i en el 2021 el Tribunal de Justícia de la UE va determinar que les “extraccions desmesurades d'aigua subterrània” a l'Espai Natural de Doñana incomplien el dret comunitari, en concret, les Directives Marc de l'Aigua i Hàbitats, per la qual cosa  va condemnar  l'estat espanyol que és responsable l'extracció d'aigües il·legals que alteren els hàbitats protegits.

Malgrat això cap autoritat ni autonòmica ni estatal ha actuat enfront de les explotacions il·legals per tant hi ha responsabilitats compartides.

No obstant això ara s'ha fet un pas més en el deteriorament del que resta del Parc de Doñana. El PP a Andalusia amb el suport de VOX ha presentat un projecte legislatiu que comporta la legalització de les explotacions il·legals, sota el subterfugi que només podrien accedir a la utilització d'aigües de superfície, cosa ara com ara inimaginable.

El projecte planteja que les finques il·legals que no tenen  drets d'aigua es converteixin en regables. Això podria afectar unes 600 explotacions ara il·legals que serien legalitzades i podrien demandar concessions d'aigua a la Confederació Hidrogràfica, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, que difícilment li ho concediria en aquests moments d'extrema sequera, però malgrat tot se situarien en igualtat amb les explotacions avui legals. Cal assenyalar que la Junta, el PP i VOX en cap moment exigeixen el tancament dels pous il·legals.

Les associacions de defensa de la natura i l'oposició política a Andalusia denuncien que l'actuació de la Junta de Juan Manuel Moreno “aprofita per a indultar dècades de robatori sistemàtic de l'aigua del Parc Nacional alhora que encoratja nous saquejos”. Aquesta nova llei de regadius posa en perill definitivament un dels espais naturals més valuosos d'Europa i el món.

La Comissió Europea ja ha reaccionat amb un dur comunicat en el qual assenyala que  “De prosperar la tramitació d'aquesta proposta en els termes que han estat anunciats, s'estaria produint una violació flagrant del que es disposa en la sentència del Tribunal de Justícia” i  per tant adoptarà “totes les mesures necessàries, incloent-hi la interposició d'un nou recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE en el qual sol·licitaria la imposició de sancions pecuniàries”.

Sancions econòmiques que no s'aplicarien a Andalusia sinó a l'Estat Espanyol. Enfront d'això el Govern de Pedro Sánchez ha plantejat que recorrerà al Tribunal Constitucional quan s'aprovi la norma.

Creiem que la reacció del Govern de Pedro Sánchez és positiva però insuficient. Recórrer la norma pot aturar de moment un procés de legalització dels cultius il·legals però no soluciona el problema real que és el saqueig permanent dels aiguamolls o les llacunes de Doñana.

Sense exageració podem dir que el que s'està donant a Andalusia és un desafiament per part de la Junta d'Andalusia que no tan sols no actua contra unes extraccions il·legals sinó que  mitjançant un projecte legislatiu les legalitza tot actuant  contra les regulacions no sols espanyoles sinó europees.

Enfront d'això cal actuar amb major contundència.  La  constitució li dona al Govern un instrument per a fer front al desafiament del govern de la Junta i fer-li complir la llei i aquest és l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

L'esment del 155 pot semblar exagerat però és una norma legislativa que abans del cas més emblemàtic de la seva aplicació a Catalunya en el 2017 ja s'havia plantejat en 1989 quan el Govern de Canàries es va negar a acceptar la supressió d'aranzels que comportava l'adhesió a la UE. Finalment una negociació va  evitar la seva aplicació.

L'aplicació del 155 no pressuposa anul·lar l'autonomia, com va succeir en el cas extrem de Catalunya, sinó que es pot aplicar per a obligar a complir les normes legals o restringir alguna de les competències del govern autonòmic durant un temps determinat per a fer complir la llei. Amb això el Govern de l'Estat podria fer-se càrrec de les competències afectades, evitar el canvi legislatiu que PP i Vox pretenen efectuar i posar fi a les explotacions il·legals mitjançant les polítiques que calgui efectuar. Tot això en defensa dels interessos del conjunt de l'Estat i la seva ciutadania.

Cal recordar que és el que estableix l'article 155 de la Constitució Espanyola “Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general.” Com pot comprovar-se és una norma que s’adiu clarament amb la situació creada a Andalusia.

ÉS L'HORA DE YOLANDA DIAZ I SUMAR.

 

nuevatribuna/9 DE ABRIL DE 2023

Després del 2 d'abril amb l'acte de presentació de la candidatura de Yolanda Díaz acompanyada per més d'una desena d'organitzacions polítiques que donen suport al projecte de Sumar, i amb la complicitat de sindicats i associacions socials de divers tipus s'ha fet el primer pas d'aquest projecte polític. Ara s’han de donar els passos següents que es concretaran després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de Maig. Entrar a definir aquest programa polític per a “deu anys” sorgit del debat dels 35 grups d'actuació programàtica, i especialment la configuració organitzativa de l'espai que haurà de posar-se en marxa després de les pròximes eleccions.

Crec sincerament que Yolanda Díaz i Sumar no han d’embrancar-se  en més polèmiques amb Podemos. La realitat posarà a cadascú en el seu lloc i això es comprovarà després de les eleccions del 28 que ens diran que representa avui realment Podemos. I ja comprovarem que decideixen els seus dirigents i la gent que fins ara els ha donat el seu vot.

 L'imprescindible però, és que Yolanda Díaz segueixi amb el seu projecte que difereix substancialment del que va representar en el seu moment la formació morada. En la pràctica i amb la seva actuació en el Govern ja ha deixat clara una gran diferència, és una altra estratègia política i una altra manera d'entendre la pràctica de la política. Yolanda Díaz té una concepció de la política que no passa per les grans elucubracions essencialistes ni per la confrontació permanent. Enfront dels “assalts als cels” ella defensa una política de les “coses que interessen a la gent”.

Com ella ha manifestat de manera reiterada “Anem a la política per a canviar la vida de la gent, no anem per a fer soroll, no anem per a ovacionar. Anem en temps de crisi ecològica, ambiental, d'habitatge, alimentària, dels drets humans, per a donar-li confiança a la gent i d'això va la res publica de res més, qui es distregui d'aquest camí segurament no serveix per a l’objectiu de canviar les nostres vides”.

Yolanda Díaz ho ha simbolitzat en una frase “salaris mínims decents i lloguers màxims assequibles” sobre dues necessitats bàsiques de la vida de la gent treballadora i més vulnerable.

No hi ha dubte que articularà un programa basat en “les coses que necessita la gent” deixant al marge les fins fa poc massa usades per algunes proclames essencialistes. SUMAR és una organització que neix amb voluntat d'unir i col·laborar amb les forces d'esquerres que permeti  mantenir un Govern de Progrés en la pròxima legislatura, això és clar des de les posicions pròpies, és a dir tendir la mà a la resta de l'esquerra per a concretar propostes conjuntes que millorin la realitat de la societat especialment dels seus sectors més necessitats.

Enfront dels crits i asprors que no són sinònims de fortalesa, es pot avançar amb somriure i voluntat de buscar solucions unitàries que millorin la realitat de la nostra societat.

En el pròxim futur el més urgent serà armar un projecte conjunt que ha de passar per un ampli front de partits d'esquerres, incloent-hi els propis adherits de Sumar, al costat de moviments socials i ciutadans. Tot al voltant d'una proposta política  que el PCI va denominar en el seu moment com a “reformisme fort” amb els seus components de nou laborisme amb forts vincles amb el sindicalisme confederal, ecologisme per a afrontar la necessària transformació ecològica, la defensa d'un feminisme enfront dels atacs de la dreta, i un federalisme a nivell de l'estat que permeti un pas endavant en la integració territorial de la diversitat nacional i regional existent i fonamentalment en el pla d'un millor satisfacció de les necessitats socials de la ciutadania.

Dins d'aquest Front Ampli que comportarà en aquest moment SUMAR s’haurà de treballar  per a avançar cap a una integració de les diverses organitzacions respectant els seus diversos àmbits d'actuació. I de l'acord de totes elles hauran de sortir les llistes electorals a presentar en les futures eleccions generals de final d'any. Tot això a partir dels mètodes que es determinin per part de tots ells i que salvaguardin la seva organicitat, democràcia i la realitat que cadascú comporti dins del Front de partits que conformaran SUMAR

És evident que després de les eleccions  s’haurà de continuar aprofundint en el treball conjunt de totes les organitzacions per a conformar un espai cada vegada més estructurat, coherent i ampli de militància organitzada. En aquest sentit es poden estudiar  altres processos semblants on des d'una coalició de partits es va conformar finalment una organització com va ser el cas de Grècia on Syriza va ser a l'inici una coalició de 13 partits d'esquerra de diferents procedències i que amb el pas del temps es va conformar en un únic partit, el principal de l'esquerra grega. Partit que per cert ha saludat la creació de SUMAR.

Fins a les eleccions SUMAR haurà de centrar-se en sí mateixa i obviar les insinuacions i atacs de tota mena que pot rebre per part d'altres actors polítics i mediàtics siguin o no de la dreta.

SUMAR i la seva candidata Yolanda Díaz representa una esperança per a molta gent d'esquerres, militants o simples ciutadans. Yolanda Díaz i la seva organització generen, simpatia i il·lusió i aquesta no es redueix exclusivament al camp de l'esquerra del PSOE. Sens dubte molt vot indecís o fins ara abstencionista pot decidir-se si es continua amb la trajectòria empresa fins ara. I això al marge del que pugui passar en el futur incert en què es troba Podemos.