UNA LEGISLATURA AMB DIFICIL PERSPECTIVA

nuevatribuna/ 23 DE AGOSTO DE 2023,

La recentment iniciada legislatura té un recorregut de difícil predicció. Els resultats electorals només deixen alguna certesa i molts interrogants.

Pot ser que l'única cosa clara sigui que la dreta i la ultradreta tenen pràcticament impossible governar. Però també és clar que el camí d'un possible govern d'esquerres no serà en absolut gens fàcil ni tranquil.

El fet que l'independentisme català, en el seu pitjor moment electoral sigui necessari i imprescindible per al desenvolupament de la legislatura en el Congrés planteja ja una infinitat d'interrogants. Tot això sense comptar que el Senat en mans de les dretes és un altre element a considerar.

En les eleccions del 23 de juliol l'esquerra va tenir una majoria clara a Catalunya amb 26 diputats entre el PSC i SUMAR (en conjunt 1.706.554 vots. En les del 2019 van obtenir 19 diputats i 1.243.839 vots). Per la seva part els partits independentistes ERC, JUNTS i la CUP van obtenir 14 diputats enfront de 23 en el 2019 (i en vots 954.311 mentre en el 2019 obtenien 1.652.055. És a dir han perdut 697.744 votants). És per això que és totalment erroni a la vista dels resultats equiparar els independentistes amb la ciutadania de Catalunya que majoritàriament ha votat els partits d'esquerres en un 48,53% front al 27,42 que ha votat  les opcions independentistes incloent la CUP.

És interessant tenir en compte els resultats de Catalunya per a valorar com pot ser la posició tant d'ERC com de Junts. Tots dos tenen molt a perdre en una repetició electoral, però alhora la seva competició per saber quin d'ells és hegemònic en aquest espai pot provocar més d'un problema.

La composició del Congrés fa difícil no sols la investidura sinó també la pròpia governança normal de la legislatura. Els plantejaments que especialment pot fer Junts, però també ERC, poden fer naufragar en qualsevol moment, és a dir des del seu propi inici, la legislatura.

La qüestió catalana és un problema però ho és no sols a Catalunya sinó en el conjunt de l'Estat. No són comprensibles els resultats en les autonòmiques favorables a les forces de la dreta i la ultradreta sense entendre la demagògia que s'ha fet contra el Govern Progressista de coalició i la seva aliança amb l'anti-Espanya de “colpistes i terroristes”. Enfront d'això i  la demagògia que comporta només cal observar el resultat que l'aplicació d'accions de desinflamació política ha obtingut en la societat catalana, especialment entre els no independentistes.

Les polítiques han estat positives per a baixar el conflicte a Catalunya, la qual cosa ningú pot negar, i també ho han estat, encara que es negui, per al conjunt d'Espanya.

Però el que és clar és que en el cas de resultar triat un nou Govern de coalició de PSOE i SUMAR el seu camí estarà ple d'obstacles. I fonamentalment per a desenvolupar un programa de Govern progressista. Aquest govern pot avançar en el reconeixement de la diversitat en el conjunt de l'Estat però sempre tenint en compte el cost d'aquests passos. El Govern no podrà cedir davant les pretensions maximalistes dels partits independentistes catalans sinó en tot cas haurà de fer aquells passos que dins de la legalitat constitucional siguin factibles i això serà possible si en les dues faccions de l'independentisme impera el pragmatisme i no se situen en una carrera de qui és més radical.

Crec que els partits independentistes haurien d'aprendre de la manera d'actuar dels partits nacionalistes bascos. Tant del pragmatisme tradicional del PNB com de la forma institucional d'actuar de EHBildu que hauria de ser un exemple per als partits nacionalistes catalans, especialment per l’autoproclamat d'esquerres com és ERC. També han de reflexionar sobre el vot dels catalans que en cas de provocar noves eleccions i donar noves possibilitats al PP els podrien fer pagar el seu comportament irresponsable.

Però és que al marge de les demandes independentistes el nou Govern tindrà difícil desenvolupar un programa avançat socialment perquè la cambra legislativa és majoritàriament de dretes. JUNTS és un partit de dretes hereu es vulgui o no de l'extinta Convergència. Per tant serà difícil aprovar nova legislació especialment social i econòmica de caràcter progressista.

Tot això amb la relació més positiva que no vol dir diferencial d'acord amb el seu propi fet existencial dels dos partits del Govern. En aquest sentit sembla que es planteja una possible legislatura de major unitat i menys soroll, esperant que els cinc diputats de PODEMOS no decideixin anar per lliure i no només provoquin problemes dins de SUMAR sinó en l'àmbit polític, però haurien de tenir en compte que anar contra la història pot significar accelerar la seva extinció.

En definitiva aquí s'ha tractat de plasmar les dificultats que tindrà una legislatura amb números ajustats no sols per a la investidura sinó per al procés legislatiu la qual cosa podria abocar al govern a dur a terme una tasca de gestionar a fons l'abundant legislació procedent del període anterior i treure-li tot el profit necessari de cara a la ciutadania abans de tornar a anar a un possible nou procés electoral passat un període de temps. Especialment davant la impossibilitat d'una aprovació pressupostària per bloqueig del Senat al “sostre de despesa”, sempre que no s'hagi efectuat una nova llei que elimini aquesta possibilitat de bloqueig.

Malgrat tot esperem a veure com s'inicia la legislatura i si els actors polítics necessaris per a fer possible la continuïtat d'un Govern de Coalició Progressista es comporten amb el necessari grau de responsabilitat.

SUMAR: L’OBJECTIU ESTRUCTURAR L’ORGANITZACIÓ

 

nuevatribuna/8 DE AGOSTO DE 2023

Un dels objectius estratègics més urgent de SUMAR és estructurar la seva organització. I això en un doble sentit. D’una banda estructurar el bon funcionament de la coalició per tal de que actuï com a un col·lectiu ben coordinat amb una actuació unitària i un discurs únic que permeti una  major coordinació dels diversos col·lectius polítics que conviuen en el seu sí. I per un altra banda i potser més important estructurar el subjecte polític propi de SUMAR.

Ambdós temes són claus per tal de aconseguir una cada vegada millor acció política. Esta clar que el resultat electoral ha estat prou bo per a una organització política plural acabada de crear. Però ara falta el més important, dur a terme una política útil per a la ciutadania que vegi la utilitat de SUMAR més enllà del carisma i la capacitat de Yolanda Díaz.

No hi ha dubte que sense SUMAR els resultats de la política a l’esquerra del PSOE hagués estat desastrós. En contra del que diu PODEMOS, amb una manca de lleialtat injustificable, sense SUMAR els resultats serien dolents, només cal veure els resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques i comprovar el resultats negatius de les forces a l’esquerra del PSOE i en especial  de PODEMOS.

No es pot mirar enrere. Hi ha projectes polítics que ara ja estan caducats i que el millor que poden fer és integrar-se amb lleialtat en el nou projecte polític de SUMAR, tot altre plantejament està avui per avui destinat al fracàs.

La coalició electoral de partits que ha significat SUMAR necessita reforçar-se organitzativa i políticament de forma que tots vagin amb una única política i discurs polític. La coordinació i homogeneïtzació  redundarà en benefici de totes les parts i del conjunt de la coalició. Tothom ha de ser conscient del que representa, fugir de visions partidistes estèrils i aportar a la visió conjunta. I això és necessari tant en el cas de constituir un govern de coalició, com en el cas  d’una repetició electoral.

Cal un discurs polític únic que reforci el paper de SUMAR com a representant d’una esquerra alternativa que busca ser més rellevant i ampliar el seu espai polític a partir de propostes dirigides a millorar la vida de la gent treballadora i de l’espai de la persones amb més necessitat i avançar encara més en els drets de tots els col·lectius encara discriminats. Un programa laborista, feminista, ecologista i federal que tingui com a primer objectiu millorar la vida dels sectors més vulnerables.

Alhora dins de la coalició electoral SUMAR  s’ha de construir com a organització política pròpia que està cridada a ser el “pal de paller” de la coalició electoral  i això comporta crear una organització estructurada en el conjunt dels territoris, amb afiliació articulada que pagui la seva quota i participi en el debat intern de l’organització i en la seva estructuració. Cal fer realitat aquell vell principi de Gramsci “Les idees no viuen sense organització” . I allò que pel pensador marxista significava la paraula organització i que va  definir de forma concreta  “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”. Militar en una organització política cal que comporti formació, il·lusió i organització.

Es important establir formes de participació i debat de la militància organitzada dins del nou subjecte col·lectiu. I això no obsta per a establir altres formes de relació menys militants de simpatitzants que puguin ser informats i fins i tot participar en determinades situacions.

Cal dir que situacions com aquesta d’agrupació de partits pera  fer una organització forta no són noves. Cal recordar la fundació del PSUC a l’any 1936 fruit de la fusió de quatre partits diferents o més recentment la creació al 2004 de SYRIZA a Grècia fruit de l’acord de tretze grups polítics d’esquerra.

SUMAR és en aquest moment l’únic projecte vàlid per a les forces a l’esquerra del PSOE i que si s’articula en un espai polític entorn un nucli fort i on tothom trobi el seu lloc pot tenir un llarg recorregut. Cal deixar enrere projectes que ja són del passat i avançar des de la unitat en la pluralitat en una coalició amb voluntat de plantejar propostes possibles, de fer acords de coalició de govern amb el PSOE que forcin la realització de polítiques d’esquerres amb força però amb el mínim soroll, amb la voluntat de fer avançar les polítiques d’esquerres en el terreny laboral i social, polítiques d’igualtat feminista, polítiques d’un canvi ecològic just i unes polítiques de pluralitat federal pel que fa al encaix territorial.

Tot el que comporti enfortir SUMAR com a coalició i com a organització significarà un pas endavant en la consolidació de l’espai d’una esquerra que representi un “Reformisme Fort”, tot el que dificulti la seva consolidació com per exemple qualsevol intent de radicalització només significarà “promeses al vent” pròpies de un “nihilisme esquerrà caduc i sense futur”

Aquests són els reptes interns organitzatius tant de la coalició electoral com del subjecte polític de SUMAR i no cal dubtar que cada pas endavant significarà un pas enrere de les dretes i la ultra-dreta. Per que no hi ha dubte de que SUMAR és un antídot front la reacció antidemocràtica.