YOLANDA: URGEIX JA EL PROJECTE I L'ORGANITZACIÓ

 

Yolanda Diaz, una esperança

nuevatribuna/ 8 de abril de 2022

No hi ha dubte sobre la gran personalitat política de Yolanda Díaz i no sols en un pla polític teòric, sinó en la plasmació pràctica del seu treball en el Govern. Yolanda Díaz es distingeix per potenciar el caràcter pràctic de les seves actuacions de manera encertada. En primer lloc en l'elecció i disseny del propi equip de treball del ministeri de reconeguda capacitat demostrada en aquests anys. La seva aposta pel diàleg social i la potenciació del paper dels interlocutors socials i la seva capacitat de diàleg i mediació sense ocultar ni enganyar pel que fa a què les seves preferències són la millora de les condicions de les persones treballadores.

Amb aquest bagatge ha aconseguit una àmplia valoració social com a política, com a persona que parla clar i per a ser entesa, i com a política en la qual les seves propostes van dirigides a la consecució d'objectius de major igualtat social i millora de les classes treballadores.

En aquesta situació Yolanda Díaz sembla ser objectivament la persona indicada per a liderar una opció política progressista i d'esquerres que pugui permetre la creació d'un espai polític, realment existent però no organitzat, que permeti complementar en el futur al costat del PSOE la continuïtat d'un govern de progrés.

No obstant això els temps polítics són impredictibles. Fa poc l'anàlisi es plantejava favorable per a l'actual govern amb la sortida positiva de la pandèmia i amb uns fons europeus que semblaven fer presumible un futur econòmic i social molt positiu que sens dubte seria favorable davant unes futures eleccions l'any 2023. Però en poc més d'un mes ens trobem davant una situació totalment diferent, la invasió russa d'Ucraïna ha trastocat tota la geopolítica, Ara es parla d'organitzacions militars, de respostes a un enemic proper, de sancions econòmiques a Rússia, d'increment dels pressupostos militars, etc. Hem passat de la perspectiva tranquil·la d'un canvi amb un salt qualitatiu en el nostre procés productiu i amb unes perspectives socials de millora a tot el contrari. Estem ara immersos en l'escenari de guerra, amb la inflació pels núvols, amb els preus de l'energia desbocats i amb mobilitzacions de sectors del transport, del camp, etc., aprofitats també per sectors de la dreta per a desgastar al govern. El pessimisme ha substituït ràpidament  l'optimisme derivat de la sortida de la pandèmia (..?). Sens dubte estem davant d’un escenari incert pel que fa  a la seva durada i perspectives.

I davant de tot això l'espai polític a l'esquerra del PSOE està totalment atomitzat i sense capacitat d'articular una alternativa pròpia. Tan sols queden les restes d'Unides Podemos (fonamentalment basades en el grup parlamentari) amb poca aparença de futur, i queda una estructura que roman però molt minvada com és la del PCE i IU, i després organitzacions més o menys estructurades en algunes comunitats autònomes.

I una gran franja de ciutadans progressistes i d'esquerres sense referències clares i amb un sol punt de referència en aquest moment que té nom i cognoms: Yolanda Díaz, que té això sí un suport social en la principal organització social del país: CCOO.

Yolanda Díaz que tan brillantment ha portat a terme la seva funció ministerial donant amb la seva actuació, allunyada dels sorolls de la política de baix to, i basada en actuacions concretes ha arribat a ser el far de referència de molta gent. No sols en la seva política laboral, sinó en la seva posició respecte a la invasió russa d'Ucraïna i també amb la seva oposició al reconeixement de la posició marroquina sobre el Sàhara adoptada per Pedro Sánchez i el PSOE.

Yolanda Díaz ha manifestat que preveu dedicar un temps a escoltar la societat i descarta presentar la seva alternativa en les municipals i autonòmiques de la primavera del 2023 i reservar-se per a les generals de final d'aquest any. Crec que aquest plantejament mancat de més concrecions cau en un error. Sense presencia en ajuntaments i CCAA el projecte polític sortiria ja afeblit.

Des de ja mateix Yolanda i l'equip que l'acompanyi en aquest objectiu de creació d'un subjecte polític, sigui un partit o un front de partits, ha de posar-se a la feina per a dissenyar un projecte polític que sigui atractiu per als que desitgen el seu lideratge que basat en plantejaments d'un cert “nou laborisme”, d'aposta pel “federalisme”, el feminisme i un “reformisme fort” com el que defensava Berlinguer en el PCI, projecti una alternativa política i social adequada al moment actual, una alternativa radical d'acord amb les necessitats ecològiques del nostre temps. Que pugui contemplar una societat més austera, amb una fiscalitat progressista, que freni el consumisme dilapidador i millori els serveis col·lectius i públics. És necessari que quan més aviat millor es facin públics els objectius del nou subjecte polític que permeti la seva divulgació i l'atracció de la ciutadania. I és igualment urgent que a partir d'aquesta proposta política s'estructuri el subjecte polític, únic o unitari, que es conformi entorn d'una militància que permeti l'adaptació a la realitat de la societat. Aquest subjecte polític organitzat que ha d'actuar com el “intel·lectual col·lectiu” del qual parlava Gramsci, per que  no hi ha “idees sense organització” per tant ha de crear-se una “organització que permeti que les idees flueixin”.

I no hi ha temps per a perdre, la situació és canviant i la resta de partits es ressituen. El PP de Feijoó s'obre a portar una política més dialogant, veurem si és capaç de concretar-la i allunyar-se de Vox, per tal de, segons com sigui el resultat de les pròximes eleccions, tractar de concertar l'abraçada de “La Gran Coalició”. Aquest desig tampoc es menysprea en algun sector del PSOE, però des de la reestructuració de l'últim Congrés i de la remodelació del govern es nota un cert gir al centre del PSOE que es reconeix en el seu atlantisme, una certa tendència compartida per altres països europeus cap a un seguidisme dels EUA. I una posició no publicitada sobre si serà necessari un cert reajustament econòmic segons com evolucioni el conflicte.

Per tant, tal com s'expressa en el títol, hi ha urgència a reestructurar l'espai a l'esquerra del PSOE amb un projecte i un discurs de progrés adequat al moment actual i completat amb l'estructuració organitzativa i militant d'un nou subjecte polític que sigui socialment il·lusionant i que lideri Yolanda Díaz.