26 d’abr. 2018

1er DE MAIG : UN SINDICALISME DE DRETS


Sindicat de Drets
Nuevatribuna | 29 de Abril de 2018


A l’inici de la democràcia en Espanya, Marcelino Camacho deia amb raó que “ la democràcia se ha quedado a la puerta de las empreses”, referint-se al fet de que tot el poder de l’organització del treball havia quedat en mans dels empresaris sense cap participació dels treballadors.
Aquesta afirmació avui no només continua sent certa sinó que s’ha incrementat, especialment desprès de la Contrareforma Laboral del PP amb el seu atac a l’instrument sindical bàsic com es el Dret a la Negociació Col·lectiva.
Avui el sindicalisme està en un procés de profunda reflexió, el que a CCOO s’ha titulat “Repensar el sindicat”. Avui en dia està cada cop més clara la necessitat de que el sindicat es converteixi en un “Sindicat que garanteixi Drets” als treballadors. Un sindicat que parteixi de la defensa dels drets de les persones individualment i també col·lectivament. El concepte de sindicat general és el d’aquell que defensa el conjunt de la classe però més que això els interessos legítims dels col·lectius i les persones treballadores.
Això avui té una importància capital especialment al analitzar la complexitat de  l’evolució del treball i les múltiples formes en que aquest es presenta tant en el pla de l’aparició de noves formes de treball col·lectiu com noves formes de treball individualitzat, autònom o “informal”.
Avui és imprescindible reconquerir drets perduts en la Contrareforma laboral del PP, especialment el relatiu a la negociació col·lectiva.
 El sindicat ha assumit de forma definitiva el seu dret a l’autonomia com a subjecte econòmic i també polític i per tant el seu paper està no sols en la defensa dels interessos laborals, que és prioritària, sinó també en els interessos socials del conjunt de les classes treballadores diverses i plurals. El sindicat ha de complir el seu paper en la defensa dels drets salarials i laborals, però també el de defensa del salari diferit, com és el cas de les pensions, i el salari social que correspon als diversos aspectes de l’estat del benestar, des de les ajudes de protecció social als sectors més dèbils i precaris, com el dret a la sanitat, a la salut, a la cura i a uns serveis públics de qualitat, és a dir dels drets de ciutadania.
El sindicalisme confederal ha de conquerir pel conjunt de la gent que forma les classes treballadores una autèntica “Carta de Drets” exigible i en la que el sindicalisme jugués el seu paper de garant i controlador.
Bruno Trentin va ser Secretari General de la CGIL
Una part d’aquests drets han de ser els de la participació del sindicalisme en la democratització de la empresa, trencant l’autarquia del poder empresarial. El sindicalisme del segle XXI ha d’exigir el seu dret a participar en l’organització empresarial, el control de les reorganitzacions i reestructuracions vetllant per que es facin amb ple respecte als drets de les persones treballadores.
Però també tenen el deure de conquerir el dret a la informació sobre la gestió de la empresa tant pel que fa a les empreses matrius com a la seva repercussió en les empreses subalternes, i als diversos sistemes de treball que es puguin donar.
Aquests son també drets que s’haurien de contemplar en la “Carta de Drets” que convertís el sindicalisme en un garant del compliment d’aquests drets. Hem d’acabar amb aspectes existents actualment on es vulneren  drets reconeguts. Un exemple el dret a la jornada de treball es vulnera de forma generalitzada i a Espanya hi ha milions d’hores de treball no remunerades. I tot això davant la manca de capacitat i recursos de les inspeccions de treball, però també degut a la pròpia indefensió dels treballadors que davant les pressions empresarials es veuen coaccionats a ampliar la seva jornada. Les coaccions són múltiples i diverses, des de les que s’efectuen en treballadors precaris sota l’amenaça de no renovació del contracte fins les que afecten treballadors fixes als que se’ls pressiona amb la possible pèrdua de promoció professional. Es un fet que  l’Estat no té cap voluntat de resoldre tot això  ni els sindicats tenen eines per a  intervenir de forma radical més enllà de la denúncia.
Però el sindicalisme confederal no només ha de tenir reconeguts tots els drets fins ara esmentats sinó també el dret a la participació en el debat de la política econòmica en general on és imprescindible que es senti la veu del sindicalisme general. Com es pot defensar el salari diferit o social si n es té veu en el sistema tributari dels país que és el responsable de la seva financiació?
El sindicalisme que hem d’anar construint, aquest sindicalisme confederal i general que defensa les persones ha de ser el de un “sindicat que garanteixi drets” . Aquest és el gran salt endavant que el sindicalisme ha d’afrontar per a jugar el seu necessari paper en el futur. Cal seguir el camí que en aquest sentit va marcar i teoritzar Bruno Trentin el gran reformador del sindicalisme italià. Aquest nou esperit de defensar i garantir el dret de totes les persones treballadores és avui una necessitat urgent del sindicalisme confederal per a fer front als grans canvis que s’estan donant en el món del treball, i que només el sindicalisme confederal està amb capacitat d’afrontar de forma autònoma. Serà sens dubte la millor forma de continuar defensant la “centralitat del treball” especialment veient la confusió o incomprensió de la majoria de la dirigència política.
Unai Sordo la renovació a CCOO




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada