UNA DRETA INSURRECTA

PP de Aznar a Casado

nuevatribuna| 03 de octubre de 2020 

La dreta espanyola ha tingut històricament un conflicte amb la democràcia. Creu que l’estat, que Espanya, els pertany. Així ha estat al llarg de la historia recent fins a la transició, la Guerra Civil i la dictadura són un bon exemple.

Només durant la transició la dreta situada a la defensiva, per la seva vinculació amb el franquisme, es va replegar i va deixar que un petit sector de gent provinent del franquisme però amb un clara visió del moment, la UCD, apostés per aconseguir un acord amb les forces opositores d’esquerres i nacionalistes per a fer factible una transició democràtica. La Constitució del 1978 és una bona demostració d’aquesta situació singular amb una dreta tradicional reduïda a l‘espai molt minoritari de l’Alianza Popular de Manuel Fraga. Avui amb l’actual dreta aquella Constitució plenament homologable a la dels països del nostre entorn hauria estat impossible d’acordar.

Els partits d’esquerra han estat sempre plenament respectuosos amb la Constitució, només ara amb la sortida de la “nova política” han fet en els seus inicis una certa impugnació de la Constitució més verbal que una altra cosa també cal dir-ho.

 La dreta espanyola encara no ha sabut treure’s de sobre la llosa del seu passat de connivència amb el franquisme i és per això que adopta una posició radical en contra de polítiques relacionades amb la Memòria Històrica de reparació dels represaliats per la dictadura que no deixen de considerar absurdament com revengisme. En això la dreta espanyola es diferencia d’altres dretes europees, especialment l’alemanya que han fet una ruptura amb el passat nazi.

 La dreta política i en especial des de la pujada a la direcció del PP d’Aznar ha tornat a radicalitzar el seu discurs i sempre amb la seva actuació ha demostrat no estar a gust amb l’actual Constitució, malgrat no ho hagi reconegut. Ha impulsat una política ultraconservadora, oposant-se permanentment a tota millora de lleis socials des del divorci a l’avortament, i des de les lleis d’Igualtat a les de reconeixement dels drets dels homosexuals fins ara a la llei de l’eutanàsia. Però no només ha fet això sinó que davant de fets molts greus com van ser els atemptats terroristes de Madrid va recórrer a la mentida intentant, per interessos electorals, fer recaure l’autoria en un fals autor. 

Altrament la dreta sempre ha actuant amb polítiques radicalment neo-liberals pel que fa a la reducció de l’estat del benestar, mitjançant el retall del finançament dels serveis públics, la disminució d'impostos a les classes més benestants alhora que s’incrementen el indirectes que graven les classes populars. També han intentat, aconseguint-lo molts vegades, contrareformes laborals regressives i obviant tot allò que impliqui diàleg social.

 

Lesmes Presidente del CGPJ i ex-carrec d'Aznar

Però l’actuació de la dreta no s’ha limitat tan sols a l’àmbit polític sinó que ha utilitzat poders de l’estat en benefici de la seva opció restrictiva pel que fa als drets democràtics. La dreta ha intentat utilitzar com arma política a les víctimes del terrorisme acusant els governs d’esquerres de connivència amb els terroristes; ha actuat moltes vegades en col·laboració amb els poders religiosos per actuar contra les polítiques socials dels governs progressistes. Quan la correlació de forces no li era favorable ha bloquejat les renovacions constitucionals del Poder Judicial per tal d’aconseguir que la dreta judicial actués com una tercera càmera política, fins en tres ocasions ha impedit la renovació del CGPJ, sempre quan ha estat en la oposició, per aconseguir tenir una majoria conservadora en el poder judicial i en la judicatura a tot nivell fins i tot en el Tribunal Suprem i en el Constitucional.

La situació ha arribat al seu clímax en l’actual legislatura quan les dretes polítiques i les dretes socials i judicials han llançat una ofensiva des del mateix moment de la constitució del govern progressista per aconseguir la seva caiguda. Des del primer moment han acusat al govern d’il·legal i fins i tot han intentat utilitzar la greu situació creada per la pandèmia del Covid-19 per a incrementar els seus atacs al govern acusant-lo fins i tot de ser el causant de les morts. La seva actuació d’atac continuat al Govern de l’Estat utilitzant fins i tot en l’ofensiva a administracions públiques com la Comunitat de Madrid demostra que estan disposats a tot, fins i tot a sacrificar a la ciutadania per aconseguir fer caure un Govern legítim.

Fins i tot la dreta ha actuat en l’àmbit europeu per anar contra el govern espanyol, la qual cosa demostra el seu fals patriotisme. Ha intentat que fracassés Pedro Sánchez en la consecució de Fons europeus tant en crèdits com en ajudes. Desprès ha parlat de rescat i finalment ha anat a denunciar, mentint, davant dels organismes de la Unió Europea sobre la forma en que com el Govern anava a utilitzar els fons europeus en el seu benefici. 

Casado y Ayuso, Madrid com a ariet del PP

De forma grollera les dretes s’auto-confereixen el qualificatiu de “constitucionals” quan com s’ha demostrat en la renovació del Poder Judicial una vegada més actuen sense cap sentit de respecte constitucional. Altrament la dreta torna a intentar patrimonialitzar el Rei, la bandera i la pàtria sense ni tan sols considerar el dany que provoca als símbols de l’Estat. 

Altrament la dreta, especialment el PP, es veu esquitxat de nombrosos casos que afecten no sols la seva credibilitat sinó la seva pròpia honorabilitat. Tant els greus casos de corrupció en moltes de les administracions que ha governat, com ara el encara més greu cas d’utilització per part del Govern del PP de certs aparells de l’estat, com sectors de la policia, en benefici d’interessos privats del partit donen una certa imatge del que aquesta opció política representa. 

La dreta, tota ella i no sols la política, està demostrant que està disposada a tot. Està en un veritable estat insurreccional que objectivament està fora de lloc en l’actual situació democràtica. Tot és bo per atacar el govern i qualificar-lo amb els pitjor adjectius. Sort tenim de que actualment no estem a l’any 1936 i que no poden utilitzar les forces armades, per que el seu to és clarament colpista. Fins i tot han arribat a citar l’assassinat de Calvo Sotelo per les “ordes comunistes”. 

L’únic aspecte positiu en aquet desgavell és la posició adoptada fins ara pels poders econòmics i especialment el paper de la patronal en la concertació social on s’està arribant a acords importants en l’actual situació. Es paradoxal que els poders vinculats a la dreta estiguin tan exaltats mentre els poders econòmics actuen amb certa ponderació. Potser és que ells en aquests moments econòmica i socialment difícils veuen que l’actuació del govern és positiva i especialment la perspectiva d’aplicació en la sortida econòmica amb els 140.000 milions d’euros provinents de la Unió Europea. 

Cal esperar que la posició estrident de la dreta la porti al seu fracàs polític. 

El diàleg social del Govern i els agents socials