LA DRETA DESCENTRADA

La dreta de Plaça Colon

Nuevatribuna | 14 de Marzo de 2019

L'entrada en escena de Vox i la convocatòria d'eleccions generals per part de Pedro Sánchez semblen haver sumit a la dreta del PP i C’s en un estat de desorientació preocupant.

Els partits de la dreta semblen supeditats als plantejaments i l'hegemonia de Vox i del major ideòleg actual de la dreta que és José M. Aznar. Les dretes diverses semblen haver-se refugiat en plantejaments extrems allunyats del centre i de posicions de diàleg pròpies d'una dreta democràtica.

Els discursos són extremadament radicals tant en matèria econòmica, com social o territorial. Són posicions pròpies del “tardofranquisme” amb acusacions, insults i desqualificacions de tota mena cap als adversaris polítics especialment al PSOE i al President de Govern.

Les posicions actuals del PP fan enyorar les del mateix Mariano Rajoy i recorden els pitjors moments d'Aznar, i en  moments com les actuacions impròpies i vergonyoses que van tenir al voltant de l'11 M. Per la seva part Rivera i C’s s'han desprès de la seva suposada careta centrista i fins i tot socio-liberal i competeixen amb el PP en posicions reaccionàries i impròpies de qui pretén aparèixer com més modern i centrista, les seves posicions econòmiques poden arribar a ser més ultraliberals que les pròpies del PP, i el seu discurs social té com a exemples de la seva modernització noves formes de cosificació de la dona com els “ventres de lloguer” o la “legalització de la prostitució”.

Totes les dretes allunyades d'un discurs de centre dialogant i cercador de consensos que és el que precisa Espanya en aquests moments. Es troba a faltar una força política en la dreta que adopti una política d'altura com la que va dirigir Suárez i la UCD durant la transició. La política actual de les dretes, allunyades del centre i escairades cap a posicions d'ultradreta, semblen molt allunyades fins i tot de les de l'Aliança Popular de Fraga en la transició i en el debat constitucional.

El recurs a les propostes econòmiques més ultraliberals en matèries com l'ocupació propugnant una major desregulació, els impostos amb rebaixes indiscriminades dels impostos directes porten com a conseqüència a la reducció de l'estat del benestar i dels serveis públics socials que es limiten a la subsidiarietat dels serveis privats i el retorn a la beneficència. El retorn a posicions del passat, també en els aspectes culturals amb la defensa d'arguments patrioters, situen al conjunt de les dretes en un el racó de la ultradreta més reaccionaria negant la diversitat existent en el conjunt d'Espanya.

Però no estan sols en aquesta posició liquidadora de la tolerància i el dialogo. Estan acompanyats per la desaparició de la dreta nacionalista catalana moderada, negociadora i complementària de governs estatals que durant molt de temps va ser equilibradora en els governs de l'estat. En l'actualitat ha estat desarborada per l'extremisme populista de Puigdemont i Torra que ha liquidat tot escletxa del que va ser l'antiga CiU. Una dreta, la de CiU, que dissimulava la seva condició sota vestidures pseudomodernes i dialogants.

Urkullu-PNB

Avui l'única dreta moderada existent és sens dubte el PNB que manté la seva condició pròpia del vell corrent democratacristià europea. Més partidària, també per la defensa dels seus propis interessos, d'aliances amb forces diferents com els socialistes enfront de la ultradreta espanyolista.

No hi ha dubte que aquesta situació pot ser fonamental en les pròximes eleccions generals. La inclinació ultradretana de PP i C,s, la seva vinculació al pacte amb la ultradreta de Vox, pot allunyar-los d'una part important de votants que temorosos dels radicalismes populistes de la ultradreta prefereixin el missatge tranquil i dialogant del PSOE de Sánchez. És simptomàtic que algú tan vinculat a la dreta catalana de CDC com el exconseller d'Economia de la Generalitat amb Artur Mas, Mas-Colell, hagi plantejat en un escrit públic que potser la millor opció per a una opció moderada és en aquest moment votar directament a l'actual President del Govern.

Un acord que cal continuar

Les enquestes pronostiquen un fort creixement del PSOE, no només en el conjunt d'Espanya sinó també a Catalunya, hi ha qui planteja que pugui arribar a ser el primer partit en la comunitat. No hi ha dubte que les intencions del breu Govern amb indicis d'una forma de governar poden haver estat acceptades d'una part  important de la població que espera que en un posterior govern amb una majoria d'esquerres es mantingui aquesta tendència renovada d'una socialdemocràcia que semblava perduda, juntament amb l'embranzida que li puguin donar altres forces d'esquerra com Unides Podemos, Compromís i altres confluències.

Per a aconseguir aquesta majoria cal que les forces que es reclamen de l'esquerra alternativa puguin detenir la sagnia de vots que els està provocant les seves dissensions i baralles internes i recuperin un discurs adaptat a les actuals circumstàncies on poden jugar un paper complementari molt important per a aconseguir una consolidació del discurs iniciat amb el triomf de la moció de censura.

L'alternativa del 28 d'Abril sembla estar clara. Ha de triar-se entre un possible govern de progrés i d'esquerres que es conformi a l’entorn del PSOE, amb Unides Podem i Compromís com a principals complements, que permeti dur a terme unes polítiques econòmiques i socials que redueixin la desigualtat així com implementar una política de diàleg territorial des del respecte a les normes legals que regulen la nostra convivència per a efectuar els canvis que siguin necessaris amb la finalitat de garantir la millor convivència del conjunt de la ciutadania.

Per un govern de les esquerres