TRUMP UN DESPOTA DESENCADENAT

 

Si hi ha alguna cosa que pugui caricaturitzar a Donald Trump “és el del pinxo bravucón del pati del col·legi”. Podem parlar i no parar de la complexa personalitat de l'actual inquilí de la Casa Blanca i segurament quedarà incomplet.

Recordem que Donald Trump ha tornat a guanyar per segona vegada les eleccions presidencials, després d'haver perdut les anteriors davant Biden. Hem de recordar el seu no acatament del resultat electoral i l'intent inspirat per ell d'un assalt al Congrés, és a dir a la seu de la sobirania popular, per una torba de partidaris ultres.

Malgrat això Trump ha tornat a guanyar les eleccions àmpliament, i té tot el poder a les seves mans, el Tribunal Suprem (judicial), el Congrés i el Senat (legislatiu). Trump considera que és el líder indiscutible de la seva nació i que té les mans lliures per a fer el que vulgui, tant dins com fora de les seves fronteres. Tot això amb l'ampli suport dels magnats multimilionaris de l'oligopoli de les multinacionals tecnològiques americanes que aposten pels seus “somnis de domini mundial”.

I així fonamentalment a través de “ordres executives” s'ha dedicat a imposar la seva concepció dins del seu país i en el món. A Trump no li interessen les lleis, ell ordena i cal obeir. És un tirà sense control. És un autòcrata reaccionari.

No obstant això, les seves polítiques comencen a ser inacceptables fins per a sectors republicans. En aquest sentit la recent sentència de Tribunal Suprem, d'àmplia majoria conservadora, anul·lant la política de “aranzels recíprocs”, base de la política econòmica de Trump ha causat un gran enrenou. El mateix Trump ha insultat amb greus epítets a la majoria dels jutges (6 de 3) que han subscrit la sentència. Pot ser que alguna cosa es comenci a moure davant les reiterades actuacions poc clares de l'Administració Trump.

A nivell intern també hem vist com ha llançat una política de caça a l'immigrant, als quals retrata com a criminals, violadors i gent menyspreable. Així ha impulsat la campanya d'ICE per a detenir i deportar segons ell a milions d'indesitjables. Trump té la seva concepció feta, i per a ell no té sentit que molts d'aquests immigrants portin dècades al país, ni que siguin insubstituïbles en l'economia nord-americana. Tot això per al són discussions vanes.

Amb la seva campanya inhumana Trump s'ha trobat que, malgrat l'assumpció per part dels seus seguidors fonamentalment “wasp”, una part important de la societat i també alcaldes i governadors demòcrates s'han oposat, establint “zones o ciutats lliures de l'ICE i de la caça a l'immigrant”. Per a donar un escarment a la rebel·lió de ciutadans i polítics democràtics Trump va prendre com a referència Minneapolis en l'Estat de Minnesota. Perquè? Per a donar una lliçó als seus opositors, no en va Minnesota és l'únic estat que, en els pitjors moments del Partit Demòcrata, sempre ha votat demòcrata.

Va desplaçar a aquest Estat més de 5000 agents de l'ICE, que van actuar de manera brutal, detenint sense identificar prèviament a la gent, agredint-la i emportant-se a qualsevol que tingués aparença llatina o del tercer món (cal dir que van arribar a detenir a “nadius americans”). Aquesta actuació brutal va provocar una àmplia reacció ciutadana que va ser reprimida sense contemplacions arribant a comportar la mort d'un home i una dona de raça blanca, morts per agents de l'ICE sense una altra raó més que la de protestar contra l'arbitrària i violenta manera d'actuar dels agents.

L'impacte de les mobilitzacions ciutadanes va ser tan important que va obligar el Govern de Trump a retirar als agents de l'ICE de l'estat del nord. Un altre petit èxit de la reacció contra les polítiques de Trump.

Això és un exemple de l'actuació de Trump, llança una operació, recluta al personal, al marge de la seva idoneïtat, i els llança al carrer d'una ciutat que no li cau bé. Sense passar per cap veredicte legislatiu, ja que ell es considera el “amo de la nació”.

D'altra banda, Trump ha tancat com a mínim set Agències Estatals i reduït diversos Departaments del Govern Federal, acomiadant a milers de persones treballadores, així mateix es preveuen canvis radicals del sistema Medicare i Medicaid, que repercutiran negativament sobre el feble esquema d'assistència sanitària estatunidenca.

Però no hi ha dubte que la major visibilitat de les polítiques despòtiques, pròpies d'un pinxo s'han donat en l'àmbit de la política internacional.

L'autocràtic president dels Estats Units, Donald Trump, a través d'una ordre executiva ha retirat al seu país de la Convenció Marc de l'ONU per al Canvi Climàtic —la base per a la cooperació internacional en la lluita contra l'escalfament global— i de l'Aliança de Civilitzacions, així com de 31 entitats de l'ONU i de 35 organitzacions multilaterals. El motiu que esgrimeix és que totes aquestes institucions “operen de mode contrari als interessos nacionals dels Estats Units, són inútils i comporten un malbaratament de fons”. Així mateix, Trump considera que les NNUU no són la solució sinó un fre per a les seves actuacions a nivell mundial.

Trump té una concepció “autoritària i imperialista” de les relacions internacionals on sempre ha de prevaler la raó de la força. El seu objectiu el va deixar clar “FER AMERICA GRAN DE NOU”, i per a això es planteja que la llei del més fort ha de prevaler. Per això menysprea tots els organismes internacionals o convencionals com l'ONU, que considera desfasats i inoperants i contraris als seus interessos internacionals.

Donem un repàs per zones dels objectius de Trump. A Amèrica pretén establir de nou una “Doctrina Monroe” on Amèrica dicti les normes, Des de l'inici el va demostrar de manera grotesca tant en canviar el nom del Golf de Mèxic per Golf d'Amèrica, o suggerir la integració del Canadà com un estat més dels Estats Units.

Trump considera tota Amèrica el seu pati posterior colonial, ja sigui ajudant a arribar al poder a gent com Milei a l'Argentina o Bukele a El Salvador. Fins ara només el Brasil, el Canadà i Mèxic (així com l'Uruguai i Colòmbia, de moment) s'han atrevit a resistir el “pressing” de Trump. I Trump ha deixat clar fins on està disposat a arribar. El cas de Veneçuela és una prova, no sols ha violat les lleis internacionals, assassinant i bombardejant llanxes en aigües internacionals, sinó atacant i segrestant el President Madur de manera il·legal i implantant a Veneçuela un “estatus de llibertat vigilada” al seu govern. I ara ha implantat un embargament total de carburant a Cuba que té a la seva població al límit, sense electricitat, ni carburant, per a portar-la a un esgotament total.

La rendició de la UE

Referent a Europa, Trump vol que es sotmeti a un vassallatge total. I fins al moment, i malgrat alguns discursos no sembla que li vagi tan malament. Al marge de països ja governats per lideris ultradretans proclius a Trump, casos de Meloni o Orban, els partits de dretes euròfobs són presents en els principals països, AFD a Alemanya, Le Pen a França, Vox a Espanya, Chega a Portugal, etc.

D'altra banda, en les instàncies internacionals on és present la UE els països d'aquesta han demostrat un grau de subordinació total. Hem vist la ridícula imatge de la Presidenta de la UE, Von den Leyden, fent un públic vassallatge a Trump en la negociació dels aranzels, la patètica posició en l'OTAN amb el seu secretari Rutte i el conjunt dels països que van acceptar el peatge de pujar la despesa militar al 5% amb l'única negativa que ha de valorar-se d'Espanya. Així mateix, en relació amb la guerra d'Ucraïna, Trump ha fet acceptar als països europeus que paguin el material militar que els Estats Units subministri a Ucraïna.

El límit va arribar quan Trump va plantejar la compra de Groenlàndia, un territori d'un país de la UE i soci de l'OTAN com Dinamarca. Aquí per primera vegada hi ha hagut una reacció interessant de cara a plantejar un punt i a part, sembla que el “amic americà no és de fiar”. Alhora els països europeus, amb l'excepció hongaresa, a declinat participar en el “happening privat de Trump” sobre la suposada reconstrucció de Gaza, on es convida al grup privat de Trump que té el poder absolut i d'on només exclou als gazaties i palestins.

Trump no enganya, ell està assedegat de poder i de fer negocis. Queda clar els qui són els seus amics: els lliberticides del món sencer que estan al seu servei. Israel, el seu policia en el Mitjà Orient i els seus parells els oligarques i reietons dels països del Golf, tots ells amb un pedigrí “democràtic immaculat(?)” i amb enemic comú Iran, el perill per a les monarquies petrolieres del Golf. Però Trump i Israel ja es preparen per a encarregar-se de domesticar a l'Iran d'una forma o una altra, com veurem més primerenc que tard.

I dins d'aquests per descomptat el seu amic de sempre, l'autòcrata autoritari de “totes les Rússies”, Putin, al qual premiarà més aviat que tard amb un bon tros d'Ucraïna. Tot sota la dinàmica de benefici mutu “Amèrica és el meu feu, i les ex zones de la Rússia soviètica el teu, i la UE l'anem intentant desmembrar entre els dos”.

A Trump només se li ennuega un os dur de rosegar, la Xina de Xi Jinping. Va intentar amenaçar-la amb aranzels estratosfèrics, i Xi no es va immutar, va pujar els seus aranzels als Estats Units, va llançar al mercat una bona part del deute americà que posseeix i va limitar l'exportació de “terres rares” de les quals és el màxim posseïdor. I Trump es va veure obligat a retrocedir i negociar amb la Xina.

Putin és el seu amic i Xi és un adversari fort a qui Trump no impressiona. la Xina durant els últims temps ha consolidat el paper dels BRICS, grup del qual la Xina és impulsor amb l'anomenada “Nova Ruta de la Seda” desenvolupant relacions comercials amb nombrosos països de tots els continents. Últimament països europeus han peregrinat a Pequin a la recerca d'alternatives i han estat molt ben rebuts. la Xina complimenta i premia a qui s'acosta al país per a millorar les relacions comercials i polítiques. El president Sánchez va ser dels primers, al qual va succeir una visita oficial dels Reis a Pequín on Xi els va complimentar amb dos sopars, una oficial i una altra privada. Posteriorment en uns aranzels als productes porcins de la UE, als productes espanyols se'ls va aplicar un aranzel més reduït.

Els xinesos són especialistes en la diplomàcia. I cal dir que saben expressar l'aprovació i la desaprovació. Només cal assenyalar que, en última trobada de Trump amb Xi, enfront dels somriures i enhorabones de Trump, Xi no va fer ni una ganyota de somriure. En aquests moments de tribulacions comercials moltes mirades des de la UE es dirigeixen a la Xina. Per alguna cosa serà, especialment en comparació amb Trump o Putin, els quals en lloc de la UE preferirien múltiples nacions europees fàcils de controlar. I això que la UE no és una roca que li ho posi difícil!

Veurem el que durarà l'hora d'aquest Trump, líder de tota mena d'autòcrates i lliberticides, que fomenta a nivell mundial la regressió dels valors democràtics i fomenta la llei del més fort, l'anul·lació de facto dels organismes mundials que com l'ONU representaven l'objectiu d'un “ordre mundial” basat en normes internacionals de referència. I pot haver-hi una finestra d'oportunitat en les eleccions de mig mandat de la pròxima tardor que permetin no sols la volta d'un mínim d'ordre democràtic als Estats Units i alhora fre als partidaris de la “llei del més fort”.

Esperem pel bé de tots que s'imposi un mínim de seny als Estats Units, com el de la recent sentència del Tribunal Suprem, que es reflecteixi en el panorama internacional i ens potenciï l'agafar forces per a reaccionar amb ànims enfront de les forces reaccionàries que ara ens amenacen pertot arreu, tant a nivell nacional com internacional.