“NO HI HA PITJOR CEC QUE EL QUE NO VOL VEURE”

Casado i Isabel Diaz Ayuso

nuevatribuna | 24 de octubre de 2020

Aquesta és la frase amb la qual el sempre moderat Ministre de Sanitat Salvador Illa anunciava la declaració de l'Estat d'Alarma a Madrid cansat de les “llargues” i retards dels responsables de la Comunitat a l'hora de consensuar les mesures per a fer front a la greu situació del Covid-19 en la comunitat madrilenya.

No és una situació nova. Des de l'inici de la pandèmia la Comunitat de Madrid i especialment la seva presidenta Isabel Díaz Ayuso ha buscat contraposar-se com a opció alternativa a les mesures adoptades pel Govern de Pedro Sánchez. De manera reiterada des d'abril fins ara la Presidenta de la Comunitat de Madrid ha optat per una confrontació constant amb les polítiques del govern central, tant durant l'Estat d'Alarma com posteriorment.

A aquestes hores sembla clar que la prioritat del govern madrileny no és combatre l'emergència sanitària sinó la prioritat de l'economia a partir del que podria ser una malentesa interpretació d'una política liberal. Aquesta posició es contradiu amb la posició adoptada per polítics liberals i democratacristians a la UE que com una gran majoria dels organismes des de la UE al BCE i l'FMI han considerat prioritària la sanitat i combatre la pandèmia com a condició prèvia a la recuperació econòmica i social.

Però sembla que el PP d'Ayuso i de Casado es referencia més en gent com Trump o Bolsonaro i minimitzen la importància de l'emergència sanitària. Basta repetir la frase d'Ayuso “no podem parar la comunitat per un 1% de la població afectada” que és un paradigma de la seva falta de sensibilitat social.

Durant l'Estat d'Alarma ja va qüestionar, en coincidència amb Casado, les pròrrogues del mateix instant a la seva finalització. La seva posició contra el manteniment de l'Estat d'Alarma ja va comportar la dimissió de la Directora General de Salut Pública de la Comunitat que es va negar a signar l'informe que pretenia justificar el pas de fase de l'autonomia el 7 de maig.

La dificultat d'aconseguir la majoria dels vots per a mantenir la pròrroga va obligar el Govern de l'Estat a finalitzar l'Estat d'Alarma abans del desitjat i a iniciar la desescalada quan Madrid encara estava en Fase II però establint una sèrie de condicions per a arribar a una “nova normalitat” entre elles la necessitat de tenir un nombre de rastrejadors suficients per a seguir els nous brots del virus i dotar de manera suficient l'Atenció Primària.

Madrid, com també Catalunya, va utilitzar la finalització de l'estat d'Alarma per a passar en només dos dies de la Fase II a la suposada “nova normalitat”. Malgrat que des dels cercles sanitaris es desmentia que totes dues comunitats complissin amb les recomanacions que s'havien establert.

Amb l'inici dels rebrots que van afectar principalment a Aragó i Catalunya, Ayuso treia pit en assenyalar el baix nivell d'afectats que es produïen a Madrid. Posteriorment es va descobrir que això es devia a les poques proves de PCR que es realitzaven, ja que era contradictori el baix nombre d'infectats en comparació amb d’altres comunitats mentre en el còmput d'ingressats pel virus als hospitals Madrid es situava al capdavant.

Posteriorment a partir del mes d'Agost es van anar incrementant en gran manera els contagis a Madrid, fins al punt de ser la zona amb major nivell d'infecció de tota Europa amb un índex de fins a 700 per cada cent mil habitants. Cal dir que en altres parts com Alemanya, França o Itàlia es prenien mesures amb números molt inferiors de 50, 200 o 150 contagis per cent mil habitants. Malgrat això la Comunitat de Madrid simplement va acordar un confinament perimetral d'un nombre de zones sanitàries, ni tan sols poblacions, majoritàriament de classe treballadora de la Comunitat.

Reunió Sánchez- Ayuso

El Govern de l'Estat va oferir un acord amb la Comunitat per a tractar de manera conjunta la pandèmia. La Comunitat va acceptar però amb perverses intencions perquè en la primera reunió només acceptaven que es corroboraven en els seus acords anteriors.

Durant dues setmanes el Govern central intentà fer entrar en raó a la Comunitat. Fins i tot van arribar a un acord amb la Comunitat, que el vicepresident Aguado va anunciar i que comportava uns paràmetres per a tot l'Estat. Malgrat l'acord, en la reunió del Ministeri amb el conjunt de les comunitats, Madrid va ser una de les comunitats que van votar en contra de l'acord que prèviament havien acordat. L'acord acceptat per la majoria de les comunitats i el Ministeri de Sanitat va promulgar la corresponent Ordre Ministerial que comportava el tancament perimetral de Madrid i vuit poblacions de més de cent mil habitants que superaven els 500 contagis per cent mil habitants.

La Comunitat va semblar complir amb l'ordre publicant-la en el seu Diari Oficial però sense aclarir en quina normativa legal es basava la qual cosa va provocar que el TSJM revoqués l'acord. Per contra altres comunitats governades pel PP com Castella Lleó o Andalusia les van publicar correctament i van ser acceptades pels seus TSJ. A causa d'això el Govern Central va plantejar la necessitat urgent d'aplicar l'Estat d'Alarma en la comunitat i donant opció al fet que ho sol·licités la mateixa Presidenta Ayuso. Aquesta va intentar amb subterfugis allargar les converses fins que va arribar el límit donat pel Govern i aquest va prendre l'acord un divendres abans que s'iniciés el Pont del Pilar amb el perill de que una sortida massiva de Madrid disseminés el contagi en altres comunitats.

Malgrat això la Presidenta Ayuso i els consellers del PP han continuat clamant contra l'Estat d'Alarma com un greuge que es feia a Madrid amb una sèrie de plantejaments que recordaven els dels independentistes de Torra en la Generalitat de Catalunya. Ayuso arribà a dir textualment “com s'atreveixen a tractar a Madrid com a una altra comunitat autònoma qualsevol”.

Cal dir que al Govern de la comunitat de Madrid ja li han dimitit set alts càrrecs de Sanitat entre ells el doctor Emilio Bouza que va presentar la seva dimissió com a portaveu del Covid-19 de la Comissió Comunitat- Govern central a les 48 hores d'haver estat nomenat.

Recentment el 20 d'octubre han dimitit la Gerent d'Atenció Primària i la responsable dels Hospitals de Madrid.

La situació sanitària de la Comunitat sembla inaguantable com cada dia es denuncia des dels àmbits sanitaris al que s'uneix la degeneració del govern de la comunitat. Sembla que l'única que decideix en aquest govern és la Presidenta Ayuso i el seu Conseller de Justícia. Les discrepàncies amb el seu soci de govern de C,s són patents i el vicepresident Aiguado ho evidencia constantment, encara que lamentablement no comporti cap actuació política clara per part de la formació taronja.

Ayuso i el seu govern són avui un problema pel país i fins i tot pel seu partit, la falta de suport i fins i tot les actuacions totalment contràries d'altres presidents autonòmics del PP es noten de manera clara. El problema és que Ayuso va ser una opció personal de Pablo Casado la qual cosa és per a aquest un problema perquè l'actuació d'Ayuso compromet directament a la direcció del PP i condiciona la seva política de confrontació total amb el Govern en una situació tan greu com la de la segona ona de la pandèmia.

Salvador Illa comunica l'Estat d'Alarma a Madrid