LA BANCA DELS EXECUTIUS MILIONARIS

 

Los pincipales banqueros

nuevatribuna/26 DE ENERO DE 2023,

Segons l'Agència Bancària Europea (EBA) el nombre de directius bancaris espanyols (consellers i executius de primer i segon nivell) que van cobrar més d'un milió d'euros s'ha situat en el 2021 en 221. Tots ells van cobrar en el seu conjunt, entre retribució fixa i variable 478 milions d'euros, més de 210 milions en retribució fixa i més de 239 en variable, amb una mitjana de 2,1 milió per cadascun dels directius. Això significa un increment del 78% més de directius milionaris que l'any anterior.

Espanya se situa en segon lloc en el nombre d'executius que van cobrar més de mitjana retributiva, malgrat no ser dels països amb un sistema financer ni més potent ni més solvent. Això es deu especialment al fet que l'any 2021 va ser un bon exercici per a la banca espanyola,  i no pot separar-se del fet que va ser un exercici on sis de les set principals entitats espanyoles van efectuar ERO’s que van afectar 11.084 treballadors. El que ens porta a plantejar el fet que a major destrucció d'ocupació major guany personal per als seus directius.

Les nostres principals entitats financeres donen un servei diferent segons el nivell de renda dels seus clients. Ja no parlarem del tracte que es dóna a les persones grans i als pensionistes que han d'efectuar cues per a després enfrontar-se a un caixer automàtic i en el millor dels casos ser atesos presencialment després d'un temps d'espera. Les entitats cada vegada més segmenten els seus clients i fins i tot estableixen oficines per a cada tipus.

Així hi ha entitats que donen un servei personalitzat als clients que consideren millors, amb patrimonis pròxims al milió d'euros que són atesos per gestors personals de primer nivell amb bona preparació, presència i atenció que normalment atenen i assessoren de forma molt professionalitzada  aquesta mena de clientela.

Per a clients mitjans amb patrimonis entre quatre-cents i cinc-cents mil euros s'estableixen oficines especials on només s'atén aquesta mena de clients amb atenció de personal amb un nivell de preparació mitjana però que amb visita personal concertada acostuma a poder resoldre el problema de la clientela.

Finalment s'estableixen les oficines normals per a la resta de la clientela. Oficines on si vols ser atès has de concertar cita prèvia o estar disposat a esperar que es dignin atendre't quan ho permetin les visites dels clients concertats. Per cert en molts casos els intents de concertar visita, sigui a través de trucada telefònica o a través del mail corresponent, poden eternitzar-se al no aconseguir connectar amb la pròpia oficina o no rebre resposta.

Ja hem comentat l'atenció a les persones de tercera edat, pensionistes en la seva majoria i sense grans patrimonis que han de fer cua per a poder ser atesos a través dels caixers per a fer les operacions més freqüents de reintegraments d'efectiu, perquè ja és molt normal la no existència de servei de caixa en moltes de les oficines bancàries i en les que s'ha de pagar una comissió si es requereix aquest servei. Cal tenir en compte que la interlocució amb els caixers automàtics no és precisament fàcil per a aquells que no estan en edat d'aprendre a utilitzar les noves tecnologies.

No hi ha dubte que la qualitat del servei bancari per al conjunt de la població ha vingut deteriorant-se en l'última dècada al nostre país. Sembla com si les entitats financeres donessin per descomptat que tota la societat té un alt coneixement de les noves tecnologies per a utilitzar els serveis bancaris en línia que els permeti eliminar l'atenció personal i per tant reduir les seves plantilles. I d'altra banda el fet que fins al mínim servei ha de tenir un cost per al client que permeti incrementar els beneficis donant valor a l'acció i a la retribució a l'accionista, únic objectiu d'unes direccions que alhora incrementen de manera notable les seves retribucions milionàries.

Així les empreses financeres tenen uns beneficiaris directius i accionistes i uns perdedors clients i treballadors financers.

És important com el caràcter avariciós dels dirigents de les entitats financeres arriba a extrems inadmissibles i més en moments com els actuals. En els últims anys sota l'existència de baixos tipus d'interès les entitats van suprimir per aquesta raó la retribució al passiu dels seus clients, els comptes d'estalvi no donaven interès i van desaparèixer els comptes a termini anual que eren l'estalvi popular més generalitzat. Ara la pujada dels tipus d'interès per part dels Bancs centrals ha comportat un increment dels interessos a la clientela en els seus crèdits, només cal analitzar la pujada dels interessos dels crèdits hipotecaris, però sorprenentment no se'ls ha ocorregut tornar a retribuir els comptes de passiu dels petits estalviadors sense donar cap raó.

Les Vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz ja van denunciar amb crítiques públiques a les grans “primes” dels directius bancaris. Però ningú, començant pel Banc d'Espanya sembla tenir res a dir en defensa de la majoria dels clients no milionaris de les entitats financeres.
Seria de justícia reduir les retribucions de consellers i directius bancaris i retribuir l'estalvi dels clients bancaris.

És important assenyalar aquesta coincidència ja que quant pitjor és la situació dels treballadors de les entitats financeres major és el guany dels seus directius, no sols pel nombre d'acomiadaments sinó per l'empitjorament de les condicions laborals de les plantilles i l'increment de la càrrega de treball a la qual cal afegir uns increments salarials en els convenis per sota de les xifres de la inflació.

I no sols empitjoren les condicions dels treballadors sinó que també empitjora el servei al conjunt de la clientela ja que les entitats financeres cada vegada més aposten per l'exclusió bancària tant territorial, amb el tancament d'oficines amb més intensitat fora de les ciutats, com a social discriminant cada cop més  la seva clientela mitjançant la segmentació que efectuen dels serveis.

    Money Money