 |
| Felipe González l'inductor |
nuevatribuna/29 de Septiembre de 2016
El PSOE ha entrat en una greu crisi. No hi ha dubtes que Pedro Sánchez ha comès errors, el principal ha estat no haver optat per la preferència d'un pacte amb Podem i establir una proposta regeneracionista que pogués comptar amb l'abstenció de Ciutadans. Però aquest error no ha estat en solitari culpa seva, en tot cas la seva culpa ha estat la indecisió en fer una clara opció per l'esquerra.
El PSOE ha entrat en una greu crisi. No hi ha dubtes que Pedro Sánchez ha comès errors, el principal ha estat no haver optat per la preferència d'un pacte amb Podem i establir una proposta regeneracionista que pogués comptar amb l'abstenció de Ciutadans. Però aquest error no ha estat en solitari culpa seva, en tot cas la seva culpa ha estat la indecisió en fer una clara opció per l'esquerra.
En el PSOE des de
l'inici hi ha hagut una part important de les seves “baronies” ajudades des de
l'exterior de la direcció per personatges com especialment Felipe González, que
li han establert a Pedro Sánchez unes línies vermelles impossibles de complir.
Ni votar al PP, ni pactar amb populistes ni nacionalistes, ni anar a noves
eleccions, els tres NO, que han limitat tota la capacitat de maniobra al
secretari general del PSOE.
No hi ha dubte que
hi ha gent al PSOE que enyora el temps passat i la seva hegemonia en
l'esquerra, volen tornar a un passat que no retornarà. Per això el seu afany de
denigrar a Podem i la nova esquerra.
La situació al PSOE
s'assembla molt a la del partit laborista però pitjor, ja que Sánchez no és
Corbyn. El dirigent laborista britànic ha optat per enfrontar-se a la situació
econòmica i social amb posicions d'esquerra, i en contra seva hi ha hagut una
revolta dels parlamentaris però al Congrés del partit s'ha ratificat l'opció de
Corbyn.
 |
| Corbyn el laborisme cap a l'esquerra |
En el PSOE sembla
que els dirigents que s'alineen en la tradició “felipista” clarament escorada
cap a la dreta i amb bona connivència amb els poders fàctics, han actuat com a
veritables “tahurs” per fer caure a Sánchez. Han utilitzat tots els seus
ressorts i poders, per fer una veritable confabulació per fer-ho caure pel seu
pecat de negar-se a facilitar l'elecció de Rajoy.
La situació ha
culminat amb un veritable atemptat intern al partit que ja es venia preparant
però que ha esperat el moment oportú després de les eleccions gallegues i
basques. El que es precisava era evitar que Sánchez optés pel recurs de demanar
opinió a les bases que són més partidàries de les seves polítiques i li podrien
donar un nou suport que deixaria en evidència els seus adversaris. Així han
utilitzat la tàctica del “cop d'estat”. A la crida d'un Felipe González que
actua com l'amo del PSOE, els mitjans de comunicació afins com “El País” i tots
els propis de la dreta s'han tirat a la jugular de l'actual secretari del PSOE,
i s'ha combinat amb una dimissió en massa dels representants dels barons a
l'executiva, per plantejar la necessitat de dimissió de Sánchez i el seu grup
dirigent.
No hi ha dubte que
amb els “tahurs” del vell PSOE l'esquerra ha quedat desarborada per un temps.
La dreta corrupta de Rajoy i el PP tenen una bona època d'hegemonia per davant.
I l'esquerra s'enfronta amb gravetat al seu futur després de defraudar de forma
greu als seus votants i als desitjos de canvi de la classe treballadora i la
resta de capes populars.
 |
| Pedro Sánchez la victima del cop d'estat al PSOE |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada