MINISTRE ESCRIVÁ: MEREIXEM ATENCIÓ PRESENCIAL

El Ministre Escrivá

 nuevatribuna/ 12 de marzo de 2022

Recentment ha estat notícia la campanya llançada pel ciutadà Carlos San Juan “Soc gran no idiota” que ha recollit 600.000 signatures per a protestar pel tracte donat per les entitats financeres a les persones grans, a les quals pretenen reduir el servei a no presencial remetent-les als caixers automàtics. La pròpia Vicepresidenta del Govern Nadia Calviño el va rebre i les entitats han iniciat algun tipus d'actuacions, pot ser que de caràcter més publicitari que real. Sembla ser que per a les entitats financeres no són rendibles els capitals de la majoria de les persones grans.

Hem de saludar l'èxit d'aquesta campanya que ens ha servit per a reflexionar sobre el tracte que es dona als ciutadans per part de les entitats privades, però que també  es dona per part de la pròpia Administració pública. Perquè si és inacceptable el tracte que a alguns ciutadans els donen les entitats privades en raó de la seva edat, és encara més inadmissible que aquest tipus d'actuacions es doni per part de les Administracions Públiques. Per això hem de saludar la campanya de sensibilització sota el títol “Vull que m'atenguin” que és un manifest públic per una atenció presencial i telefònica accessible en l'administració de la seguretat social.

El Ministeri que dirigeix el Sr. Escrivá, a partir de l'arribada del COVID-19 ha eliminat pràcticament l'atenció presencial en les diverses oficines dependents del seu ministeri i això sense que es vegi la possibilitat d'un retorn al que era l'atenció habitual anterior a la pandèmia. Ningú nega les virtuts dels avanços tecnològics i l'atenció telemàtica però això no ha d'eliminar l'atenció presencial que a més d'atendre les necessitats de sectors de la població que no dominen les noves tècniques, especialment els sectors vulnerables, els pot donar un assessorament que en cas contrari els obliga a recórrer a gestions de professionals privats amb el cost econòmic que comporta.

Cal ressaltar que el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, que dirigeix el senyor Escrivá inclou entre d’altres els serveis de l'INSS (és a dir els serveis de la Seguretat Social), i les oficines d'Estrangeria que  afecten a sectors molt vulnerables com l’emigració, altes i baixes a la seguretat social, pensions, emissió dels NIE d'emigrants, etc..

Ja el dia 23 de desembre en la reunió del Consell General de l'INSS, la representació dels sindicats va plantejar aquesta qüestió tot recordant entre altres qüestions que la Carta de Serveis de les entitats que conformen el sistema de Seguretat Social, i el mateix podríem dir dels altres serveis del ministeri, contempla l'obligació d'atenció als usuaris a través de la via presencial al costat de la telefònica i la telemàtica i ha de ser l'administració la que s'adapti a les necessitats de les persones usuàries i no a l'inrevés. En un Estat democràtic l'Administració ha d'estar al servei de la ciutadania i no a l'inrevés.

En un article anterior publicat en aquest blog el 4 d’agost de 2021 “Treballadores de la llar i burocràcia” ja plantejava la dificultat d'aquest col·lectiu per a tramitar els seus parts de baixes per malaltia, però la problemàtica és molt més àmplia i afecta de manera especial sectors molt necessitats d'atenció. La dificultat d'obtenir un NIE o qualsevol altre tràmit per a un emigrant davant el col·lapse dels serveis telefònics de “cita prèvia”, el problema ja assenyalat per a les treballadores de la Llar, les dificultats per a donar part de defunció o de viduïtat en les persones grans, etc. fan dels serveis d'un Ministeri, tan vinculat a les necessitats materials de les persones, els pitjors de l'administració potser només superats per l'Administració de Justícia.

Pot ser que la dificultat per a accedir als serveis del Ministeri sigui la causa del relatiu fracàs de l'Ingrés Mínim Vital que el propi Govern calculava que afectaria 850.000 famílies amb un total de 2,3 milions de persones beneficiàries i la realitat és que només ha beneficiat a poc més de 800.000 persones. I moltes d'elles han hagut d’anar a la gestió privada amb el cost que suposa per als tràmits d'accés al IMV.

S'ha de valorar molt positivament el procés de digitalització de l'administració i en el Ministeri del Sr. Escrivá en concret,  però això no ha d'anar en detriment d'altres mesures iguals o més necessàries com l'atenció presencial i la rapidesa en els serveis d'atenció amb cita prèvia.

No hi ha dubte, com ja han plantejat els sindicats, que un factor rellevant i principal en les deficiències d'atenció presencial és la falta de personal. Els sindicats venen reclamant la necessitat de complir amb plantilles suficients per a donar un ordenat i adequat servei. Només en la Seguretat Social l'envelliment i la no renovació de plantilla ha comportat una reducció en l'última dècada del 20% dels seus recursos humans.

És per això que els sindicats han reclamat ja en el Consell General de l'INSS la convocatòria d'una Oferta d'Ocupació Pública amb caràcter urgent i en concret per als serveis de la Seguretat Social a fi d'adequar l'atenció a la ciutadania.

El Govern de coalició en general i el Ministre Escrivá en particular han d'entendre que les millores legislatives que porten endavant poden perdre's com a “aigua per la claveguera” si després la falta de personal deriva en què l'aplicació de noves millores acordades i el funcionament dels serveis de l'administració pública no responen a les necessitats ciutadanes.

En resum perquè totes aquestes polítiques socials tinguin l'èxit perseguit i siguin percebudes per la ciutadania és imprescindible garantir l'atenció presencial de manera preferent, així com la telefònica i la telemàtica que han de ser d'accés fàcil i ràpid per a tota mena de persones.