 |
| Els responsables de la política virtual |
nuevatribuna/28 de Julio de 2016
La Catalunya política fa temps que està instal·lada en un món imaginari que ara ja s’ha convertit en un “bucle virtual”. En el Parlament de Catalunya tenim un Govern que no governa, que és incapaç d’aprovar uns pressupostos, mentre continua la situació de deteriorament dels serveis públics i la seva privatització, continua l’estat d’emergència social, i les finances de la Generalitat estan en una situació de dependència total de l’Estat.
Però res d’això importa a la majoria independentista de JxS i la CUP, en
una aliança contradictòria. Lo seu és centrar-se en mantenir el somni d’una
“Arcàdia imaginària” que mantingui atordida una part de la societat a la que
s’aboca, a través dels mitjans de comunicació públics i també alguns privats, a
l’esperança d’una propera (?) independència i sobirania plena. Per
aconseguir-ho ara es dediquen a fer cada temporada una declaració grandiloqüent
del Parlament, en un “bucle” de declaracions que mai porten a res. El 9N va ser
una Resolució aprovant l’inici d’un procés de ruptura, rebutjada pel Tribunal
Constitucional i que no va anar més enllà. Ara de nou el Parlament aprova les
Conclusions de JxS i la CUP sobre el Procés Constituent que insta a la
desconnexió de l’Estat i l’inici d’un Procés unilateral d’independència que
novament quedarà en això, una nova declaració.La Catalunya política fa temps que està instal·lada en un món imaginari que ara ja s’ha convertit en un “bucle virtual”. En el Parlament de Catalunya tenim un Govern que no governa, que és incapaç d’aprovar uns pressupostos, mentre continua la situació de deteriorament dels serveis públics i la seva privatització, continua l’estat d’emergència social, i les finances de la Generalitat estan en una situació de dependència total de l’Estat.
La majoria independentista, especialment quan s’apropa la data de l’11 de
setembre ha de donar combustible que ajudi a inflamar una part de la societat
que s’ha cregut que, en aquest món de sobiranies compartides, la independència
de Catalunya és possible sense cap cost, ni cap esforç, ni cap problema i que
tot serà una festa de samarretes i declaracions on s’aconseguirà una suposada
independència que portarà la felicitat absoluta i on es resoldran tots els
problemes socials i econòmics que pateix la societat catalana.
 |
| Joan Coscubiela de "Catalunya si que es Pot" |
Com en el debat de les conclusions va recordar el portaveu de “Catalunya sí
que es pot”, Joan Coscubiela en la Comissió del Procés tots els estudiosos de
processos d’independència van deixar
clar que “a la independència s’arriba per
acord de les parts o per una insurrecció”. I cap de les dues coses
s’aconsegueix amb declaracions florides constants i repetitives.
Com també va deixar clar el portaveu del PSC, Miquel Iceta el Parlament es
situa en la il·legalitat i això és greu. I a més aquests dos portaveus van
deixar clar que el camí que les conclusions dibuixen és un camí sense cap
garantia democràtica. |
| Miquel Iceta del PSC |
Fa ja massa temps que el Parlament de la majoria sobiranista ha perdut els
papers. No fa la seva feina de governar al servei de la ciutadania catalana i
ha convertit la cambra en un altaveu per a mobilitzar els seus adeptes i per a
permetre a la gent de Convergència mantenir-se al Govern.
Caldria recordar a la majoria sobiranista que va perdre el suposat
plebiscit en el que va intentar convertir les darreres eleccions al Parlament.
Que la seva legitimitat està determinada per l’Estatut de Catalunya, aprovat
per la ciutadania catalana, i que en el seu 1er article: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és
la seva norma institucional bàsica”
També caldria recordar-los com s’accedeix a la condició de diputat segons
el mateix Reglament del Parlament: “El
diputat proclamat electe accedeix al ple exercici de la condició de
parlamentari una vegada complerts els dos requisits següents.....i prometre o
jurar respectar la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya”.
L’actual Estatut, fruit de la voluntat del poble de Catalunya, estableix
com s’ha d’efectuar qualsevol canvi: “ L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de
les dues terceres parts dels membres del Parlament,...” Ara es vol derogar la legalitat per majoria simple.
I el que és més greu el suposat Procés Constituent es vol fer a través
d’unes normes que no garanteixen les més mínimes normes democràtiques. Així es
defineixen les fases del Procés Constituent :“
El Procés Constituent constarà de tres fases: una primera de procés
participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat i convocatòria d'unes
eleccions constituents que conformaran una Assemblea Constituent, que redactarà
un projecte de Constitució. En una tercera fase serà ratificada a nivell
popular mitjançant referèndum.” “El
resultat d'aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant pels
integrants de l'Assemblea Constituent que els hauran d'incorporar en el redactat
del projecte de Constitució.” . Després
de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la
legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de
desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral
d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea
Constituent (AC). Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control,
suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”
En definitiva es preveu un sistema
mancat de controls de cap tipus i amb una direcció on només és possible un
resultat, el que els grups independentistes desitgen.
Tot el que es planteja està fora de la realitat i mancat de les mínimes
garanties que puguin ser reconegudes a cap nivell. Tot es planteja fora de la
realitat com un “bufar i fer ampolles”, i el que és més greu és que estan
provocant una ruptura del marc democràtic i encara més que ells mateixos saben
que no condueix a res. Tot el que passarà és que es tensaran encara més les
relacions amb l’estat i es provocarà com mai la divisió interna dins la societat catalana.
Es evident que la situació no afavoreix en res la convivència interna ni
dins de Catalunya ni en la seva relació amb l’Estat. Aquesta situació de
crispació només beneficia als Governs de dretes de Puigdemont i de Rajoy a qui
la crispació beneficia electoralment alhora que debilita i allunya el debat
relacionat amb la qüestió social que és la que afecta diàriament a la
ciutadania, però que queda amagada per la qüestió territorial i identitària.  |
| Rajoy i Puigdemont els beneficiaris de tot plegat |
