L'11 de novembre els
sindicats CCOO i UGT al costat del Sindicat d'Inquilines han convocat una Vaga
General, laboral i ciutadana en el conjunt de l'Estat contra l'actual situació
de greu dificultat d'accés a un habitatge digne i assequible i contra la situació
dels salaris deteriorats davant la falta de voluntat de les patronals per a
negociar en els Convenis col·lectius.
Aquesta convocatòria
és inèdita en la història de la nostra democràcia i és deguda a l'actuació
d'una banda dels grans Fons “voltors” i els grans tenidors d'habitatge que han
situat els lloguers en uns nivells inassequibles per a una gran part de la ciutadania
i de la classe treballadora, així com l'actitud de les patronals que en els
últims anys s'han negat a negociar convenis que permetin una actualització real
dels salaris respecte a la carestia de la vida.
No és una actuació
que confronti directament amb les polítiques del govern central, però sí confronta
l'actuació dels governs autonòmics especialment del PP i de Vox que no sols no
han fet cap política d'habitatge assequible, sinó que ni tan sols han utilitzat
les transferències efectuades per a aquest objectiu pel Govern de l'Estat.
Els preus de
l'habitatge estan pels núvols perquè els grans tenidors prefereixen invertir en
pisos turístics que dominen en gran part de les ciutats i amb lloguers
desorbitats i sense cap dret, aquesta situació provoca un índex de creixement
del conjunt dels habitatges que fa que sigui molt difícil accedir a un
habitatge de lloguer o de compra per a àmplies capes de la població,
especialment per a joves i famílies humils.
Aquesta conjunció
d'un habitatge amb preus de lloguer pels núvols i sense garanties de
continuïtat o de venda provoca, al costat de la congelació de salaris per a
molts sectors de la classe treballadora la dificultat de tenir una vida
acceptable. Enfront d'això observem com els beneficis empresarials,
especialment de grans empreses financeres o dels propis Fons d'Inversió
immobiliaris, reflecteixen guanys inusuals enormement grans sense que tinguin
la més mínima objecció a exhibir-les sense la més mínima cautela.
Tot això en una
situació política que en tot aquest mandat ha estat basada en la precarietat
per a la majoria de suport al govern, que ha estat sempre vetada a plantejar
propostes que malgrat ser modestes han estat derrotades per la majoria de les
opcions de la dreta estatal i catalana.
Així doncs la vaga
cívica i laboral ha de tenir un gran èxit de convocatòria i de seguiment. Per
dos motius, per a manifestar l'opinió d'una gran majoria de la població que
efectuï la vaga en defensa dels objectius de “habitatge assequible i sous
justos”, i així mateix per a iniciar una dinàmica social, sindical i política
que derivi en una conjunció per a evitar que el 29N triomfin els postulats de
les dretes extremes del PP, VOX i Junts.
Per primera vegada
les reticències de les organitzacions en defensa de l'habitatge, clarament
formades per activistes socials, s'han acostat a les organitzacions sindicals
majoritàries, que sempre han estat disposades coincidir amb les seves
reivindicacions. Basti assenyalar l'informe sobre la situació de l'habitatge
realitzat per CCOO, que analitza de forma molt encertada la realitat social del
problema d'accés a un habitatge digne i assequible i on estan els responsables
de la situació.
El 11N ha de ser un
no sols una gran Vaga Social i Laboral sinó un cop ben fort en la consciència
del conjunt de la ciutadania, que permeti evitar un triomf que els partits
ultres ja semblen paladejar.
El que ens juguem és
de gran abast. No estem davant la possibilitat d'un canvi de majories
polítiques, sinó un canvi radical que vol emportar-se per davant tots els
avanços socials, laborals i polítics que s'han aconseguit després de molt de
temps.
Una victòria de la
dreta seria una regressió que mai hem contemplat des de l'arribada de la
democràcia. L'agenda de les dretes significaria una regressió en tots els
àmbits que repercutirien de manera greu en la situació de la majoria de la
població. Regressió en drets laborals, en drets socials, en drets polítics.
Significaria una
marxa cap al passat més fosc en els àmbits socials, laborals i ciutadans amb
una pèrdua massiva de drets de tota mena. L'agenda d'Abascal i Feijóo, del PP i
de Vox ens retornaria a temps no vists en democràcia. No seria només tornar al
PP més regressiu i antisocial d'Aznar i Rajoy sinó més enllà, una volta a un
passat de pèrdua sense precedents en drets i llibertats per al conjunt de la
ciutadania, però molt especialment per a les capes populars i treballadores.
És per tot això que
moviments socials com els sindicats de classe majoritaris i entitats socials
com els de defensa del dret a l'habitatge han coincidit amb tota sensatesa en
aquesta Vaga General del 11N, que ha d'establir un precedent que les classes treballadores
i populars estan disposades a defensar amb ungles i dents: els drets d'accés a
un habitatge i a un treball dignes.
És per tot això que
la Vaga General social i laboral del 11N ha de ser un èxit popular que
assenyali una fita de la voluntat de defensar els drets socials i laborals. I
un precedent que el 29N es poden i s'han de derrotar les propostes i les
polítiques d'unes ultradretes afamades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada