2 d’abr. 2011

Avui surt a la llum el meu blog " El Manel des de la reserva "

Engrescat per la meva madrina blogger, l’Aina Vidal, i sota el control del meu padrí, en Carles Garcia, he decidit sortir a l'espai virtual amb el meu blog  EL MANEL DES DE LA RESERVA- Reflexions d’un sindicalista inquiet.

Desprès de començar l’aventura en el Facebook, faltava fer el blog. En fi la culpa bàsica la té l’Aina, ja se sap com són els joves de convincents, especialment si són d’Acció Jove de CCOO.

El nom del blog està clar. Desprès d'anys en primera fila ara un ha passat a la reserva social, però continuo sent una persona inquieta, és que ser sindicalisme i no ser inquiet és una contradicció. I jo desprès de tants anys de sindicalisme ja no estic per a masses contradiccions.

Aquí trobareu periòdicament les meves reflexions sobre la vida quotidiana, social i política. I continuaré com sempre sent aquesta "pedra rodant" que he estat al llarg de la meva vida i ho continuaré estant, ja que es difícil de canviar a la meva edat.

Records a tots i totes,


Bob Dylan " Like a Rolling Stone"

Passo de les consultes sobiranistes, a mi no mi trobaran

Ja ho tinc clar des de fa molt de temps, soc federalista i catalanista, en el sentit de defensa els dretsi la cultura del pais, pero no hem sentó a gust ni amb el nacionalisme espanyol ni amb el catala. Hi despres de veure la votació del Pujol i el Mas en la consulta independentista de Barcelona, ho tinc mes clar que mai que no jugo al joc del debat esencialista Catalunya- Espanya, i per tant no pensó votar en absolut ni participar en aquesta comedia de consulta, malgrat ho prediquin cada dia des de TV3.

Tot aixó com la proposta de Pacte Fiscal son miratges que el govern de dretes de CiU vol crear per distreure al personal. Mentre rebaixa impostos als rics i retalla drets socials als ciutadans, aquesta es la veritable cara de la Catalunya que volen imposar. Que no ens enganyn amb falsos debats, no tot es Catalunya vs Espanya, hi ha un conflicte mes important el de dreta vs esquerra. Al govern de la dreta ni aigua.

Ni Espanya ni Catalunya, el món

Sento cada dia una major desafeccio respecte a l'Estat espanyol, on sempre que no pugui haver una visio federalista del mateix. Alhora creix la meva desafecció cap a una versio de Catalunya cada vegada mes provinciana, insolidaria i de dretes. Cada dia creix dins meu el desitg impossible de l'internacionalisme  de progrès amb respecte total a les minories.

Que voleu que us digui jo amb aquesta Catalunya de dreta i amb una ciutadania mancada del sentit de la importancia de lo col.lectiu, de lo public, del sentiment solidari no la sentó meva ni tinc cap sentiment de pertenyenca. Ho sent-ho pero ho tenía que dir


Pete Seeger and Bruce Springsteen veure This land is your land

1 d’abr. 2011

Avui recordem als que van lluitar per la Republica




Avui que fa anys de la victoria franquista un records pels lluitadors de la República

Als lluitadors, Ay Carmela, Viva la República

Sobre Libia




Excelent article de la gran Almudena Grandes a El Pais. el podeu veure clikant Madrid, Bengasi 

El millor candidat a l'Ajuntament de Barcelona

La millor opció per Barcelona Ricard Goma i ICV: Fer politica mirant als ulls de la gent. Ni opcions de dretes, ni esquerres en hores baixes, ni populismes laportianos

Ricard Goma. Un politic amb un discurs clar, honest i responsable. Defensa una política de compromis i coherencia envers les persones. Que vol fer política mirant als ulls i la situacio de les persones. Un discurs coherent amb la seva actuacio notable com a responsable de les politiques socials. Endevant Ricard

Programa de CCOO sobre la situacio de les Caixes

 Veure programa La desaparicio de les Caixes  

Article d'Anton Costas sobre la supressió de l'Impost de successions

Es interesant que algu que no es una persona de l'esquerra, es plantegui la contradicció de les retallades socials, del Govern de CiU, i alhora la supressió d'un impost que només paguen els mes rics,
veure Anton Costas, " Esperant la retallada" publicat a El Periodico de Catalunya

Accident a la central nuclear de Fukijhama al Japó

Els vells simbols de les campanyes antinuclears tornen a estar mes vigents que mai. Es posa en evidencia que ni es una energia neta, ni segura ni barata
Nuclears no Gracies, ni ara ni mai

Un exemple poc conegut de moviment sindical als EUA




Per llegir por clikar aqui Masiva revuelta popular en Wisconsin 

Milers de persones en mobilitzen a Wisconsin en defensa dels drets sindicals dels treballadors publcis que el overnador republica intenta suprimir