DE L'ÈXIT DEL 11N A GUANYAR ARA EL 29N

No podem obviar l'èxit tant en el pla laboral com en el social de la Vaga General del 11N. La unió d'uns moviments socials encapçalats pels Sindicats d'Inquilines i la seva conjunció amb el moviment sindical organitzat de CCOO i UGT ha tingut una resposta molt favorable per part de la classe treballadora i la ciutadania responsable.

El resultat de la jornada del 11N és una victòria de les classes treballadores i els seus representants en una mobilització clara per la defensa del dret a un habitatge digne i la reclamació de millors salaris i condicions laborals.

La conjunció d'un moviment nou com el de la defensa del dret a l'habitatge amb el sindicalisme de classe majoritari al nostre país ha donat un resultat molt satisfactori. Cal destacar que això és la primera vegada que es plantejava entre el moviment organitzat dels treballadors i un moviment social ja madur com el de la defensa del dret a un habitatge digne. Era la primera vegada que es donava una actuació conjunta de tots dos tipus d'organitzacions contra un enemic comú, els grans interessos patronals, empresarials i dels grans tenidors i fons “voltors”.

Així mateix, cal destacar que el moviment sindical s'enfrontava després de més d'una dècada a una convocatòria de Vaga General. Durant aquests anys s'han donat grans canvis en el món laboral i en la pròpia estructura de l'organització del treball. Alhora en aquests gairebé catorze anys les estructures sindicals també han canviat en profunditat. S'han jubilat un gran nombre de quadres sindicals, molts d'ells forjadors de les pròpies estructures sindicals i han donat pas a nous quadres. Aquestes renovades estructures sindicals han hagut de fer front a una convocatòria de Vaga General afrontant un nou espai del propi teixit productiu i laboral.

Malgrat totes aquestes incògnites que s'han plantejat davant aquesta nova convocatòria de Vaga General el resultat ha estat excel·lent, i per molt que els faci mal a patronals i forces de la dreta el 11N ha estat un dia de vaga que s'ha notat en el conjunt de territoris de l'Estat amb major o menor incidència com s'ha donat en altres ocasions.

Però a més en aquest cas s'ha comptat amb una mobilització social molt important, no sols per la quantitat de piquets informatius de sindicalistes o de gent procedent dels moviments socials, sinó que com a colofó s'han produït unes magnifiques manifestacions en el conjunt de les ciutats de l'Estat, on per primer cop treballadors i ciutadans, sindicats i moviments socials ho han fet de manera conjunta. Obrint unes possibilitats de futur de grans perspectives si s'és capaç d'articular i organitzar per ambdues parts.

Però aquesta Vaga General del 11N obre, es vulgui o no, obre unes perspectives diferents davant les eleccions del 29N. La gent, les classes treballadores i els ciutadans conscients i compromesos saben que les opcions progressistes surten reforçades de cara a les Eleccions Polítiques del 29N.

La Vaga General i les seves repercussions han de reforçar  la ciutadania per a defensar el conjunt de la societat davant el perill que representaria una majoria política en mans de les dretes i ultradretes, es diguin PP, Vox o Junts. El perill d'un govern de les dretes ultres comportaria un canvi radical en les nostres condicions de vida. En definitiva, un poder polític, econòmic i jurídic al servei de les classes dominants i privilegiades a costa de tots els aspectes de la vida de les classes populars i mitjanes.

Aquesta vegada no serà només passar pel que van ser en el seu moment els governs d'Aznar i Rajoy que als seus amiguetes i a les capes més poderoses de la població. Les dretes del PP i Vox, amb l'anuència de Junts, estaran al servei dels poders econòmics i patronals amb mesures radicals que no hem vist fins ara, només cal veure el que fan els seus amics en altres països especialment endurint les condicions de les classes mitjanes i treballadores.

No hi ha dubte que un dels seus objectius serà derogar les millores establertes pel Govern de Coalició Progressista, especialment tot allò relacionat amb les millores establertes pel Ministeri de Treball, des de la nova regulació de l'Estatut dels Treballadors que estableix la naturalitat del treball estable amb els fixos discontinus i l'eliminació del treball precari; la millora del SMI amb una forta revaloració en aquests anys; la pujada de les pensions d'acord amb el que s'estableix en la renovació del Pacte de Toledo i les millores en tot el referent a la dotació per part del govern amb càrrec als Pressupostos de l'Estat de les pensions no contributives, que també han tingut fortes pujades, així com amb la garantia si es fes càrrec de possibles dèficits del sistema. També serà objectiu de les ultradretes acabar amb l'Ingrés Mínim Vital. Alhora restringir l'entrada de la immigració que s'ha demostrat imprescindible per al progrés de la producció, així com amb l'increment de cotitzacions a la Seguretat Social. I la restricció de drets socials per als immigrants, així com la retallada de drets com l'avortament, l'eutanàsia i altres avanços aconseguits i propis d'un estat de dret progressista. I de manera evident abandonaran la política exterior de pau i no rearmament, així com les denúncies a les guerres i al Genocidi a Gaza o el reconeixement de l'Estat de Palestina. La ultradreta s'ajustarà a la política dels portaveus de Trump i els seus aliats a Israel i Llatinoamèrica.

El PP, Vox i Junts faran retrocedir aquest país i els drets de ciutadania a la situació anterior a l'arribada dels governs de Pedro Sánchez. I és evident que tota la ciutadania demòcrata i progressista ha de mobilitzar-se per a defensar els avanços aconseguits aquesta última dècada impedint que es puguin fer passos enrere.

I hem de fer-ho amb major afany després de l'èxit que ha significat la mobilització aconseguida en la Vaga del 11N, hem de fer un esforç perquè les forces de l'esquerra real, des del PSOE a la seva esquerra, sempre que tinguin possibilitats de ser triats, siguin de l'àmbit que siguin, aconsegueixin una majoria suficient en les pròximes eleccions i enviïn a Feijoo, Abascal i altres de la mateixa mena als bancs de l'oposició.

Ens juguem nostre futur, una majoria de jubilats, de dones, de persones treballadores, i de joves tenen molt a perdre i per això tot vot és imprescindible.

Després del pas endavant de la Vaga del 11N el nostre objectiu ha de ser convèncer tota la gent possible per a votar opcions de progrés amb possibilitats de ser elegides. L'elecció aquesta vegada no va de tal o tal altre partit. Aquesta vegada l'elecció és DEMOCRÀCIA O REACCIÓ.

I el resultat d’aquesta elecció està a les nostres mans i en el nostre vot. el 29N.