SUMAR, ES HORA D'ORGANITZAR-SE

 

nuevatribuna/20 DE ENERO DE 2024

SUMAR va fer el seu debut electoral de manera acceptable, amb la consecució de 31 diputats i més de 3 milions de vots, molt a prop del resultat aconseguit per Podemos en les  eleccions generals del 2019.

Fins aquí la dada positiva, posteriorment l'escissió dels cinc diputats podemitas va desdibuixar el bon sabor de boca.  Aquest any Sumar haurà d'afrontar tota una sèrie de proves electorals,  Galícia, Euskadi, Parlament Europeu i possiblement una mica més tard les de Catalunya. Tot això alhora que afronta la seva activitat parlamentària i de govern.

Per a fer front amb possibilitats a tots aquests reptes SUMAR requereix “Fer Organització”. I aquest no és un repte fàcil sinó el més difícil de tots. Perquè una organització no es fa del no-res. No hi ha prou amb tenir un nodrit grup de professionals amb capacitat, l'organització és molt més. Això si es volen superar les deficiències del model organitzatiu “gasós” de Podemos i que  l’ha portat a l'actual punt d'irrellevància com a força de futur.

SUMAR part en principi d'un camp de joc ideològic diferent. El seu objectiu no és donar una batalla de relat abstracte molt ideologitzat, sinó una política de “reformisme fort” basat en solucionar les necessitats de la classe treballadora i de les capes més desfavorides, la qual cosa a vegades ha portat a qualificar  SUMAR i especialment  Yolanda Díaz de “nou laborisme”.

No obstant això per a aconseguir consolidar el seu electorat i el seu projecte hauran d'efectuar un esforç herculi per a crear una veritable organització que es comporti com “un intel·lectual col·lectiu”. I això significa tenir un nucli dirigent d'altes capacitats al costat d'una organització capil·lar que arribi al conjunt de la societat. Aconseguir-ho no consisteix a tenir molts seguidors en les xarxes socials, que també han de tenir-se, ni tenir molts activistes, que també, el que comporta és tenir una militància organitzada en el conjunt de nuclis de la vida ciutadana i imbricats en el si dels moviments sindicals, socials i ciutadans. I la militància comporta participació en l'economia del projecte, mitjançant quotes, i sistemes de participació i debat en la definició de les bases del projecte polític.

Crear una organització és una tasca complexa i continuada, però és l'única manera que el projecte guanyi en consistència en ser socialitzat i no fruit únicament d'una reflexió de “caps pensants” per molt valuoses i lúcides que siguin.

La militància ha de viure el projecte polític i identificar-se amb ell. I això no és possible sense debat intern. És necessari que a la proposta de la direcció política s'afegeixin aspectes que puguin sorgir de les vivències i les realitats en què està subsumida la militància.

És a dir un projecte assentat amb arrels en la societat. De la mateixa manera que els sindicats confederals determinen les seves polítiques a partir de la realitat que els sorgeix de la afiliació i dels representants sindicals en els diferents sectors laborals. Un projecte polític que vulgui romandre més enllà de les oportunitats ha de basar-se en el contrast de les seves propostes amb la realitat de la militància que pot plantejar modificacions o afegits a la proposta del nucli dirigent.

L'organització ha de constituir-se en tots aquells llocs on sigui possible i estructurar-se en forma de “malla”, de baix a dalt, a nivell local, provincial, autonòmic i estatal. I ha de ser una organització viva la qual cosa només va unida a la participació ben informada. I els quadres per a fer front a les diverses conteses electorals sorgiran precisament des d'aquestes estructures i sotmetran la seva validesa a la decisió dels seus conciutadans en cada tipus de contesa electoral.

Una organització mai tindrà potencial durador si no té presència municipal o autonòmica, i sense estar imbricada en els diversos moviments que existeixen en la societat, siguin sindicals, socials, feministes, o de qualsevol altre tipus.

Aquest és ni més ni menys el repte al qual s'enfronta SUMAR. L'important no és la seva Executiva ni el grup Promotor. Ells no conformaran una organització política potent i amb projecció de futur sense l'existència d'una massa militant que se senti concernida en la política que es realitzi a tots els nivells i que se senti representada per una direcció elegida en els diversos àmbits de l'organització.

És evident que SUMAR ha de ser dues coses, un partit polític amb la seva pròpia militància i organització el més extensa possible, i un front polític plural amb les esquerres que no desitgin diluir-se en el projecte de partit de SUMAR.

Els partits amb futur són aquells que tenen organització estructurada forta, tant de dretes com d'esquerres i implantació general. Si SUMAR no vol ser flor d'una temporada com ho ha estat Podemos ha d'evitar els seus errors, tant polítics com organitzatius, i possiblement els seus errors polítics van lligats a la seva falta d’una organització realment existent. Un militant no és aquell que vota en un referèndum per mitjans electrònics, sinó aquell que participa de la vida de l'organització i on pot exposar els seus punts de vista.

Com hem assenyalat és una tasca difícil i hercúlia crear una organització i la història ens demostra que és fàcil destruir-la quan no existeix o no té vida interna. És fàcil tenir unes propostes polítiques encertades en un moment determinat però sense estructura organitzativa tindran una vida curta.  En la política realment existent una idea política no persisteix sense la seva corresponent estructura política àmplia, organitzada i competent inserida en el conjunt de la complexa realitat social actual.