La UE és actualment una nosa per a Trump i el seu govern. El somni de Trump és la dissolució de la UE i la seva conversió en un conjunt de nacions subordinades a les seves ordres en tots els aspectes. La potència econòmica i comercial europea no li interessa a Trump i somia en imposar a Europa una nova doctrina Monroe, tal com ja està fomentant en el conjunt d'Amèrica, i com hem vist aquest 2026 amb violència i traïdoria a Veneçuela.
I és evident que en la seva política Trump té un gran aliat a la Rússia de Putin. Tots dos estan establint un “sandvitx” amb Europa a propòsit de la guerra d'Ucraïna. Tots dos tenen una clara component autoritària i autòcrata. Són dos clars representants d'una nova política autoritària i dictatorial d'extrema dreta i amb una total al·lèrgia a la democràcia tant a nivell intern com en les relacions internacionals on les seves polítiques són les de la “llei del més fort”.
La majoria som conscients que Putin és un representant d’un
nacionalisme imperialista similar al del
tsarisme “gran rus” i que no té cap relació amb el que van ser els
objectius (si més no teòrics de la Unió Soviètica). Putin és un dictador
reaccionari que només tracta de preservar, malgrat la seva decadència econòmica
i social, el seu poder en l'àmbit internacional a partir del seu potencial
nuclear.
I Trump, és un personatge similar, tant en això de
reaccionari com en això de dictador, capaç de retorçar o incomplir les lleis,
tant a nivell intern del seu país com en la seva política internacional, amb
una addicció al gust d'humiliar als seus adversaris i només ho evita davant
rivals amb potencial per a fer-li front com és el cas de la Xina.
Increïblement Trump no ha dissimulat el seu menyspreu cap
a una UE que ha estat incapaç de fer-li front sobre la base del seu major
poder, la seva capacitat econòmica i comercial. Lamentablement tant en el marc
de l'OTAN, com en la confrontació aranzelària, o en el tema d'Ucraïna, els
europeus s'han doblegat de manera servil a les imposicions de Trump.
Ja vam veure el servilisme de l'OTAN personalitzat en el
seu Secretari General, Marc Rutte, i la resta dels dirigents, amb l'honrosa
excepció de Pedro Sánchez, que van assumir la petició d'incrementar el seu
pressupost militar al 5%. Pressupost que significa dues coses, reduir la
despesa social en els respectius països i invertir en inversions militars als
EUA. El servilisme dels països europeus en aquest aspecte ha estat infame, com
ho és el fet que Trump els fa comprar l'armament bèl·lic estatunidenc per a
subministrar a Ucraïna. És a dir, Trump ja no subministra directament a aquest
país, sinó que ho fa mitjançant la venda als europeus que es fan càrrec de la
factura. I el més vergonyós, en les negociacions per a una possible pau amb
Rússia a Ucraïna, no compta per a res amb els seus teòrics socis europeus, que
en tot cas pagaran les factures d'una possible reconstrucció en el devastat
país.
Trump tracta amb respecte a Putin perquè no deixen de ser
dues cares de la mateixa moneda. Trump deixa fer a Putin i ell fa el que
desitja a nivell del conjunt d'Amèrica, aplicant la vella doctrina Monroe,
amenaçant als governs que no li són agradables. I no sols a Amèrica, intervé on
li dona la gana sigui a l'Iran, o en altres parts en suport de la seva filial
israeliana. O amenaçant a estats teòricament amics i membres de l'OTAN, com el
Canadà, o Dinamarca a la qual amenaça amb ocupar Groenlàndia.
No podem obviar que tant Trump com Putin fomenten
formacions polítiques europees ultranacionalistes i reaccionàries que cada cop
tenen més influència en el conjunt de països de la UE, tant als països
orientals com occidentals. Són “cavalls de Troia” dins de la UE
totalment contraris al procés comunitari.
I mentre la UE està muda. I no sols això, en la
negociació dels aranzels es comporta amb un vassallatge vergonyós i humiliant
en les formes i en el fons. En les formes amb el viatge de la Presidenta de la
UE, a la mansió de Trump a Escòcia per a negociar. I en el fons acceptant
la UE totes les condicions oneroses que li va imposar Trump. Tot propi d'una
subordinació colonial, màxim quan la UE té armes per a defensar-se que ni s'ha
pensat a utilitzar.
Gran diferència en la relació de Trump amb la UE respecte
a la que ha tingut amb la Xina. El gegant asiàtic i el seu líder Xi Xinping no
es van deixar impressionar davant les amenaces de Trump i li va
plantejar respostes que afectaven molt negativament als EUA i Trump va haver de
rebaixar substancialment les seves pretensions.
El prepotent Trump va demostrar davant Xi, que
quan algú se li enfronta de manera directa sembla “un tigre de paper” en
termes xinesos.
El més greu és que la UE té capacitats per a fer-li
front, però intenten intimidar als seus ciutadans brandant el perill de Rússia.
Però la història de la política europea ha demostrat que el que Rússia sempre
ha volgut és tenir un matalàs cap a occident des d'on per tres vegades li han
arribat atacs a la seva sobirania.
Si la UE tingués una visió conjunta que ara no té, es
dedicaria a tenir una infraestructura militar dissuasiva, al marge de l'OTAN i
fomentar la seva sobirania a partir de les seves capacitats econòmiques i
comercials mitjançant un aprofundiment en temes federals de totes les seves
polítiques, especialment les socials. Això era més possible abans que ara, però
malgrat això és l'única alternativa, encara que no tots els socis ho segueixin,
incloent-hi una Unió a diverses velocitats, però fent passos endavant sortint
d'un moment de “punt mort” que està produint un sentiment no europeista en
diversos països membres.
Així mateix, al costat d'un increment de l'Europa Social
que serveixi d'estímul i d'esperó per a un increment de l’europeisme en la seva
ciutadania, els països que segueixin aquest camí han de ser més audaços i
realistes en les seves relacions amb tercers. I en aquest sentit Xina i els
països BRICS i el “Sud Global” han de ser una alternativa per als
europeus, enfront la política de Trump.
La política desplegada per Pequín en la “ruta de la
seda” ha estat una iniciativa que li ha donat resultat. Avui dia la Xina és
la potència emergent i la UE no sembla haver estat conscient de les seves
potencialitats.
En aquest marc cal assenyalar la iniciativa del President
Sánchez d'obrir el camí amb la seva visita a Xi a Pequín, i establint una
relació especial coronada amb una visita dels Reis a Pequín, amb una especial
recepció per part del President Xi.
En aquest sentit la diplomàcia xinesa és molt receptiva.
En les recents restriccions en relació amb la pesta porcina, la Xina ha estat
especialment flexible amb Espanya. Així mateix, en els recents aranzels
aplicats a la UE sobre productes lactis, la Xina ha donat un tracte especial
als lactis espanyols.
Aquest és un camí que el conjunt de la UE ha d'explorar.
Diversificar les relacions internacionals. Distanciar-nos dels qui consideren
com a enemic la UE, començant per
l'Administració Trump i deixar d'actuar com a vassalls.
S'ha d'incrementar la independència europea mitjançant
l'establiment de millors relacions amb altres espais siguin la Xina, els BRICS
i especial atenció als països del Sud Global. La independència és també prendre
partit per la defensa del multilateralisme i les institucions multinacionals,
especialment NNUU, i la defensa dels DDHH a tot arreu. No pot continuar la
vergonyosa falta de posició europea davant accions com el genocidi a Gaza.
Per a la UE incrementar la seva independència comporta
també una independència militar europea. Per a això s'ha d'augmentar no el
creixement militar de cada estat pel seu compte, sinó una indústria i una
política militar europea, radicalment contrària al que du a terme Alemanya (cal
afegir que el militarisme alemany sempre comporta reserves històriques en els
seus veïns).
Una unió militar europea que no només serveixi com a base
d'una defensa comuna europea, sinó que sigui capaç de ser respectuosa amb el
manteniment del nivell de drets socials europeus.
Enfront de l'autoritarisme reaccionari i nacionalista
dels Trump, Putin i els seus seguidors, un federalisme europeu fort
independent, social i progressista, obert a les noves realitats mundials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada