SUMAR: és important escoltar però és imprescindible el “Projecte” i la “Organització”.

 nuevatribuna/23 de julio de 2022

Yolanda Díaz ha iniciat el seu projecte de “escoltar” a la societat organitzada amb reunions amb diversos col·lectius. Ningú pot posar en dubte l'interès de l'experiència a nivell del coneixement de la societat en el seu conjunt. Però crec que l'operació de la Vicepresidenta té més d'estratègia política per a fer una marxa pròpia, alliberada de controls organitzatius dels diversos retalls que componen els grups de l'esquerra alternativa existents, que d'un procés de posada en marxa d'un nou projecte polític.

Escoltar la societat és essencial en tot projecte polític però això en part és el treball de l'organització que ha de ser els ulls, les oïdes i la veu de tot projecte polític, i alhora la que ha d'analitzar les necessitats de modelar el projecte per tal que sigui atractiu als sectors als quals va dirigit.

El projecte polític de SUMAR no pot circumscriure's a l'actuació de la mateixa Yolanda en el seu recorregut per les terres d'Espanya escoltant personalment els plantejaments i reivindicacions dels múltiples i diversos col·lectius socials. Això serveix per a fer-se una idea del clima social però no per a fer un projecte polític i molt menys una organització política amb expectatives de futur i de persistència en el temps.

Yolanda Díaz juntament amb qui sigui el seu nucli fundacional ha d'engegar un projecte o programa polític que abasti els aspectes de la realitat des d'un determinat prisma ideològic i a partir d'aquesta base llançar-se a construir una organització basada en una militància estructurada en els diversos territoris que serveixi per a teixir una xarxa d'influència i que permeti promoure el coneixement del nou projecte polític i alhora mitjançant el debat modificar els aspectes que es determinin per part dels afiliats i els organismes que componguin l'organització. Així mateix la militància deu entre altres compromisos pagar les seves quotes que permetin un cert flux de diners necessaris sempre per a l'organització política.

Siguem clars, els lideratges són importants i Yolanda sembla tenir les qualitats per a ser una bona líder de l'esquerra, però els projectes no poden basar-se només en lideratges personals ni en organitzacions “líquides” o “gasoses”. Això ja s'ha provat i hem vist els resultats que pugen com l'escuma i després cauen en picat.

Tot projecte seriós ha de plantejar-se a partir d'una determinada anàlisi ideològica amb el disseny d'una estratègia i unes tàctiques que poden ser canviants i que s'han d'iniciar des de l'anàlisi de la situació internacional fins a aterrar en l'anàlisi concret de la realitat concreta, i contenir els eixos programàtics del projecte polític.

Entorn d'aquest projecte s'ha de desenvolupar una organització que aconsegueixi arribar al màxim de sectors socials d'una banda i al màxim de l'àmbit territorial. Adaptant-se a cada situació concreta però sense modificar les bases de l'anàlisi ni del projecte polític.

Crec que la tasca que se li presenta a Yolanda Díaz, si vol fer un projecte que inclogui la necessària organització digna de tenir en compte, és una tasca hercúlia i monumental perquè el temps del qual disposa és summament curt.

Yolanda Díaz ha de tenir un projecte definit i en marxa que li permeti afrontar en un primer moment les eleccions municipals i autonòmiques de la pròxima primavera. És evident que el nou projecte que aquí es planteja significa que no es faci només sobre els retalls del ja existents, Podemos, Esquerra Unida, Más País, Compromís o els “comuns”.

La qual cosa no vol dir que no es compti amb ells i que se'ls inclogui en l'organització directament o en una col·laboració o front, però comandat pel nou partit que sorgeixi de Yolanda i el seu projecte. És evident que Más País o Podemos poden ser important a Madrid, Compromís al País Valencià, Esquerra Unida en aquells territoris com Andalusia on té arrelament municipal, i els “comuns” han de comptar a Catalunya. Però és evident que la suma dels diversos retalls polítics no comportaria una força política  prou potent que pugui i hagi de ser decisiva. Cal  impulsar un projecte i una organització nous sota la direcció de Yolanda Díaz que creï esperança i que alhora permeti reunir allò que ja existeix.

I com hem dit el temps corre. Hem vist com en els últims temps la situació política i econòmica canvia amb una rapidesa insospitada. Quan tots esperàvem després de la pandèmia una recuperació econòmica amb els fons europeus que semblava servir en safata un futur amb bones perspectives per a les esquerres, ara la guerra d'Ucraïna derivada de la invasió russa i la crisi energètica que ja apareixia però que ha crescut substancialment semblen afeblir el futur de les forces que sostenen a l'actual govern.

Els temps són molt canviants i precisen que des del govern es facin unes polítiques al servei de les classes treballadores i dels més desfavorits. Una política que vagi aparellada a un discurs i un relat que sigui comprensible per aquells als quals va destinat. Sinó com sempre la dreta anirà a votar en “formació de marxa” mentre la gent d'esquerres es pot trobar indecisa o fins i tot desanimada per a anar a votar en defensa dels seus interessos.

És en aquest sentit que un discurs clar i il·lusionant com el que pot efectuar Yolanda Díaz és imprescindible. Però ella sola no ho pot aconseguir, un líder carismàtic pot ser positiu però no suficient. Cal que el seu missatge arribi a tots els racons de manera nítida i clara i per a això es precisa d'un bon projecte ideològic i polític i una organització i una militància que ho facin arribar al major nombre d'àmbits i de gent possible.

El temps és or i Yolanda no el pot malbaratar. Abans de les generals venen unes primàries en forma de municipals i autonòmiques on el projecte de Díaz ja ha de mesurar-se electoralment com si fos un entrenament per a les Generals on ella haurà de demostrar fins a on pot arribar. I esperar que tingui sort, per a ella, per al projecte i l'organització i per al futur del conjunt de les esquerres.

I es que està clar al marge d’altres consideracions es que Yolanda Díaz es avui per avui una peça clau per aconseguir que el conjunt de les esquerres pugui donar un combat electoral amb possibilitats de triomf.