ELECCIONS 28 D’ABRIL CAP VOT PERDUT D'ESQUERRES

Cal anar a votar i votar a la esquerra

Nuevatribuna | 22 de Febrero de 2019


El rebuig als pressupostos del Govern de Pedro Sánchez han provocat la convocatòria d’Eleccions Generals a Espanya. La pinça de les dretes espanyolistes i els independentistes catalans ha fet fracassar uns pressupostos que tenien un fort caire social i eren beneficiosos per a Espanya i Catalunya i ha avortat la continuació d’una majoria de suport al govern que podria permetre altres millores socials per a fer front al primer problema del país que és la desigualtat.

Fins ara, i malgrat el boicot de la dreta des de la Mesa del Congrés dels Diputats, s’han aconseguit en pocs mesos una sèrie de millores socials com la del Salari Mínim i la revalorització de les pensions del 2019. Fins  les eleccions encara pot haver temps d’aconseguir algunes millores en reversió de la Reforma Laboral del PP o en el tema de les Pensions.

Però ara cal afrontar les eleccions del 28 d’abril que sens dubte tindran una gran importància doncs marcaran el marc polític dels país i condicionaran els comicis autonòmics, municipals i europeus del 26 de maig. I no pot haver-hi dubtes aquí es tracta d’optar per continuar i reforçar el camí dels darrers mesos o retornar a una política de les dretes de profunditzar en el retall de les llibertats i dels drets socials.

Les forces d’esquerra han de plantejar-se les eleccions en positiu, el camí que marcaven els pressupostos rebutjats anava en la línia de fer front a la problemàtica prioritària de tot el país: la lluita contra la desigualtat. I aquest és el camp en el que cal plantejar el debat, fora de l’esterilitat del debat sobre banderes que és on pretén portar-nos el discurs demagògic de les tres dretes. I això vol dir no defugir el debat territorial a partir d’un concepte molt clar, estem davant d’un problema territorial que cal abordar i en el qual s’insereix la qüestió catalana, i és un debat que cal abordar des del diàleg i el respecte a la llei, tal com ha de ser un debat democràtic. Les diferències s’han de discutir i s’han de pactar el canvis que calgui fer, entre tots i d’acord amb les majories que corresponguin segons la llei. En el tema territorial més diàleg vol dir més política i menys imposicions per cap part.

Prioritaria la lluita contra la desigualtat

Però el tema que ha de centrar la campanya de les esquerres, de totes, és la necessitat de fer front a les desigualtats socials que han crescut durant la crisi. I per tant la necessitat de polítiques fiscals més progressives i directes que repercuteixin sobre els que més tenen i que ens acostin als nivells de fiscalitat europeus. Una fiscalitat que ens permeti millores en la sanitat, l’educació i la dependència, però alhora s’han reforçar els drets laborals i sindicals fent entrar la democràcia a les empreses, i continuar en la defensa dels drets socials i de igualtat de gènere. Tot això alhora que aixequem una bandera com a país per a millorar el funcionament de la Unió Europea.

L’esquerra política, tota, ha de sortir a l’ofensiva en la que és objectivament la seva bandera pròpia, la de la lluita per la igualtat, la fraternitat i la solidaritat, per aconseguir un estàndard de benestar per als ciutadans concrets d’acord amb el que el país pot i ha oferir.

Mai ha de fer-se una campanya a la defensiva sobre la por de que arribi la dreta. La defensa de les pròpies conviccions és la millor forma de rebutjar les propostes de desigualtat, d’austeritat i de classisme que les tres dretes defensen i que no hi ha dubte que situaria  la majoria de la ciutadania en un país menys lliure, menys igualitari i amb uns projectes caducs de societat que cal superar d’una vegada.

No pot tornar a passar com a Andalusia, no pot ser que la gent progressista i d’esquerres no es senti motivada, al contrari estigui desmotivada per anar a votar. El triomf de la dreta el pagarien les classes treballadores i el conjunt de la ciutadania. Però per aconseguir-ho l’esquerra ha de despertar il·lusió en una proposta de futur. Es per això que les esquerres han de tenir discursos seriosos en el contingut i que siguin explicats de forma clara i assequible pel conjunt de la ciutadania. I que tots ells vagin més a disputar el vot a la dreta que a competir amb la resta de les forces d’esquerres. La dreta sempre sap unir-se per que té molt clars quins són els interessos que defensen totes elles, els interessos de classe dels poderosos, la diferència, la desigualtat, l’individualisme egoista i el conservadorisme social.

La pluralitat de la Esquerra no pot ser confrontació

Cal que tota la gent treballadora i progressista d’arreu del país faci un vot pel seu  futur. Un futur d’il·lusió, de canvi, on les persones estiguin al capdavant i no les xifres macroeconòmiques. La gent ha d’expressar-se amb total pluralitat per la força d’esquerres que consideri més encertada o més útil, sigui el PSOE, Podemos, IU, Compromís o qualsevol altra amb possibilitat de sortir i de disputar el vot a la dreta. I amb voluntat de constituir un futur govern de progrés, la fórmula del qual ja es concretarà desprès dels resultats. Mirem com amb totes les dificultats es va aconseguir fer la moció de censura, i una brisa d’aire fresc va recórrer el país. No posem les diferències per davant, sinó la necessitat d’unitat. Primer la unitat de les esquerres i desprès si cal completar una majoria ja es veurà amb qui. En aquest sentit fóra una imatge positiva que allà on fos possible i de cara a les eleccions al Senat es poguessin fer candidatures plurals d’esquerra, com en d’altres temps es van fer per exemple a Catalunya.

I quan parlem de l’esquerra, hem de parlar també de l’esquerra social, especialment del sindicalisme de classe que s’ha de comprometre de forma clara amb aquest procés, sense partidismes però amb exigències. Cal exigir als partits d’esquerra que es comprometin amb un programa de canvi que tingui en compte els interlocutors socials, que es comprometin en reforçar el paper de la negociació col·lectiva, de la concertació del governs amb els agents socials, en potenciar noves formes de participació dels treballadors en el sí de les empreses. No es pot tenir una democràcia amputada en les empreses on impera la dictadura del capital, s’han de donar passos en la democratització en el camp de l’empresa, tot el contrari del que ha fet la dreta que ha retallat fins i tot el dret constitucional a la negociació col·lectiva. Per que els partits d’esquerres han de tenir clar que el canvi només serà possible amb estructures socials fortes i organitzades.

El 28 d’abril cal que cap vot d’esquerres es quedi a casa i per aconseguir-ho cal una forta mobilització de l’esquerra política i social amb propostes de futur contra les desigualtats.

Contra la desigualtat, les persones primer