EL MUNDIAL INFAME DE QATAR

 

Infantino (FIFA)-Al Thani (Emir de Qatar)-Messi

nuevatribuna/3 DE ENERO DE 2023

La FIFA és la institució on es concentra el poder que governa el futbol a nivell global, a través de les respectives federacions continentals i nacionals. També és la responsable d'organitzar els Campionats Mundials de Futbol. Tot el complex de la FIFA es troba embolicat en un fosc món de secretismes, suborns, moviments de capitals i influències polítiques i econòmiques que semblaria que res té a veure amb la pràctica esportiva.

Sens dubte l'elecció de Qatar com a seu de l'última Copa del Món ha posat en evidència totes les corrupteles i manca de principis de la pròpia FIFA. Això no hauria de sorprendre'ns d'una organització que ja l’any 1978 va celebrar amb tota la pompositat el Campionat de Futbol a l'Argentina de la Dictadura i amb desenes de milers de desapareguts.

Però en aquesta ocasió la imatge de Qatar i la de la pròpia FIFA han quedat enfosquides  des del principi i en tota la seva execució. La pròpia elecció va causar sorpresa en tractar-se d'un estat on el futbol és quasi desconegut i que només es justifica pels subterranis corredors de diners que des de Qatar van fluir a les arques de la FIFA i se suposa que a la butxaca dels seus dirigents.

Des de l'inici s'ha qüestionat el fet de la seva celebració en un país autocràtic, quasi feudal on existeix una falta de drets democràtics i socials. Les dones estan discriminades, l'homosexualitat prohibida i severament castigada i on el treball quasi íntegrament migrant es realitza en unes indignes condicions tant laborals com de seguretat, com s'ha demostrat en la construcció de les instal·lacions, més pròpia del feudalisme i l'esclavitud. Tot això contradictori amb la modernitat arquitectònica dels seus edificis i instal·lacions esportives. La premsa ens ha explicat clarament com el treball a Qatar està realitzat bàsicament per immigrants asiàtics i africans als quals no se'ls reconeixen els mínims drets laborals. Els treballadors estan subjectes a l'autoritat del seu contractista que els reté el seu passaport i no poden canviar d'empresa ni tampoc abandonar el país. Els seus salaris són miserables i les seves jornades de treball prolongades, amb temperatures que a vegades voregen els 50°. Quant a les seves condicions de vida i de recer totalment tercermundistes.

És sota aquestes circumstàncies que mitjans de comunicació com The Guardian i observadors d'ONG consideren que a la construcció de les obres del Mundial poden haver mort entre 6.500 i 10.000 treballadors. Però tot això per a la FIFA no ha estat el més mínim inconvenient per a la celebració de l'esdeveniment. Hi ha hagut més debat per l'època hivernal del campionat i els canvis que ha provocat en les lligues nacionals que per les morts i les condicions de treball dels treballadors emigrants, els de Qatar naturalment no es dediquen a aquests menesters.

Ens trobem amb la modernització del famós “pa i circ” de l'antiga Roma, on per a aplacar a la pleb (avui la ciutadania del món) cal donar-los una mica d'espectacle, a la Roma Antiga era el “circ” i ara és el futbol o altres esports o en el seu cas els “jocs olímpics” dels quals ja parlarem en una altra ocasió. Les veus crítiques en el món del futbol han estat poques i aïllades. Algunes seleccions de països nòrdics han jugat partits abans del mundial amb samarretes defensant els “drets humans” i va haver-hi un tímid intent d'algunes seleccions europees, no l'espanyola, que els seus capitans lluïssin un braçalet arc-iris fet que va ser avortat per la FIFA en manifestar que serien sancionats amb una targeta groga.

Durant tot el campionat cap acció de protesta, cap referència per part de cap dels famosíssims i riquíssims astres de futbol sobre la falta de drets laborals o humans al país amfitrió. Res i això malgrat que la majoria d'aquests futbolistes s'han dedicat al futbol provenint de sectors no privilegiats de la societat, però ara quan les seves carteres ja estan plenes aquests temes no són del seu món. Fins i tot en el cas d'astres com Messi o Mbappè són empleats de luxe d'un equip com el PSG situat en l'òrbita del mateix Qatar. Però res impedeix qüestionar-los ja que el fet que una simple declaració seva hauria tingut una repercussió sens cap dubte molt important a nivell internacional. No hi ha dubte que aquest Mundial ha contaminat amb la seva infàmia a tots els participants des de la FIFA a directius de les federacions, polítics, jugadors i públic.

Per sort algunes veus del futbol, poques això sí però dignes, han manifestat el seu disgust amb el mundial, especialment clar com sempre en les seves declaracions socials ha estat Jürgen Klopp, el famós entrenador del Liverpool que ha dit: “Ningú ha pensat en aquests treballadors. Hi ha hagut moltes oportunitats per a denunciar-ho, però molta gent ha guanyat diners per raons equivocades. Tots som culpables”. També s'han donat manifestacions clares de jugadors com Toni Kroos o antics jugadors com Eric Cantonà però en tot cas molt minoritàries. Més positiu ha estat el fet que un bon nombre de mitjans de comunicació hagi aprofitat el Mundial per a explicar la veritable realitat del país.

També hi ha hagut qui ha sortit a defensar el Mundial començant pel President de la FIFA amb un desgraciat discurs a l'inici del Mundial. I també entre els adoradors del vedell d'or ha estat Xavi Hernández entrenador del Barça i ambaixador per al Mundial nomenat pel propi Govern de Qatar, qui ha manifestat des del Mundial que “Qatar és un país molt fàcil per a viure: còmode, acollidor i segur”. Segurament ho és per a Xavi Hernández però no per als treballadors emigrants.

En fi el Mundial de Qatar només ens va donar un moment de respecte, el del silenci dels jugadors de l'Iran al no cantar amb el cap baix quan sonava l'himne de l'Iran en solidaritat amb les revoltes del seu país, ells sí que van saber estar a l'altura. Per contra cal destacar que ningú dels que formaven part del circ del Mundial s'hagi fet ressò solidari sobre la situació del jugador de futbol iranià Amir Nasr-Azadani previsiblement condemnat a mort a l'Iran per participar en les protestes en defensa de les dones en aquest país, cosa que sí ha fet la Federació Internacional d'Associacions de Futbolistes Professionals.

Dues últimes consideracions: La primera és la satisfacció de veure com la comunitat marroquina del nostre país va saber celebrar els seus triomfs entre ells la victòria sobre Espanya, amb alegria però també sense cap mala manera ni estridències. La segona és corroborar l'opinió del futbol com el modern “circ” en veure les celebracions a l'Argentina, on una societat totalment desarticulada i enfonsada es llança a celebrar el triomf com a única manera d'abstreure's de la seva penosa realitat social, fins i tot va haver-hi argentins que van empenyorar els seus estris per a sufragar-se un viatge a Doha, realment tot propi d'un esperpent o una desesperació.

En definitiva un Mundial, el de Qatar, que ha estat un exemple d'infàmia global.