UN GOVERN QUE ACTUA ENFRONT D'UNA OPOSICIÓ INDIGNA I MENTIDERA

Govern i oposició dues actituts davant la crisi

Nuevatribuna | 05 de mayo de 2020


Estem vivint temps polítics monopolitzats per la pandèmia del Covid-19 que ha provocat un canvi en tots els àmbits. La prioritat sanitària ha estat evident en una primera fase i en l'actualitat ho continua sent si bé en combinació amb la problemàtica econòmica i social que comportarà la que serà una desconeguda nova normalitat, que serà nova però que de moment no serà normal i en la qual haurem de fer front a les greus conseqüències econòmiques i socials resultat del capgirell en tots els àmbits provocat per l'epidèmia i les mesures que s'han hagut de prendre per a evitar la seva propagació. El confinament de la població, el cessament en el seu moment de totes les activitats no essencials, han provocat i no sols al país sinó en el marc mundial canvis que encara és aviat per a dictaminar com seran.

A Espanya el primer govern de coalició progressista ha hagut de fer front, poc després de néixer, a una greu situació no prevista i ha adoptat nombroses mesures polítiques, econòmiques i socials, moltes d'elles inèdites en la nostra història i que en general han estat correctes per a detenir la pandèmia. La primera d'elles la proclamació de l'Estat d'Emergència, decisió que s'ha vist plenament confirmada com a encertada en el temps. Posteriorment el govern va decidir ampliar el confinament i va decretar el cessament de totes les activitats productives durant deu dies mitjançant permisos retribuïts recuperables que també s'ha demostrat encertat.

Alhora acords adoptats amb el consens dels agents socials, sindicats i patronals, com el dels ERTES, sobre autònoms i sobre fons per a la liquiditat de les empreses han estat essencials. Posteriorment s'han ampliat amb atenció a la regulació d'ajornament en crèdits d'habitatge, lloguers, i cobertura de col·lectius com les empleades de la llar que han pogut accedir per primera vegada a cobrar prestacions de desocupació. I està en fase de preparació la proposta d'Ingrés Mínim Vital d'una importància transcendental.

Ara per a començar a sortir del confinament s'han establert una sèrie de fases que s'aplicaran de forma no uniforme sinó d'acord amb la situació de cada territori. En aquest tema el govern ha buscat una mesura territorial, en principi però no exclusivament la província, en la qual a partir de determinats indicadors sanitaris es pugui anar passant d'una fase a una altra de desconfinament. La mesura territorial s'estableix entorn de tres criteris, el sanitari, el de possibilitat de control de la mobilitat i el de criteri econòmic-laboral.

Gestionar el retorn

El que ha caracteritzat l'actuació del govern d'Espanya és aplicar unes polítiques molt diferents de les que els governs de les dretes van aplicar en altres situacions com va ser en la crisi econòmica quan el cost es va fer recaure sobre les classes treballadores i els més vulnerables el que va comportar com a resultat una major desigualtat social. I el mateix ha defensat en l'àmbit europeu on planteja mancomunar el deute o fons de recuperació sense condicions que no llastrin la recuperació futura dels diversos estats.

El govern ha treballat de manera intensa en una situació totalment nova. Ningú amb un mínim d'objectivitat pot negar que el govern ha estat en un situació de plena activitat per a fer front a qüestions no explorades anteriorment, sense receptes prèvies i provocant una frenètica i constant activitat de publicacions en el BOE, amb el treball d'elaboració que comporta, concertació amb els agents socials, compareixences en el Parlament, davant els mitjans de comunicació, reunions i intercanvi d'opinions amb les autonomies a molt diversos nivells i contactes amb els diversos grups polítics.

Com és normal en una situació com la viscuda és evident que s'han comès errors, que s'han hagut de fer rectificacions i redaccions a última hora. 

Davant això cal lamentar l'actuació de l'oposició de la dreta i dels independentistes, tot això deixant de costat a Vox per la seva actuació permanentment fora del mínim decòrum parlamentari. El PP amb Casado i els seus principals dirigents en cap moment han optat per una oposició constructiva, han estat una imitació a vegades similar a la de Vox, criticant sense raó i sempre sense alternatives. D'entrada es va assabentar de l'emergència a toro passat però va criticar al govern per no haver-se assabentat abans i va estar permanentment intentant presentar com una causa fonamental la celebració del 8 de març, a la qual  cal dir que va assistir una representació del propi PP. Aquest dia no sols es va celebrar el 8 de març, sinó partits de futbol en totes les divisions i fins i tot l'acte de Vox, i dies més tard fins va haver-hi aglomeracions de protesta per la celebració d'un partit a porta tancada a València. Va ser en aquesta setmana que davant l'evolució al Nord d'Itàlia el conjunt de països europeus es van adonar de l'amenaça de la pandèmia.

Posteriorment i sense rubor el PP malgrat votar la proposta de l'Estat d'Emergència ha estat en una constant crítica acusant el govern d'actuació errònia, lenta o precipitada i sense concretar en cap moment les seves pròpies responsabilitats. Una crisi complexa com aquesta afecta a totes les administracions i una crisi sanitària com la present deuria per vergonya fer enrogir al PP responsable principal de les retallades en la sanitat pública especialment a Madrid on governa la Comunitat des de fa dècades, i on s'ha produït el major focus d'infecció malgrat els intents de la Presidenta Ayuso que atacant al govern de l'Estat intenta tapar-se les seves pròpies vergonyes. Qui és el responsable de les retallades i les privatitzacions sanitàries a la Comunitat de Madrid? I de les residències de la tercera edat?

El PP de Casado l'assetjament al Govern

El PP no ha donat per bona ni una actuació del Govern de l'Estat al qual ha atacat de forma permanent sense donar-li el més mínim respir i especialment sense plantejar cap alternativa. El màxim que hem sentit són propostes de corbates negres, o de baixar  o cancel·lar impostos. En un moment de gran despesa social al PP només se li ocorre la proposta de baixar impostos, com si no tinguéssim una pressió fiscal 7% punts inferior a la mitjana de la UE, i una menor despesa social també del 7%, gràcies en gran part a les posicions que sempre defensa el PP aquestes que “els diners sempre estan millor en la butxaca del contribuent”. Però quan vénen crisis com l'actual tots esperen que sigui l'Estat i lo públic els que els socorrin, fins i tot molts empresaris, grans i petits, i ciutadans els quals demanen menys impostos ara demanen que els socorri l'Estat. El PP ha desaprofitat una ocasió per a demostrar que és un partit de “Estat” i ha quedat clar que la seva única obsessió és fer caure al govern com sigui, encara que sigui mitjançant mentides i falsedats com culpar al govern dels morts, sense entonar cap “mea culpa” per les seves polítiques anteriors de retallades. Últimament ha arribat a dir que Sánchez és el culpable de la crisi sanitària i de la posterior crisi econòmica i punt. I ho diu sense argumentar i sense donar les raons de la seva asserció.

En la mateixa línia que el PP cal situar al Govern de la Generalitat i tots els seus components. Ells han fet propostes sempre contràries a les del Govern de l’Estat. Totes situades en termes de confrontació política per a mantenir la idea independentista. Primer van demanar tancar Catalunya com si això servís d'alguna cosa, ells van tancar la zona d'Igualada que va patir la falta d'actuació posterior del Govern. Després va demanar el cessament de totes les activitats, de totes, afegint que l'Estat pagués les nòmines. Posteriorment en plena situació de confinament van plantejar que els “padrins” poguessin portar la “mona de Pasqua” als seus fillols. A més en tot el procés s'han dedicat a contraprogramar en les seves televisions les rodes del Govern plantejant propostes que sabien inaplicables o esquitxant de “perles” com dir que “Madrid mata” “que amb independència haurien menys morts” o culpés al Govern de l'Estat de totes les ineficiències pròpies. Fins i tot han plantejat que ells haguessin establert el confinament quinze dies abans sense reparar que per aquelles dates cent mil independentistes van viatjar a Perpinyà a lloar  Puigdemont. Tot això al marge de pallassades com  contraposar un equip científic propi, que sembla ser que és inexistent, o prometre 14 milions de màscaretes que encara ningú ha vist. I com en el cas del PP, ells són hereus dels responsables de les retallades sanitàries a Catalunya i la situació en les Residències. És un Govern de publicistes de la independència i d'incapacitat demostrada en la gestió. Una gent que a tot vota No en el cas de JxC, o que com a màxim s'absté en el cas d'ERC.

Torra o la confrontació permanent

Altres grups o responsables polítics també en menor mesura no han estat a l'altura, sigui el cas del PNB en el tema del tancament total d'activitats no essencials al qual es va oposar o ara davant el desconfinament per temes competencials, una actitud potser derivada de la proximitat electoral i que ajudi a tapar la mala gestió del abocador de Zaldibar. El mateix podríem dir d'alguns barons del PSOE que millor haurien estat callats.

Contradictòria amb l'actitud de la oposició es la demostrada pels agents socials, sindicats i empresaris molt més equilibrades i partidaris dels pactes.

Cal dir que la crítica sempre és acceptable i positiva,  però que l'assetjament sense alternatives, la crítica per la crítica, l'oposició per l'oposició, el fixar-se en el detall mal realitzat en lloc d'en les polítiques essencials, és un senyal d'actuació ruin i miserable, i d'això hem vist molt en aquest període.

Actitut dialogant dels agents socials davant la crisi