 |
| Casado, Feijóo i Ayuso |
nuevatribuna/25 de febrero 2022
En sis dies la
direcció del PP de Pablo Casado i Teodoro García Egea ha
estat defenestrada pel que podríem denominar una “conspiració de
palau”. El 17 de febrer comença la trama ordida per Miguel Ángel Rodríguez i
posada en escena per Isabel Díaz Ayuso denunciant un espionatge per part de la
direcció del PP de Gènova. A les poques hores Teodoro García Egea compareix i
denuncia una possible actuació corrupta per part de la Comunitat de Madrid que
afecta el germà de la Presidenta de la Comunitat i anuncia l'obertura d'un
expedient informatiu. No hi ha dubte que es tracta d'una fase més de la pugna
entre Ayuso i Casado.
El dia següent 18
Casado en la COPE declara entre altres coses “La qüestió és si és comprensible
que l'1 d'abril, quan morien a Espanya 700 persones, es pot contractar amb la
teva germana i rebre 286.000€ de benefici per vendre mascaretes”. A partir d'aquí
la situació s'extralimita, “crema Troia” i apareix en acció Alberto
Núñez Feijóo que aparentment fa una crida a la calma i exigeix una
reunió entre Casado i Ayuso. L'endemà Casado fa cas a Feijóo i es
reuneix amb Ayuso i anuncia un acord i el tancament de l'expedient. Des de la
Comunitat de Madrid per contra es qualifica d'infructuosa la reunió. A partir
d'aquí es desencadena “el cop” per part dels mitjans de comunicació de Madrid
començant per ABC i El Mundo, així com els diversos mitjans de la “caverna
mediàtica” que exigeixen la dimissió de Casado i anuncien una concentració el
diumenge a Gènova per a forçar la dimissió. Per la seva part Feijóo carrega
contra Casado i exigeix solucions urgents i ràpides. Els fets posteriorment se
succeeixen amb rapidesa, es convoca una manifestació al més pur estil
“trumpista” a favor d'Ayuso i contra la direcció de Casado i Egea, i els
barons capitanejats per Feijóo pressionant per una sortida urgent a
Casado. La resta és sabuda, pràcticament tots els quadres del partit exigeixen
un Congrés Extraordinari que amaga la voluntat de cessar a Casado. Garcia Egea
dimiteix i Casado queda desmoralitzat i sol.
És molt important
assenyalar que en tot aquest procés ningú es pronuncia sobre la suposada
corrupció de Díaz Ayuso ni se li demanda cap mena de responsabilitats. La
maniobra de Miguel Ángel Rodríguez i Isabel Díaz Ayuso de complicitat amb els
mitjans de comunicació afins a la dreta majoritaris a Madrid es compleix a la
perfecció amb la aquiescència d'alguns barons encapçalats per Feijóo, la
resta és l'enfonsament i abandó de l'organització del PP respecte als seus
dirigents.
És evident que la
direcció de Pablo Casado va sortir coixa del Congrés que la va triar i que
hauria d'haver guanyat Soraya Sáenz de Santamaría. Una direcció
feble, sense més programa que atacar la suposada “il·legitimitat” del Govern de
Sánchez, radicalitzada, dubitativa i poc estructurada basada en el “ordeno i
mano”. Una direcció afeblida en les eleccions generals i que amb la seva
actuació ha obert pas a la ultradreta de Vox a la qual va donar credibilitat
juntament amb C,s en pactar governs de comunitats i ajuntaments. D'altra banda
ha estat una direcció que no ha volgut netejar l'herència de corrupció i que ha
preferit refugiar-se en dir que era responsabilitat d'uns altres, sense tenir
en compte que ells ja exercien càrrecs en l'anterior direcció i que han
mantingut a una part dels antics càrrecs.
En definitiva la corrupció que ha tenallat durant llarg temps el PP no ha estat
motiu de preocupació per a la direcció de Casado.
La paradoxa és que
la denúncia d'un cas de corrupció en la Comunitat de Madrid per part de la seva
Presidenta, ajudada a pujar en un altre temps personalment per Casado i ara la
seva fèrria enemiga, és la que ha estat la causa de la seva caiguda. Sembla
que en un PP que ha conviscut de forma quasi permanent amb la corrupció és
pitjor denunciar-la que efectuar-la.
Hauríem de
reflexionar sobre els fets ocorreguts com ha escrit Enric Juliana “Es la
primera vegada des de la restauració de la democràcia parlamentària en 1977,
que la direcció d'un partit polític intenta ser tombada des del carrer, en una
acció dirigida des dels mitjans de comunicació.” “és la primera vegada que es
produeix una acció concertada mitjans-carrer per a tombar la direcció d'un
partit polític, sense esperar la decisió dels òrgans superiors d'aquesta
organització. El to xulesc i mató amb el qual determinats mitjans de
comunicació de Madrid aquests dies intenten impartir ordres al Partit Popular,
exigint la dimissió immediata de Casado hauria de ser tema de reflexió”.
Tot això hauria de
preocupar-nos a tots els demòcrates i gent d'esquerres i progressista. El cop
per a tombar a Casado i ocultar la corrupció d'Ayuso és inquietant. No surt
perdent només políticament i reputacionalment el PP sinó el conjunt
de la societat. En aquest cas la corrupció no sols ofega la dreta sinó que perjudica la societat i obre
la porta encara més a la ultradreta. Que podem esperar
d'un Feijóo que no ha dit ni una paraula sobre la corrupció d'Ayuso i
que només pot aspirar electoralment a intentar guanyar amb el suport de Vox.
Espanya no és Galícia on el seu posat moderat oculta una acció política
clarament de dretes basada en el caciquisme i només diferent en el tarannà de
la de Díaz Ayuso. Com és creïble una nova direcció encapçalada
per Feijóo on Ayuso continuï tranquil·lament dirigint l'organització
de Madrid?. El canvi de direcció pot permetre canvis de tarannà però no
canviarà el partit. Aznar, Rajoy, Casado i ara pot ser que Feijóo han
manejat diferents tarannàs però mai han eliminat la corrupció interna ni el
caràcter reaccionari de les seves polítiques.
Faran bé els partits
d'esquerra i progressistes en articular-se i enfortir-se per a garantir que la
nostra democràcia sigui de primer nivell no sols en els estàndards
internacionals sinó per al benestar de les seves gents. La crisi actual del PP
no és motiu d'alegries sinó de preocupació. Si la dreta i la ultradreta no sols
política sinó també mediàtica és capaç d'organitzar un “putsch” intern
ocultant una corrupció, que no serà capaç de fer per a aconseguir el poder
polític.
Els demòcrates
faríem bé de preocupar-nos i organitzar-nos.
Molt d'acord, excepte en un punt: hi ha precedents: la demolició del PSUC I, poc després la del PCE, concertada i forjada des de mitjans de comunicació, i amb complicitats identificables
ResponElimina