SALVAR DOÑANA APLICANT L'ARTICLE 155

DOÑAÑA AVUI 

nuevatribuna/ 22 DE ABRIL DE 2023

Doñana com tots coneixem és un dels majors aiguamolls d'Europa, i la Comissió Europeu exigeix la seva conservació. La problemàtica de Doñana és històrica, especialment en moments de sequera. En el 2014 es va establir la legalització d'espais cultivables de regadiu amb permís per a extracció d'aigua de l'aqüífer. El problema és que al costat de les explotacions legals han proliferat un gran nombre d'explotacions il·legals que drenen l'aigua del Parc Nacional mitjançant l'excavació de pous il·legals que estan deixant exhaust l'aqüífer i més tenint en compte la durada de la sequera en els últims anys.

Aquesta situació està perjudicant de manera greu  Doñana i els seus aiguamolls així com  la fauna permanent i la de les migracions que utilitzen l'aigua de Doñana. Aquesta situació dura ja més de vuit anys i en aquest moment el 59% de les llacunes porten més de 10 anys sense inundar-se.

La Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya per aquesta situació a l’any 2014, i en el 2021 el Tribunal de Justícia de la UE va determinar que les “extraccions desmesurades d'aigua subterrània” a l'Espai Natural de Doñana incomplien el dret comunitari, en concret, les Directives Marc de l'Aigua i Hàbitats, per la qual cosa  va condemnar  l'estat espanyol que és responsable l'extracció d'aigües il·legals que alteren els hàbitats protegits.

Malgrat això cap autoritat ni autonòmica ni estatal ha actuat enfront de les explotacions il·legals per tant hi ha responsabilitats compartides.

No obstant això ara s'ha fet un pas més en el deteriorament del que resta del Parc de Doñana. El PP a Andalusia amb el suport de VOX ha presentat un projecte legislatiu que comporta la legalització de les explotacions il·legals, sota el subterfugi que només podrien accedir a la utilització d'aigües de superfície, cosa ara com ara inimaginable.

El projecte planteja que les finques il·legals que no tenen  drets d'aigua es converteixin en regables. Això podria afectar unes 600 explotacions ara il·legals que serien legalitzades i podrien demandar concessions d'aigua a la Confederació Hidrogràfica, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, que difícilment li ho concediria en aquests moments d'extrema sequera, però malgrat tot se situarien en igualtat amb les explotacions avui legals. Cal assenyalar que la Junta, el PP i VOX en cap moment exigeixen el tancament dels pous il·legals.

Les associacions de defensa de la natura i l'oposició política a Andalusia denuncien que l'actuació de la Junta de Juan Manuel Moreno “aprofita per a indultar dècades de robatori sistemàtic de l'aigua del Parc Nacional alhora que encoratja nous saquejos”. Aquesta nova llei de regadius posa en perill definitivament un dels espais naturals més valuosos d'Europa i el món.

La Comissió Europea ja ha reaccionat amb un dur comunicat en el qual assenyala que  “De prosperar la tramitació d'aquesta proposta en els termes que han estat anunciats, s'estaria produint una violació flagrant del que es disposa en la sentència del Tribunal de Justícia” i  per tant adoptarà “totes les mesures necessàries, incloent-hi la interposició d'un nou recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE en el qual sol·licitaria la imposició de sancions pecuniàries”.

Sancions econòmiques que no s'aplicarien a Andalusia sinó a l'Estat Espanyol. Enfront d'això el Govern de Pedro Sánchez ha plantejat que recorrerà al Tribunal Constitucional quan s'aprovi la norma.

Creiem que la reacció del Govern de Pedro Sánchez és positiva però insuficient. Recórrer la norma pot aturar de moment un procés de legalització dels cultius il·legals però no soluciona el problema real que és el saqueig permanent dels aiguamolls o les llacunes de Doñana.

Sense exageració podem dir que el que s'està donant a Andalusia és un desafiament per part de la Junta d'Andalusia que no tan sols no actua contra unes extraccions il·legals sinó que  mitjançant un projecte legislatiu les legalitza tot actuant  contra les regulacions no sols espanyoles sinó europees.

Enfront d'això cal actuar amb major contundència.  La  constitució li dona al Govern un instrument per a fer front al desafiament del govern de la Junta i fer-li complir la llei i aquest és l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

L'esment del 155 pot semblar exagerat però és una norma legislativa que abans del cas més emblemàtic de la seva aplicació a Catalunya en el 2017 ja s'havia plantejat en 1989 quan el Govern de Canàries es va negar a acceptar la supressió d'aranzels que comportava l'adhesió a la UE. Finalment una negociació va  evitar la seva aplicació.

L'aplicació del 155 no pressuposa anul·lar l'autonomia, com va succeir en el cas extrem de Catalunya, sinó que es pot aplicar per a obligar a complir les normes legals o restringir alguna de les competències del govern autonòmic durant un temps determinat per a fer complir la llei. Amb això el Govern de l'Estat podria fer-se càrrec de les competències afectades, evitar el canvi legislatiu que PP i Vox pretenen efectuar i posar fi a les explotacions il·legals mitjançant les polítiques que calgui efectuar. Tot això en defensa dels interessos del conjunt de l'Estat i la seva ciutadania.

Cal recordar que és el que estableix l'article 155 de la Constitució Espanyola “Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general.” Com pot comprovar-se és una norma que s’adiu clarament amb la situació creada a Andalusia.