nuevatribuna/20 DE ENERO DE 2024
SUMAR va fer el seu debut electoral de manera acceptable, amb la consecució de 31 diputats i més de 3 milions de vots, molt a prop del resultat aconseguit per Podemos en les eleccions generals del 2019.
Fins aquí la dada
positiva, posteriorment l'escissió dels cinc diputats podemitas va
desdibuixar el bon sabor de boca. Aquest
any Sumar haurà d'afrontar tota una sèrie de proves electorals, Galícia, Euskadi, Parlament Europeu i
possiblement una mica més tard les de Catalunya. Tot això alhora que afronta la
seva activitat parlamentària i de govern.
Per a fer front amb
possibilitats a tots aquests reptes SUMAR requereix “Fer Organització”. I
aquest no és un repte fàcil sinó el més difícil de tots. Perquè una organització
no es fa del no-res. No hi ha prou amb tenir un nodrit grup de professionals
amb capacitat, l'organització és molt més. Això si es volen superar les
deficiències del model organitzatiu “gasós”
de Podemos i que l’ha portat a l'actual
punt d'irrellevància com a força de futur.
SUMAR part en
principi d'un camp de joc ideològic diferent. El seu objectiu no és donar una
batalla de relat abstracte molt ideologitzat, sinó una política de “reformisme fort” basat en solucionar les
necessitats de la classe treballadora i de les capes més desfavorides, la qual
cosa a vegades ha portat a qualificar
SUMAR i especialment Yolanda Díaz
de “nou laborisme”.
No obstant això per
a aconseguir consolidar el seu electorat i el seu projecte hauran d'efectuar un
esforç herculi per a crear una veritable organització que es comporti com “un intel·lectual col·lectiu”. I això
significa tenir un nucli dirigent d'altes capacitats al costat d'una
organització capil·lar que arribi al conjunt de la societat. Aconseguir-ho no
consisteix a tenir molts seguidors en les xarxes socials, que també han de
tenir-se, ni tenir molts activistes, que també, el que comporta és tenir una
militància organitzada en el conjunt de nuclis de la vida ciutadana i imbricats
en el si dels moviments sindicals, socials i ciutadans. I la militància
comporta participació en l'economia del projecte, mitjançant quotes, i sistemes
de participació i debat en la definició de les bases del projecte polític.
Crear una
organització és una tasca complexa i continuada, però és l'única manera que el
projecte guanyi en consistència en ser socialitzat i no fruit únicament d'una
reflexió de “caps pensants” per molt
valuoses i lúcides que siguin.
La militància ha de
viure el projecte polític i identificar-se amb ell. I això no és possible sense
debat intern. És necessari que a la proposta de la direcció política
s'afegeixin aspectes que puguin sorgir de les vivències i les realitats en què
està subsumida la militància.
És a dir un
projecte assentat amb arrels en la societat. De la mateixa manera que els
sindicats confederals determinen les seves polítiques a partir de la realitat
que els sorgeix de la afiliació i dels representants sindicals en els diferents
sectors laborals. Un projecte polític que vulgui romandre més enllà de les
oportunitats ha de basar-se en el contrast de les seves propostes amb la
realitat de la militància que pot plantejar modificacions o afegits a la
proposta del nucli dirigent.
L'organització ha
de constituir-se en tots aquells llocs on sigui possible i estructurar-se en
forma de “malla”, de baix a dalt, a
nivell local, provincial, autonòmic i estatal. I ha de ser una organització
viva la qual cosa només va unida a la participació ben informada. I els quadres
per a fer front a les diverses conteses electorals sorgiran precisament des
d'aquestes estructures i sotmetran la seva validesa a la decisió dels seus conciutadans en cada
tipus de contesa electoral.
Una organització mai
tindrà potencial durador si no té presència municipal o autonòmica, i sense
estar imbricada en els diversos moviments que existeixen en la societat, siguin
sindicals, socials, feministes, o de qualsevol altre tipus.
Aquest és ni més ni
menys el repte al qual s'enfronta SUMAR. L'important no és la seva Executiva ni
el grup Promotor. Ells no conformaran una organització política potent i amb
projecció de futur sense l'existència d'una massa militant que se senti
concernida en la política que es realitzi a tots els nivells i que se senti
representada per una direcció elegida en els diversos àmbits de l'organització.
És evident que
SUMAR ha de ser dues coses, un partit polític amb la seva pròpia militància i
organització el més extensa possible, i un front polític plural amb les
esquerres que no desitgin diluir-se en el projecte de partit de SUMAR.
Els partits amb
futur són aquells que tenen organització estructurada forta, tant de dretes com
d'esquerres i implantació general. Si SUMAR no vol ser flor d'una temporada com
ho ha estat Podemos ha d'evitar els seus errors, tant polítics com
organitzatius, i possiblement els seus errors polítics van lligats a la seva falta
d’una organització realment existent. Un militant no és aquell que vota en un
referèndum per mitjans electrònics, sinó aquell que participa de la vida de
l'organització i on pot exposar els seus punts de vista.
Com hem assenyalat
és una tasca difícil i hercúlia crear una organització i la història ens
demostra que és fàcil destruir-la quan no existeix o no té vida interna. És
fàcil tenir unes propostes polítiques encertades en un moment determinat però
sense estructura organitzativa tindran una vida curta. En la política realment existent una idea
política no persisteix sense la seva corresponent estructura política àmplia,
organitzada i competent inserida en el conjunt de la complexa realitat social actual.
