URGEIX UN ALTO-EL-FOC A UCRAÏNA

 

nuevatribuna/16 DE ENERO DE 2023,

Aviat es complirà un any de la invasió d'Ucraïna per Putin i la guerra segueix sense aparença de finalitzar. La resistència d'Ucraïna persisteix gràcies a l'ajut en tots els sentits d'Occident tant en recursos armamentistes com logístics, tecnològics i especialment d'intel·ligència. La pressió russa però no decaurà perquè es juga el seu prestigi com a gran potència. Fins al moment cap de les parts ha aconseguit els seus objectius ni sembla possible en un pròxim futur. D'altra banda els recursos utilitzats per totes dues parts comencen a rellevar-se com a difícils de mantenir, tant les reserves russes com les occidentals d'ajut als ucraïnesos comencen a qüestionar-se en l'ombra.

I mentre la cruenta guerra continua. Destrucció i mort per totes dues parts és el fruit del conflicte. La “picadora de carn” que és la guerra en el front causa baixes difícilment reemplaçables en el futur tant a les files russes com encara més a les ucraïneses. La pèrdues entre la població civil del conjunt d'Ucraïna, inclòs per descomptat el Donbass són importants. La destrucció a Ucraïna de totes les seves infraestructures és molt elevada. L'esforç de guerra rus tampoc és menyspreable.

I mentre la mort i la devastació es fan evidents les parts continuen inamovibles. Putin continua amb el seu llenguatge agressiu contra Ucraïna i contra occident com a part del conflicte. Mentre Zelenski continua amb la seva prèdica diària carregada de triomfalisme demagògic sobre una futura victòria com a únic final de la guerra malgrat la realitat de la destrucció del país. I a occident i a la UE especialment es manté la retòrica atlantista i bel·licista en el conjunt dels mitjans polítics i mediàtics dels diversos països sense que els ciutadans siguin conscients que estan directament involucrats en una guerra a les seves fronteres.

Rússia té difícil aconseguir els seus objectius estratègics en el front bèl·lic. Ucraïna ha de ser conscient que és impossible vèncer a Rússia sense que es corri el greu perill d'una conflagració més enllà dels actuals límits de confrontació. Els països europeus estan veient com la guerra repercuteix de manera directa en les seves economies i afecta directament a les condicions de vida dels seus ciutadans. I fins i tot  als Estats Units es comença a albirar que aquesta guerra els distreu de la seva confrontació geoestratègica principal amb la Xina. D'altra banda el Sud Global no comparteix en absolut la visió del conflicte occidental i no s'ha sumat a les sancions a Rússia.

Aquest conflicte només comporta pèrdues a tots els nivells i a totes les parts, màximament quan el conflicte militar no té l'aire d'un ràpid final.

Enfront de tot això Què fer? No hi ha dubte que des d'un punt de vista d'esquerres i progressista caldria plantejar la Urgència d'un Alto-el-foc com a pas previ a una negociació on malgrat la dificultat es tractés de satisfer en la mesura del possible a totes dues parts. No hi ha dubte que un alto-el-foc no significa un acord de pau. Un alto-el-foc és simplement un cessament d'hostilitats i la renúncia a seguir amb la confrontació militar. El pas següent és l'inici de negociacions amb la presència d'observadors internacionals que garanteixin l'alto-el-foc i ajudin a dirigir la negociació cap a una proposta de pau que permeti conciliar les diferents posicions cap a un acord de pau equilibrat.

L'acord de Minsk de 2014 podria ser un punt d'inici sempre que es donessin les garanties oportunes a les parts. L'establiment d'una Ucraïna neutral i federal que garantís l'autonomia de les regions rusófones del Donbass així com una certa desmilitarització de les fronteres. Evidentment el tema de Crimea hauria de deixar-se fora de la negociació perquè Rússia mai acceptarà perdre aquesta regió tradicionalment russa.

És evident que es tractaria d'un procés llarg i difícil que podria comportar anys de negociació però sempre a partir d'un cessament de les hostilitats per totes dues parts.

No hi ha dubte que l'actual situació no sols afecta a Ucraïna i Rússia sinó que està tenint una greu repercussió a la Unió Europea. Per primera vegada la UE ha deixat el seu destí en política exterior en mans d'un poder aliè com és l'OTAN, dirigida pels països anglosaxons cosa que no passava en dècades. Alhora la confrontació bèl·lica a les seves fronteres està comportant o incrementant la pèrdua de la unitat interna dins de la mateixa UE. La posició de Polònia o les repúbliques bàltiques més bel·ligerants contrasta amb la d'Alemanya o França, uns altres tenen posicions diferents com Itàlia o Hongria. Cal destacar que fins i tot les bones relacions tradicionals a la UE entre Alemanya i França estan passant per un mal moment amb un refredament profund. La continuació de la guerra i les repercussions econòmiques poden produir més friccions entre els diversos països i que es donin situacions socials conflictives a l'interior de les diverses nacions a conseqüència de la inflació i les repercussions negatives en les seves economies.

La Unió Europea i els seus principals països han de ser conscients del pes de mantenir una situació de confrontació bèl·lica a les seves fronteres en la qual no es pot ocultar que estem tots implicats. L'Europa de la Pau i de la Convivència ha d'expressar-se amb força i tractar de forçar per tots els mitjans a les parts bel·ligerants és a dir  Rússia, Ucraïna i al seu principal padrí EUA a aconseguir en un primer moment un acord de “alto-el-foc internacionalment supervisat” que doni pas a un procés de negociació que tingui en compte els interessos en principi legítims de les dues parts a tenir garanties de seguretat. La diplomàcia internacional ha de substituir la confrontació armada ens blocs.