Àtoms-ClubCortum/ 14,octubre,2020
La crisi del Covid-19 ha servit per a valorar el funcionament de les diverses institucions i la seva capacitat per a fer front a les seves obligacions ciutadanes.
En un primer moment amb la declaració de l’Estat d’Alarma i de l’establiment d’un comandament únic per part de l’Estat les normes establertes malgrat estar molt dures com va ser el confinament, van ser acceptades en general sobretot quan es van poder comprovar els seus resultats positius. Malgrat tot es van començar a sentit crítiques en contra de l’Estat d’Alarma i del paper del Govern Central per part de l’oposició de dretes i l’independentisme. Especialment crítics van ser alguns governs autonòmics, i amb una bel·ligerància extrema els de Catalunya i Madrid mitjançant les seves presidències de Torra i Ayuso que criticaven una falsa pèrdua de les competències autonòmiques.
Cal dir que malgrat la direcció centralitzada les autonomies mai van perdre les seves competències i van continuar tenint el control de la gestió tant de la sanitat com de les residències de gent gran.
Malgrat tot la pressió política va limitar la durada de l’Estat d’Alarma la qual cosa va precipitar la tornada a la normalitat i en alguns cassos sense els necessaris reforços sanitaris ni les dotacions de rastrejadors. Tot això ha comportat al llarg de l’estiu els rebrots epidèmics cada vegada amb major nombre i amb especial incidència a les comunitats més poblades com Madrid i Catalunya. Aquestes alhora han sofert les conseqüències de les continuades retallades en la sanitat pública la qual cosa ha repercutit en una situació d’indefensió davant el virus. La descentralització de la gestió de la sanitat com també de l’educació s’han vist posades a prova i amb resultats lamentablement negatius en els dos temes. El buidament dels Ministeris de Sanitat i Educació ha comportat una manca de control sobre l’actuació dels governs autonòmics i les seves polítiques de retalls en els serveis públics.
Tot això comporta que una part de la ciutadania s’hagi sentit més protegida quan el control ha estat en mans de govern estatal que quan aquest ha retornat al govern més proper, l’autonòmic. La crisi ha posat de manifest que l’Estat de les Autonomies en diferència dels Estats Federals, té manca dels poders i equilibris entre les funcions del Govern Estatal i el de les Comunitats Autònomes. Malauradament aquesta situació pot portar a un rebuig i fins i tot un desig d’un retorn a la centralització, quan el que caldria seria un pas ferm per anar cap a una racionalització més gran pel que fa al paper i la competència de cadascú.
L’actual moment polític no sembla el més favorable per a fer una aposta decidida cap a una reforma en un sentit federal de l’Estat que hauria de ser una bandera per part del conjunt de les esquerres que a hores d’ara no s’albira. Per la seva part el conjunt dels nacionalistes tant els espanyolistes com els independentistes són radicalment anti-federalistes.
Una vegada més la necessitat està molt lluny de la realitat. I la miopia política de curta volada impedeix enfrontar els problemes estructurals institucionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada