DARRERA OPORTUNITAT PER A LES ESQUERRES

Per un acord de les esquerres

Nuevatribuna | 11 de noviembre de 2019
No hi ha dubte que els resultats de les eleccions han estat dolents per a les esquerres i encara més per al conjunt del sistema democràtic. L’ascens de l’extrema dreta fins a convertir-se en la tercera força política és molt preocupant. El centre dreta perd una part importants del seus vots malgrat la pujada moderada del PP i C,s quasi desapareix per la seva política delirant.

Les esquerres no surten ben lliurades de les eleccions. El PSOE no millora els seus resultats sinó que fins i tot per 3 diputats. Cal preguntar-se: Perquè va convocar eleccions? L’actitud prepotent de Pedro Sánchez, la seva incapacitat per a entendre la necessitat d’acords i el fet de que l´esquerra és plural l’ha situat en una pitjor situació que la derivada del mes de març. Si el PSOE no vol tornar a ser un partit en davallada ha de recuperar una política clarament d’esquerra, moderada però d’esquerra, retornant a posicions socialdemòcrates i buscant acord possibles amb la resta de forces progressistes.

Més dolents són els resultats de UnidasPodemos. Han tornat a baixar en les seves posicions perdent 7 diputats. Pablo Iglesias hauria d’entendre quin és el paper de  l’esquerra alternativa. L’esquerra alternativa és minoritària i ho serà per molt temps i la seva única possibilitat d’anar transformant la realitat és mitjançant acords amb  l’esquerra moderada i forcant-la a posicionar-se més a l’esquerra. Confrontar amb  l’esquerra moderada només la portarà a no aconseguir cap avenç en les demandes de la societat. Es un greu error equiparar l’esquerra moderada del PSOE amb la dreta, perquè només mitjançant acords amb aquesta aconseguirà fer avançar els seus plantejaments i millorar la realitat social.

Pitjor resultat ha obtingut MasPaís. Errejón s’ha precipitat llançant una opció electoral poc preparada i pitjor realitzada. Només un exemple: Errejón no ha buscat a Barcelona, ni tan sols ha intentat buscar un acord amb un sector ampli d’esquerra verda i federalista orfe avui d’una opció política clara,  amb un referent potent d’aquesta esquerra els resultat podrien haver estat uns altres. I això és un fet demostratiu del que ha estat una campanya improvisada, mal plantejada i que ha semblat una caricatura dels defectes que ja hem vist abans en les opcions de la “nova política”.

Malgrat tot les forces d’esquerres i progressistes tenen encara una oportunitat, potser la última per aconseguir un acord que els hi permeti un govern progressista que doni respostes a les necessitats reals de les classes treballadores  i dels sectors més desfavorits de la societat. Cal tenir en compte que un altre fracàs pot provocar que el discurs de l’ultra-dreta pugui penetrar en sectors de les classes populars.

Pedro i Pablo cal reflexionar

Cal un acord programàtic de les esquerres que siguin la base de un Govern progressista. Aquest és el factor fonamental no el tipus de govern. Un acord de legislatura, amb un calendari i uns sistemes de control de l’acompliment del programa. L’esquerra alternativa, UP ha de posar tot l’accent en això. La presència en el Govern no pot ser mai l’objectiu fonamental. Les propostes per a millorar la situació laboral, social i política del país han de ser els objectius i és aquí on cal pressionar i forçar l’acord amb l’esquerra moderada que representa el PSOE. Un acord d’esquerres i unes polítiques d’esquerres són l’antídot més important per tal d’aturar la ultradreta.

Es evident que si hi ha un acord de govern que puguin subscriure el PSOE, UP, MasPaís-Compromís, és possible obtenir majories estables de govern incorporant d’ altres partits com el PNV i altres. I fins i tot no podríem descartar una possible abstenció de C,s desprès de la seva greu desfeta electoral, la qual cosa restaria importància a la posició d’ERC.

Està clar que una altra alternativa com una “gran coalició” no és previsible, i menys ara quan el PP es veu molt pressionat per VOX que ja l’ha sobrepassat a Murcia i que ha estat a poc de superar-la a Andalusia. Es evident que el PP no deixarà mai que Vox sigui la principal força de l’oposició i amb possibilitat de que en un futur intenti desbancar el propi PP.

Les esquerres si volen complir amb el seu deure davant la ciutadania han d’establir un acord parlamentari sí o sí. Una nova frustració comportaria un fosc futur per a les forces de progrés, si pel contrari aconsegueixen reeixir un acord amb un govern de progrés que millori la situació de la gent les seves perspectives poden millorar com ja va passar desprès de la moció de censura. Però Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han de tenir molt present que es troben potser davant la seva última oportunitat, i desgraciadament una oportunitat per l’anhel de tota la gent d’esquerres i progressista d’aquest país.

Laura Lopez nova diputada dels "comuns" a Girona

Per últim només una anècdota significativa. A Catalunya la candidatura de EnComúPodem ha perdut un escó a Barcelona on una persona de perfil sobiranista encapçalava la candidatura. Per contra a Girona una persona de clar perfil federalista i d’esquerres ha obtingut un escó en un territori en principi “hostil” i derrotant a la CUP en la mateixa circumscripció. Quelcom que com hem dit hauria de fer reflexionar a molts, tant  als “comuns”  com a Errejón.

En el conjunt del país hi ha molta gent “orfe” que vota el menys dolent sense convicció. Cal una opció d’esquerres organitzada sense direccions elitistes que doni il·lusió, clarament federalista, d’esquerres, amb ideologia, ecologista, feminista i amb forts vincles amb el moviment sindical i social organitzat, i això avui és quelcom que lamentablement no existeix.

Per una opcio federal, d'esquerres i ecologista