 |
| NAKBA 1948-GAZA 2023 |
nuevatribuna/ 19 DE NOVIEMBRE DE 2023
Per a començar hem de deixar clar el profund respecte cap el conjunt de la població jueva. S'ha de diferenciar clarament entre els jueus i l'Estat d'Israel i el sionisme, especialment el més radical. Dit d'una altra manera ningú, només un antisemita, pot responsabilitzar a un jueu per les actuacions realitzades per l'Estat d'Israel i els seus dirigents.
El sionisme és la
base ideològica d'un nacionalisme jueu nascut a la fi del segle XIX i que es
consolida al llarg de la recent història, especialment després de la II Guerra
Mundial i sota la impressió de l'Holocaust dels nazis. Hi ha sionisme de
diverses classes, des del sionisme socialista format per sionistes ateus o
sense sentit religiós fins el sionisme revisionista religiós i de caràcter
supremacista que és l'actualment dominant en la societat i en el govern
israelià.
Aquest sionisme
supremacista considera que el seu objectiu és consolidar el Gran Israel, que el
conformarien l'actual Israel, els Alts del Golan (actualment
capturats militarment a Síria i que li permet un fort control sobre les fonts d'aigua), el
Sinaí i el conjunt de tota Palestina és a dir Cisjordània i Gaza.
Ja abans de la
partició aprovada per NNUU, les forces del Irgún van provocar
una massacre en la petita població
palestina de Yeir Dassin. Els paramilitars van assassinar a uns
200 dels més de 400 vilatans que vivien en aquest llogaret.
Aquesta matança
condemnada fins i tot pels sionistes laboristes va ser un preludi que va causar
una gran commoció en el conjunt de la població palestina en plantejar-se un
escenari que li podia passar a qualsevol o a tots ells. En part aquesta va ser
una de les causes de la Nakba que va comportar la sortida de més de
750.000 palestins, la majoria cap al Líban, on encara continuen en camps de
refugiats, els expulsats i els seus descendents. I és una possibilitat que els
palestins contemplen que pugui ser l'objectiu de l'actual Govern d'Israel.
A Israel viu una
important comunitat àrab-israeliana. Aquesta població pot establir-se al
voltant del 20% del conjunt dels ciutadans d'Israel. Aquests ciutadans
sofreixen diverses discriminacions respecte a la resta de ciutadans, el 44,2%
de les famílies àrab-israelianes viuen en la pobresa segons les estadístiques
oficials, més del doble de la mitjana nacional, que se situa en el 20,4.%.
Durant els últims
20 anys de preeminència de governs de la dreta i la ultradreta supremacista
sionista i ultraortodoxa la situació no ha fet més que empitjorar.
Així en el 2028 la “Llei d'Estat Nació” “reconeix
de manera excloent que Israel és la pàtria dels jueus, i només d'ells, i que el
dret a la lliure determinació és exclusiva del poble jueu. En definitiva el
caràcter jueu del seu Estat i que deixa l'hebreu com a única llengua oficial,
eliminant l'àrab que era co-oficial fins a la data”. Benjamín
Netanyahu va declarar “es continuaran
garantint els drets civils en la democràcia d'Israel. Però la majoria també té drets i la majoria decideix. Una majoria
absoluta vol garantir el caràcter jueu del nostre estat per a les
generacions futures.".
El sionisme que
avui impera a Israel és d'arrel racista, discriminatòria, supremacista i
especialment bel·licista. En l'actual invasió de Gaza s'ha pogut comprovar una
forta tendència al comportament genocida contra la població civil, a la qual
bombardeja sense compassió i a la qual obliga a abandonar les seves llars amb
l'objectiu ocult d'ocupar Gaza.
Però no és només a
Gaza, la política expansionista que duu a terme el Govern d'Israel, contradient
totes les convencions internacionals, afecta també a Cisjordània on no sols els
militars campen a plaer causant morts i detencions sense cap raó i en zones que
pertanyen a l'Autoritat Palestina, sinó que protegeixen els seus colons en les
matances de civils que efectuen, més de 200 morts des de la invasió de Gaza.
Les visions d'atacs
sobre poblacions indefenses, sobre hospitals, els desplaçaments de més d'un
milió de persones, Els bombardejos d'hospitals, de centres de sanitaris i
educatius de Nacions Unides i d'organitzacions humanitàries són dignes de
comparació amb les atrocitats dels nazis.
Malgrat el silenci
infame de les cancelleries occidentals, als seus països les seves poblacions es
manifesten davant un genocidi televisat a tothom. I en nombroses parts
ciutadans i intel·lectuals jueus es manifesten amb molta dignitat enfront de
l'actuació d'un Estat Criminal com el d'Israel.
L'actual classe
dirigent d'Israel pretén sens dubte complir amb un objectiu no amagat. Fer-se
amb el conjunt de Palestina i crear el Gran Israel, amb el beneplàcit
occidental. En aquests moments li interessaria, si la comunitat mundial li ho
permet, expulsar tots els palestins de
Gaza i Cisjordània per a complir el seu indigne i insomne somni.
Aquesta ha estat la
idea del sionisme supremacista des de la creació de l'Estat d'Israel, i per a
això ha utilitzat totes les formes indignes de dominació, des de la
discriminació i el “apartheid” amb els àrabs israelians i palestins fins a la
dominació cruel a base de pallisses i detencions de llarga durada. I s'arriba a
l'assassinat en confrontacions eventuals de colons i militars enfront de
palestins armat amb pedres que defensen les seves terres a Cisjordània. Fins a
arribar a l'horror del terror desencadenat en l'últim mes i que supera totes
les proves de salvatgisme, tot això amb les més cíniques justificacions del
“dret a la defensa”.
Però no serà fàcil
que Israel aconsegueixi les seves pretensions hegemòniques. Com va dir d'una
forma clara l'Almirall en la reserva Ami Ayalon, ex-cap de Shin Bet
el servei secret interior d'Israel “Tindrem seguretat quan ells tinguin
esperança”. I això només s'aconseguirà amb una “Pau dels valents” que deia Arafat. I la pau només serà possible
entre parts que es considerin iguals i es tinguin en compte els seus desitjos i
necessitats en un futur.
En l'actualitat
davant els atacs genocides del Govern d'Israel i el silenci còmplice dels
governs d'occident sembla que es continuarà aplicant la doctrina del Jahvé de
l'Antic Testament, llum i guia del sionisme doctrinari i supremacista, la
doctrina del déu violent, venjatiu i destructor que ha citat el mateix
Netanyahu en els seus discursos.
És evident que la
ultradreta sionista que dirigeix Israel pot intentar eliminar al conjunt de la
població Palestina, però la seva política és difícil que canalitzi una situació
de pau a la regió. Els més de 10.000 morts a Gaza sens dubte tindran una
conseqüència de major odi i oposició a Israel que continuarà sense poder tenir,
com ha ocorregut des de la Nakba de 1948, unes fronteres pacífiques i
segures.
El futur a la regió
allunya la pau després del genocidi i els crims contra la humanitat efectuats a
Gaza i els atropellaments a Cisjordània.
Israel ha de
plantejar-se si vol realment una pau duradora amb Palestina. Per a això
requeriria donar un gir de 180 graus a la seva política basada en l'opressió i
la supremacia militar. La pau només podrà ser a partir del reconeixement dels
dos Estats i la signatura d'un acord de pau i veïnatge.
Una situació així
és impossible amb els actuals dirigents dels partits que governen Israel però
seria possible si com a resultat de la commoció de la guerra fos possible un
relleu en la direcció de l'Estat d'Israel. Com ja va estar a punt de succeir en
el mandat de l'assassinat Isaac Rabín.
 |
| Marwan Barghouti lider palestí |
El mateix hauria d'ocórrer en el costat palestí. Ni Hamàs ni l'actual Autoritat Palestina són interlocutors vàlids legitimats per a afrontar un tractat de pau. Però a Palestina existeix una figura que sempre emergeix com a possible i futur representant dels palestins si s'efectuessin noves eleccions. Es tracta de Marwan Barghouti pres des del 2002 en les presons d'Israel, amb quatre cadenes perpètues, dirigent de la 2a Intifada i que ha conservat una àmplia popularitat. Barghouti podria ser un líder per a negociar una pau veritable. Ell ha manifestat de manera reiterada la seva posició “Encara busco una coexistència pacífica de països iguals i independents entre Israel i Palestina, basada en una completa retirada d'Israel dels territoris palestins ocupats l’any 1967”. Barghouti s'ha manifestat partidari de signar un acord de Pau i Reconeixement dels dos Estats, Israel i Palestina en els paràmetres dels territoris de 1967.
Encara que això pot
semblar una quimera cal no perdre l'esperança de contemplar-ho algun dia. I més si es planteja com a alternativa als
intents actuals d'eliminació del poble palestí.
