PERÚ UN PAÍS ANCORAT EN EL PASSAT

Machu_Pichu la imatge del Perú

nuevatribuna/ 03 de Octubre de 2016

Desprès de quasi un mes de recórrer el Perú de nord a sud et queda una certa visió del país. I la idea central que hem queda és que el Perú és un país ancorat en el seu passat. Els peruans et parlen del seu passat Inca, i això que no tenen prou consciència de la resta de les seves importants cultures pre-incas. Els peruans et parlen de la gran diversitat de cultius de papes, més de dues mil varietats, o de blat de moro, més de tres-centes. Perú de cara al estrangers es centra en el Cusco i el Machu-Pichu.

Però a continuació la gran majoria dels peruans no et saben plantejar els projectes del país pel seu desenvolupament cap el futur. Les seves línies aèries i els seus escassos ferrocarrils són xilens, les seves gasolineres de Repsol, la seva telefonia de Movistar o Claro, les seves mines de coure d’Arequipa xilenes, i la seva agricultura pràcticament d’autoconsum.

Tots els peruans es queixen de la generalització de la corrupció, de la incapacitat dels seus polítics, en especial les seves continuades presidències corruptes de Fujimori a Humala, passant per Alan Garcia o Toledo. Les persones més conscienciades es remunten a la dictadura militar d’esquerres del general Velasco Alvarado com l’últim moment en que es va intentar fer un canvi progressista. La seva il·lusió es limita a desitjar un govern no corrupte. Molts veuen un possible futur en Verónika Mendoza candidata del “Frente Amplio” a qui consideren com a una persona preparada i neta, però molts afegeixen “si la dejan llegar”.

Verónika Mendoza candidata del Frente Amplio

Però fins i tot gent que ha votat  Verónika s’emmirallen en Xile,  l’enemic tradicional que els va derrotar en la guerra del Pacífic, i al que es refereixen amb rancúnia, però al que alhora admiren. Fins i tot reivindiquen la necessitat d’un Pinochet a Perú per a sortir de l’actual col·lapse, i “para poner orden”. Quan els assenyales la corrupció del “pinochetisme” i la greu situació econòmica per a la població treballadora, el cas del fracàs del sistema de pensions individualitzat, al marge de la repressió, et diuen que això no ho sabien. Però Xile és l’ideal de país en el cap dels peruans.

El Perú és un país centrat en Lima, ciutat caòtica, i els departaments es queixen de la centralització del país, i amb raó. Molta de la riquesa cultural de les cultures indígenes no inca està pendent de desenvolupar. Departaments com Chachapoyas són de difícil trànsit i les joies descobertes, quasi sempre per estrangers, han estat en molts cassos devastades per gent sense escrúpols i davant la inacció de les autoritats. Tot és diferent al sud que és el lloc on es dirigeix tot el turisme. Al sud o a Iquitos on es dirigeixen els joves motxilers. Però importants meravelles culturals del nord resten sense ser degudament conservades i promocionades.

Sacòfags de Karafia (Chachapoyas)

  I això que Perú és un país que s’enorgulleix de la seva fusió de races i cultures que es mostren amb orgull en la seva cuina, actualment  una de les més admirades del món i amb raó. La fusió de races indígenes, els colonitzadors castellans i bascos, els esclaus negres, i els colons xinesos i japonesos. Però malgrat tot és evident que els indígenes viuen una mica al marge, tot i l’inici del reconeixement de la seva diversitat, especialment de la llengua amb l’ensenyament en quítxua a l’escola primària.

Hem de reconèixer l'important i bon cuidat nivell dels seus museus especialment els pre-colombins, així com l'excel·lent estat del centre de les seves ciutats, Cusco, Arequipa, Trujillo, etc. que contrasten amb l'anarquia dels seus barris perifèrics

En definitiva el Perú mira cap el seu important passat de l’imperi Inca i no acaba de sortir d’aquest passat i endinsar-se cap el futur.

El cóndor, animal emblemàtic peruà