De què van els “Comuns”?

Els caps de fila: Domènech i Colau

Nuevatribuna | 21 de Septiembre de 2017


En les darreres setmanes  molta gent d’esquerres estem desconcertats per les posicions que des els dirigents dels “Comuns” ens van arribant.

Al principi es va plantejar que 1-O en cap cas era un referèndum amb garanties i que en tot cas com a màxim es podria tractar d’una mobilització social contra l’actitud del PP i el Govern de Rajoy.

Poc a poc, i com si res, aquesta posició s’ha anat modificant sense donar cap raó més que les pròpies declaracions de membres del equip que “de facto” sembla manar a Catalunya en Comú, al marge del que ha estat passant al Parlament de Catalunya.

Hem vist  les declaracions de l’Ada Colau, la cara més visible de “Catalunya en Comú”, que el primer dia que començava la votació de la consulta interna de l’organització es despatxava dient que no sabia si votaria Si o No en el pseudo- referèndum. Mentre la gent inscrita començava a votar ella ja definia una posició. La pròpia pregunta de la consulta era també clarament escorada cap  una resposta. I cal dir que aquests processos refrendataris interns no cal idealitzar-los i estan mancats de molts controls.

Posteriorment es produeix l’acord Puigdemont-Colau on sembla que els Comuns o la seva màxima representant institucional es suma a una aliança amb els unilateralistes. I aquí comença un cor de “corifeus” lloant l’estratègia (?) definida per no se sap qui.

Colau i Puigdemont: aliats o adversaris?

Ara ja veiem com el Xavier Domènech, màxim portaveu teòric de “Catalunya en Comú” no descarta actes conjunts amb les forces independentistes durant la suposada campanya del suposat referèndum. Altres ja s’han avançat fent actes conjunts amb la CUP.

Desprès de la consulta interna i malgrat un 40% participant manifestava la seva negativa a fer res el 1-O i la resta cal creure que votava que fos un acte de mobilització ara ja es parla, sense cap tipus de respecte als participants d’anar a votar el 1-O, amb el que suposa de legitimar el full de ruta unilateral de JxS i la CUP. I sense fer una gestió política dels resultats de la consulta interna.

Molts pensem que es tracta d’un profund error que es pagarà car en el futur i que portarà al desencantament i l’automarginació de molta gent que procedim d’una llarga trajectòria de lluita política i sindical des de l’esquerra. Perquè com molt bé diu en el seu article Cesáreo Rodríguez Aguilera “Contradicciones de los comunes” “la clave de porqué muchos están dispuestos a participar es simplemente para manifestar su protesta contra un gobierno tan reaccionario como el de Rajoy, un argumento excesivamente coyuntural y táctico muy endeble e inapropiado para justificar adherirse a la estrategia rupturista y unilateral del independentismo”.

L’esquerra alternativa que es vulgui construir en aquest país no té per que prendre partit per un nacionalisme o un altre especialment si els dos es basen en pràctiques antidemocràtiques. L’espai de l’esquerra no es fer el joc a un o altre nacionalisme sinó defensar els interessos de les classes populars. Per això va néixer l’esquerra. Aquest és l’exemple llunyà d’en Jean Jaurés, o més proper del “Catalanisme popular” del PSUC que no era sinònim de nacionalisme.

En l’enfrontament de nacionalismes l’esquerra sempre acostuma a sortit malparada i ara alguns semblen haver caigut en el parany.

ICV neix per plantar cara a la dreta

No hi ha dubte que l’actitud camaleònica dels dirigents de “Catalunya en Comú” està produint ja divisions en les estructures socials de les classes populars. Només cal veure la crisi provocada en el Tercer Sector, i les divisions que poden produir-se en entitats com les associacions de veïns, i fins i tot, malgrat semblen estar més cohesionats en els sindicats.


Molts ens sentim decebuts per aquesta actuació del “Comuns” i també per que no dir-ho pel silenci de l’encara existent Iniciativa per Catalunya. Molta gent que teníem esperances en una futura nova alternativa de l’esquerra a Catalunya no creiem ni creurem en polítiques tacticistes produïdes per interessos que ni entenem ni volem entendre. El món dels “comuns” ha perdut una oportunitat per cohesionar-se amb un missatge clar i políticament estratègic, però sembla voler continuar-se mantenint en una posició d’ambigüitat que enlloc d’ampliar el seu marc polític i electoral per totes bandes, pot conduir a una retirada de confiança d’amplis sectors socials, en especial de la classe treballadora de Catalunya. Per que si alguna cosa està clara és que continuar amb l’hegemonia del debat monotemàtic de la qüestió territorial i oblidar-se de la qüestió social significa un suïcidi per a l’esquerra i cedir l’hegemonia als populistes i nacionalistes.


Molts ho tenim clar, estem en contra de la política anticatalana i antidemocràtica en aquest i molts altres aspectes del PP, però no estem gens identificats amb el procés dels unilateralistes de JxS i la CUP que també han entrat en les pràctiques antidemocràtiques contra el seu propi poble. Perquè “posar urnes” no és sinònim de democràcia si no es fa mitjançant processos rigorosament democràtics. Es per això que no podem considerar el 1-O com el Referèndum que Catalunya necessita i per això molta gent catalanista i d’esquerres ens ABSTINDREM de participar-hi.

 

PSUC un referent a recordar