LA DEMAGÒGIA DE LES DRETES

 

PP i VOX (les dretes)

nuevatribuna/26 DE MARZO DE 2023

Des del primer dia de l'actual legislatura la posició de les dretes ha estat d'oposició radical, inmisericordi i fal·laç contra el Govern de Coalició Progressista. Al crit de “Govern il·legítim”, com no es cansa de repetir Enric Juliana, les dretes no han donat ni un minut de descans al govern atacant-lo amb tota mena d'invectives falses en la seva major part i sense reparar en mitjans.

Els autoproclamats “constitucionalistes” no han avalat gairebé cap actuació del govern malgrat que aquest ha hagut d'afrontar des del seu primer moment situacions extraordinàries com la pandèmia de la Covid primer i la crisi derivada de la guerra a Ucraïna posteriorment. Una oposició enfebrida que ha estat incapaç de reconèixer l'actuació positiva del govern en molts àmbits i amb un elevat grau d'acceptació social. L'oposició no ha donat durant  la lluita contra la pandèmia, al contrari ha posat totes les traves possibles malgrat que l'actuació governamental en tot el procés especialment en la vacunació ha estat notable i probablement de les més reeixides en relació als països del nostre entorn. El govern va actuar amb encert en els diversos episodis, des de la declaració i renovació dels “estats d'alarma” fins a les diverses fases de vacunació, sense obviar les mesures laborals com els ERTO acordats amb la patronal i els sindicats i les mesures de suport als sectors més afectats i als més desfavorits. Tot això amb la crítica constant des de l'oposició i especialment des del govern de la Comunitat de Madrid. En cap cas es va donar la més mínima opinió positiva ni per part de les dretes polítiques ni dels mitjans de comunicació afins, fins a arribar a la demanda de VOX davant el Tribunal Constitucional (amb una part dels seus membres amb mandat caducat) que els va donar la raó sobre la inconstitucionalitat de l'estat d'alarma. No ens podem imaginar el que hagués succeït al país amb la pandèmia sense la declaració dels successius estats d'alarma. Però això no va ser tot, des de les dretes i els seus mitjans es va pretendre culpar al govern per la celebració abans de la declaració de la pandèmia de la manifestació del 8 de Març com a causa de l'expansió del COVID.

Posteriorment l'oposició de dretes s’ha oposat i ha atacat tota la legislació social emanada de l'actuació del govern, des de la Reforma Laboral pactada amb patronal i sindicats, a les successives pujades del SMI, la pujada de les pensions i els Pactes de Reforma del Sistema de Pensions per a garantir el seu manteniment i això malgrat tenir el vistiplau de la UE.

Aquest govern ha estat sens dubte el més social de la nostra democràcia amb mesures continuades d'ajudes directes als més desfavorits  com limitar les pujades de lloguers i altres. Però alhora ha efectuat una altra sèrie d'actuacions que han afavorit la millora del conjunt de l'economia i hem de destacar la    consecució de la “excepció ibèrica” acordada amb la UE i que ens ha permès un millor trànsit davant l'increment dels preus energètics derivats de la guerra a Ucraïna. Així mateix el Govern es va apuntar un èxit enorme en la negociació dels Fons Europeus per a la Recuperació, Transformació i Resiliència acordats a la UE per a ajudar a la recuperació post-pandèmia, 140.000 milions entre ajudes i préstecs. Aquestes millores van ser sempre qüestionades i criticades en el seu moment per les dretes de tota mena.

La situació del país és positiva en tots els aspectes macroeconòmics i laborals. La millora de les dades d'atur, fins i tot entre els joves, la millora de l'ocupació amb més ocupació fixa i menys precària. El creixement econòmic i una taxa d'inflació de les més baixes de la UE. Malgrat tenir aquestes dades positives els atacs de les dretes polítiques i mediàtiques són constants i utilitzant dades falses i mitges veritats fins a qüestionar les dades estadístiques, sense la més mínima vergonya.

Les dretes s'han situat en la defensa dels interessos dels més rics i rics i per això s'oposen a tot el que signifiqui impostos progressius als que més tenen, als impostos a les grans fortunes o al gravamen dels beneficis a les grans empreses energètiques o bancàries, sense  qüestionar que en moments de crisis com l'actual tinguin uns beneficis desorbitats, els més grans de la seva història. Les dretes polítiques i mediàtiques són profundament insolidàries i defensen un sentit de liberalisme a ultrança que actualment només ho fan ja els il·liberals “trumpistes” a tot arreu.

Les dretes titllen el govern d'autoritari i s'alcen com a “constitucionalistes” quan incompleixen la Constitució durant més de quatre anys en negar-se a renovar, en el termini que marca la Constitució, el Consell del Poder Judicial. Tot això per a d'acord amb la dreta judicial mantenir un pols des de la judicatura contra un govern legalment elegit en les urnes. Malgrat això s'ha aconseguit finalment renovar el Tribunal Constitucional al qual la dreta va pretendre fins a l'últim moment utilitzar com a una tercera cambra, com va ocórrer amb la sentència d'estat d'alarma.

Així mateix no hi ha dubte que les mesures d'indult primer als condemnats per la temptativa separatista a Catalunya i la posterior modificació dels delictes de Sedició i Malversació han donat motiu perquè des de les dretes s'hagin alçat veus d'alarma sobre que el Govern està trencant Espanya, que està venut als separatistes i als filo-etarres i que és un govern traïdor a l'Estat. Però la realitat és que en primer lloc la majoria de suport al govern és plural i que una vegada desaparegut el terrorisme tothom és lliure de defensar les seves posicions, però a més no hi ha dubte que la realitat avui a Catalunya és d'una major tranquil·litat que en temps de Rajoy i que l'independentisme està més fraccionat i amb menor pes.

Malgrat la realitat les dretes polítiques i mediàtiques són inassequibles al desànim i han fet de la desqualificació, l'insult i les mentides matusseres la base de la seva oposició política a un govern legal i progressista que ha ampliat drets a la ciutadania. Realment només l'esquerra ha ampliat drets en la democràcia espanyola i últimament temes com l'eutanàsia, l'avortament o els drets de les dones, encara que es puguin haver comès errors en alguna legislació, han estat millores substancials malgrat les tergiversacions de la dreta i les seves posicions sempre restrictives. El que haurien de tenir present les dretes és que els drets estan fets per a exercir-los lliurement, que a cap dona se l'obliga a avortar o a ningú se l'obliga a utilitzar l'eutanàsia o a casar-se amb gent del mateix sexe. Però és que la dreta sí que obliga a tothom a compartir el seu pensament, la qual cosa és el més llunyà a la suposada llibertat que ells diuen pretendre.

Les dretes polítiques i mediàtiques mai parlen de manera positiva dels serveis públics de sanitat, educació o dependència i en les autonomies on governen aquests serveis es deterioren i s'advoca per la seva progressiva privatització. I fins i tot es donen casos com el de la Comunitat de Madrid on es donen beques universitàries a estudiants amb famílies d'alts recursos econòmics.

No cal menysprear i ho hem de recalcar que a l'estratègia demagògica de les dretes els han donat molt de joc els successius “sorolls” que alguns han provocat de manera reiterada en el sí del govern i que només han beneficiat  l'adversari conservador.

Cal denunciar la demagògia, que és sempre falsa i tramposa, de la dreta. Això no significa que no es puguin criticar determinades actuacions del govern com la ruptura amb Algèria i el Front Polisario pel gir pro-marroquí mai explicat i que pot correspondre a una política de subcontractació de la política enfront de la immigració, o el seguidisme sense matisos en el gir atlantista en la política exterior mai explicat i debatut. Però aquest tema no sembla ser massa interessant per a l'oposició d'aquest país.

Les dretes espanyoles, possiblement per tradició estan lliscant cap a un populisme ultra basat en un individualisme a ultrança contrari a qualsevol avanç del conjunt de la societat cap a una millora col·lectiva.

I és que la dreta encara no ha après que la llibertat és indissociable de la igualtat i la fraternitat. I que no és possible ni acceptable la llibertat total d'uns pocs a costa de la desigualtat total de la majoria.