PRESTAMISME LABORAL SEGLE XXI

Prestamisme segfle XXI

nuevatribuna.es | 23 de Julio de 2017


El prestamisme laboral ha estat una constant en la història de la nostra economia capitalista, molt associada també al treball precari i al treball “negre”. En temps del franquisme, fins els anys 60, alguns encara recordaran como cada matí a la plaça Urquinaona de Barcelona, com a molts altres indrets del país, gent sense treball esperava l’arribada del “prestamista” que els agafava amb un senyal del seu dit i els hi donava treball per aquell dia en alguna obra a canvi d´un sou de miseria.

Amb l’adveniment de la democràcia van millorar una mica les coses al menys en el terreny legal, on aquestes pràctiques no estaven permeses. Tot això malgrat que el treball en “negre” i l’economia submergida van continuar però sempre fora de la legalitat.

La reforma Laboral del 1994 portada a terme pel Govern de Felipe González va ser una de les més profundes efectuada sense l’acord dels sindicats. La reforma va flexibilitzar tots els aspectes referents a la contractació, la causalitat de la contractació temporal, la creació  del contracte “escombraries” i van  incrementar les causes d’acomiadament. Finalment van donar llum verda a les ETT ( Empreses de Treball Temporal).

ETT

Les ETT van començar la seva actuació establint sous diferents pels treballadors posats a disposició de les empreses amb salaris i normes diferents de les que establia el Conveni Col·lectiu de les empreses que utilitzaven el seus serveis. Això significava clarament un nou tipus de prestamisme de persones treballadores amb sous inferiors als  establerts en les empreses on prestaven el seu serveis. Es tractava sens dubte d’intentar un model de empreses ( les ETT) que afavorissin la reducció de costos i l’increment de la precarització laboral.

La lluita contra les ETT va ser molt important i  l’objectiu del sindicalisme confederal va ser, i desprès d’una llarga lluita de quasi dos anys es va aconseguir, la signatura del Conveni Col·lectiu de ETT’s per part de CCOO i UGT  per tal de regular tant les normes laborals del personal d’estructura ( es a dir els de les pròpies ETT) com el posat a disposició, és a dir els que es cedien a les empreses. A aquests últims  se’ls havien  d’aplicar les condicions establertes en el Conveni de les empreses contractadores del servei de treball temporal.

Però és evident que “feta la llei, feta la trampa”, així moltes de les pròpies empreses de treball temporal van començar a constituir les denominades “empreses multiserveis” amb el mateix sentit econòmic de precaritzar no només el treball temporal sinó també la substitució de personal fix per d’altres més barats. Això es va començar mitjançant l’externalització de treballs accessoris, com neteja o vigilància, però incrementant-se en el temps amb la substitució de treballs bàsics, especialment en el sector serveis.

De ETT a Multiserveis

Les Empreses Multiserveis actuen a partir d’un “frau de llei” establint uns convenis propis de empresa per sota de les condicions dels convenis sectorials amb la finalitat d’empitjorar les condicions laborals de les persones treballadores. Tant les de les pròpies persones de la empresa multiservei, que tenien condicions pitjors, com les de les  que treballen a la empresa contractadora a les quals es pressionava a la baixa en les seves condicions laborals i salarials de futur.

La Reforma Laboral del 2012 efectuada pel Govern del PP va donar més impuls a aquests tipus d’activitats al retallar els drets de negociació col·lectiva i prioritzar els convenis de empresa per sobre dels sectorials.

La lluita sindical ha estat intensa, especialment mitjançant la negociació col·lectiva sectorial on s’ha tractat d’establir formes de control per a la utilització d’aquests tipus de empreses i sistemes de regulació que limitin i estableixin les condicions de quan es poden utilitzar, i alhora tractant de millorar la situació de les persones de la subcontracta.

Aquestes empreses han estat molt utilitzades a l’hostaleria, els grans magatzems o els supermercats entre d’altres, i darrerament els sindicats han aconseguit importants victòries en la via jurídica tant a nivell de l’Audiència Nacional com del Tribunal Suprem que han anul·lat convenis de diverses “Empreses Multiserveis”.

Sembla que hi ha una part important del empresariat que no ha comprès a hores d’ara que la sortida de la nostra economia no pot basar-se en treball precari, poca qualificació i baixos salaris. Per sort comencen a sortir veus dins del propi empresariat, poques encara, que defensen altre forma de procés econòmic basat en un creixement de la productivitat a partir del treball fix de qualitat i amb salaris dignes. Així hem vist com des del propi sector de la hostaleria hi ha que s’ha manifestat en contra de la subcontractació com a forma d’abaratiment del treball.

Però la inventiva dels partidaris del treball precari,  de l’elusió fiscal i el treball “negre” continua. I actualment ho fa a l‘entorn  d’un nou paradigma de “modernitat” que és presenta sota la denominació de “Economia Col·laborativa”.

Empresa col·laborativa?

Es evident que pot haver-hi exemples positius de la “economia col·laborativa” com pot ser en el camp de la mobilitat sostenible, per exemple  la utilització del cotxe compartit o del cotxe multiusuari que poden millorar el cost de l’usuari a l’hora que redueixin la contaminació i milloren la sostenibilitat.

Però no tot és tan clar sinó al contrari. Casos com UBER, AIRBN, DELIVEROO, i molts d’altres plantegen que aquestes plataformes tecnològiques en el fons amaguen dos elements paradigmàtics que potencien la precarietat i la pobresa laboral d’una banda   i de l’altra l’elusió fiscal, com és el cas dels pisos de lloguer il·legals que fan competència deslleial a l’hostaleria que paga els seus impostos o UBER que fa competència deslleial al sector del taxi en preus, en fiscalitat i en salaris.

Com ha manifestat l’actual Secretari General de CCO, Unai Sordo “A veces esto de la economía colaborativa es una especie de digitalización de economía sumergida, lo que hace falta es una regulación y que no se pueda dar esta situación de precariedad que se está produciendo.” i  “Una cosa es aprovechar las nuevas tecnologías para el mejor aprovechamiento de los recursos y otra cosa es esta informalización absoluta de la relación mercantil que sustituye a una relación con claros tintes laborales”.

Sens dubte cal oposar-se de forma radical a noves formes de prestamisme laboral, precarització, competència deslleial i elusió fiscal, que es volen presentar com quelcom innovador que no és modern rebutjar, per que segons ens volen fer creure  “és el futur i ningú ho podrà aturar”. La resposta ha de ser clara: mai les noves formes de prestamisme, de precarització i desfiscalització són modernes ni tenen perquè acceptar-se ni imposar-se. Ans al contrari, cal refusar-les de rel perquè és retornar al passat més antic, al semi-esclavisme sota un fals vernís de modernitat, és tornar de nou als temps grisos de la Plaça Urquinaona.

Contra la precarietat