Casado i Isabel Diaz Ayuso |
nuevatribuna | 24 de octubre de 2020
Aquesta és la frase amb la qual el sempre moderat Ministre de Sanitat Salvador Illa anunciava la declaració de l'Estat d'Alarma a Madrid cansat de les “llargues” i retards dels responsables de la Comunitat a l'hora de consensuar les mesures per a fer front a la greu situació del Covid-19 en la comunitat madrilenya.
No és una situació
nova. Des de l'inici de la pandèmia la Comunitat de Madrid i especialment la
seva presidenta Isabel Díaz Ayuso ha buscat contraposar-se com a opció
alternativa a les mesures adoptades pel Govern de Pedro Sánchez. De manera
reiterada des d'abril fins ara la Presidenta de la Comunitat de Madrid ha optat
per una confrontació constant amb les polítiques del govern central, tant durant
l'Estat d'Alarma com posteriorment.
A aquestes hores
sembla clar que la prioritat del govern madrileny no és combatre l'emergència
sanitària sinó la prioritat de l'economia a partir del que podria ser una
malentesa interpretació d'una política liberal. Aquesta posició es contradiu
amb la posició adoptada per polítics liberals i democratacristians a la UE que
com una gran majoria dels organismes des de la UE al BCE i l'FMI han considerat
prioritària la sanitat i combatre la pandèmia com a condició prèvia a la
recuperació econòmica i social.
Però sembla que el PP d'Ayuso i de Casado es referencia més en gent com Trump o Bolsonaro i minimitzen la importància de l'emergència sanitària. Basta repetir la frase d'Ayuso “no podem parar la comunitat per un 1% de la població afectada” que és un paradigma de la seva falta de sensibilitat social.
Durant l'Estat
d'Alarma ja va qüestionar, en coincidència amb Casado, les pròrrogues del
mateix instant a la seva finalització. La seva posició contra el manteniment de
l'Estat d'Alarma ja va comportar la dimissió de la Directora General de Salut
Pública de la Comunitat que es va negar a signar l'informe que pretenia
justificar el pas de fase de l'autonomia el 7 de maig.
La dificultat
d'aconseguir la majoria dels vots per a mantenir la pròrroga va obligar el
Govern de l'Estat a finalitzar l'Estat d'Alarma abans del desitjat i a iniciar
la desescalada quan Madrid encara estava en Fase II però establint una sèrie de
condicions per a arribar a una “nova normalitat” entre elles la necessitat de
tenir un nombre de rastrejadors suficients per a seguir els nous brots del
virus i dotar de manera suficient l'Atenció Primària.
Madrid, com també
Catalunya, va utilitzar la finalització de l'estat d'Alarma per a passar en
només dos dies de la Fase II a la suposada “nova normalitat”. Malgrat que des
dels cercles sanitaris es desmentia que totes dues comunitats complissin amb
les recomanacions que s'havien establert.
Amb l'inici dels
rebrots que van afectar principalment a Aragó i Catalunya, Ayuso treia pit en
assenyalar el baix nivell d'afectats que es produïen a Madrid. Posteriorment es
va descobrir que això es devia a les poques proves de PCR que es realitzaven,
ja que era contradictori el baix nombre d'infectats en comparació amb d’altres
comunitats mentre en el còmput d'ingressats pel virus als hospitals Madrid es
situava al capdavant.
Posteriorment a
partir del mes d'Agost es van anar incrementant en gran manera els contagis a
Madrid, fins al punt de ser la zona amb major nivell d'infecció de tota Europa
amb un índex de fins a 700 per cada cent mil habitants. Cal dir que en altres
parts com Alemanya, França o Itàlia es prenien mesures amb números molt
inferiors de 50, 200 o 150 contagis per cent mil habitants. Malgrat això la
Comunitat de Madrid simplement va acordar un confinament perimetral d'un nombre
de zones sanitàries, ni tan sols poblacions, majoritàriament de classe
treballadora de la Comunitat.
Reunió Sánchez- Ayuso |
El Govern de l'Estat va oferir un acord amb la Comunitat per a tractar de manera conjunta la pandèmia. La Comunitat va acceptar però amb perverses intencions perquè en la primera reunió només acceptaven que es corroboraven en els seus acords anteriors.
Durant dues
setmanes el Govern central intentà fer entrar en raó a la Comunitat. Fins i tot
van arribar a un acord amb la Comunitat, que el vicepresident Aguado va
anunciar i que comportava uns paràmetres per a tot l'Estat. Malgrat l'acord, en
la reunió del Ministeri amb el conjunt de les comunitats, Madrid va ser una de
les comunitats que van votar en contra de l'acord que prèviament havien
acordat. L'acord acceptat per la majoria de les comunitats i el Ministeri de
Sanitat va promulgar la corresponent Ordre Ministerial que comportava el
tancament perimetral de Madrid i vuit poblacions de més de cent mil habitants
que superaven els 500 contagis per cent mil habitants.
La Comunitat va
semblar complir amb l'ordre publicant-la en el seu Diari Oficial però sense
aclarir en quina normativa legal es basava la qual cosa va provocar que el TSJM
revoqués l'acord. Per contra altres comunitats governades pel PP com Castella
Lleó o Andalusia les van publicar correctament i van ser acceptades pels seus
TSJ. A causa d'això el Govern Central va plantejar la necessitat urgent
d'aplicar l'Estat d'Alarma en la comunitat i donant opció al fet que ho
sol·licités la mateixa Presidenta Ayuso. Aquesta va intentar amb subterfugis
allargar les converses fins que va arribar el límit donat pel Govern i aquest
va prendre l'acord un divendres abans que s'iniciés el Pont del Pilar amb el perill
de que una sortida massiva de Madrid disseminés el contagi en altres
comunitats.
Malgrat això la
Presidenta Ayuso i els consellers del PP han continuat clamant contra l'Estat
d'Alarma com un greuge que es feia a Madrid amb una sèrie de plantejaments que
recordaven els dels independentistes de Torra en la Generalitat de Catalunya.
Ayuso arribà a dir textualment “com s'atreveixen a tractar a Madrid com a una
altra comunitat autònoma qualsevol”.
Cal dir que al
Govern de la comunitat de Madrid ja li han dimitit set alts càrrecs de Sanitat
entre ells el doctor Emilio Bouza que va presentar la seva dimissió com a
portaveu del Covid-19 de la Comissió Comunitat- Govern central a les 48 hores
d'haver estat nomenat.
Recentment el 20 d'octubre han dimitit la Gerent d'Atenció Primària i la
responsable dels Hospitals de Madrid.
La situació
sanitària de la Comunitat sembla inaguantable com cada dia es denuncia des dels
àmbits sanitaris al que s'uneix la degeneració del govern de la comunitat.
Sembla que l'única que decideix en aquest govern és la Presidenta Ayuso i el
seu Conseller de Justícia. Les discrepàncies amb el seu soci de govern de C,s
són patents i el vicepresident Aiguado ho evidencia constantment, encara que
lamentablement no comporti cap actuació política clara per part de la formació
taronja.
Ayuso i el seu govern
són avui un problema pel país i fins i tot pel seu partit, la falta de suport i
fins i tot les actuacions totalment contràries d'altres presidents autonòmics
del PP es noten de manera clara. El problema és que Ayuso va ser una opció
personal de Pablo Casado la qual cosa és per a aquest un problema perquè
l'actuació d'Ayuso compromet directament a la direcció del PP i condiciona la
seva política de confrontació total amb el Govern en una situació tan greu com
la de la segona ona de la pandèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada