INTERROGANTS EN SORTIR DE LA PANDÈMIA

Interrogants que hem d'afrontar

Nuevatribuna | 20 de abril de 2020
En aquests moments encara no sabem amb certesa com serà ni quan serà la sortida de l'emergència sanitària provocada pel Covid-19. Pot ser en dos mesos,  en quatre o en mig any. No sabem com serà el procés de sortida del confinament, ni tan sols coneixem com serà la sortida d'aquesta crisi. Molts interrogants i possiblement una única certesa: la nostra vida no tornarà a ser com abans. La societat i la ciutadania hauran d'adaptar-se a una altra manera de viure que desconeixem. Molts són els interrogants que haurem d'afrontar en tots els àmbits de la nostra vida i dels quals dependrà com serà aquesta nova manera de viure i de relacionar-nos.

És evident que tot s'obre com una realitat desconeguda, plena d'oportunitats i de riscos, que pot portar-nos a formes de vida diferents de les actuals, des del propi model de societat, de producció i consum, a les relacions socials i laborals. És possible que no puguem ser conscients dels canvis que es produiran i que milloraran o empitjoraran les nostres societats.

Sens dubte la pandèmia ha estat un dur cop per a la supèrbia dels humans i alhora ha posat en qüestió la suposada fortalesa i hegemonia indiscutible i fins ara poc discutida de la globalització econòmica i financera neoliberal.

Hi ha quatre àmbits que depenent de la seva evolució poden significar una ruptura en la nostra forma de vida actual.

Primer àmbit: Europa.

Les polítiques que adopti la Unió Europea definiran en gran manera com s'afronti la sortida de la crisi sanitària i la futura i necessària reconstrucció econòmica i social de països com el nostre.

En principi la UE ha adoptat una sèrie de decisions econòmiques diferents de les negatives polítiques d'austeritat adoptades en la crisi econòmica del 2008. Encara que de manera lenta i amb retard s'han adoptat unes primeres decisions positives com són la liquiditat garantida pel BCE d’un programa de 750.000 milions d'euros per a evitar encariments dels deutes sobirans o els acords de l'Eurogrup sobre línies de crèdits i avals o els 100.000 milions del programa SURE per a fer front als costos en prestacions derivades de la pandèmia.

Són passos necessaris però de cap manera suficients. Només són decisions d'una primera actuació d'emergència. Però cal molt més. La UE s'enfronta a un moment decisiu per a consolidar-se en un projecte solidari i d'unitat, o s'enfrontarà en cas contrari a una fractura que pot ser definitiva per a l'esdevenir comunitari. O s'aposta per una Unió basada en la solidaritat entre els seus components o es reactivaran les posicions antieuropees i ultranacionalistes que poden tombar el projecte d'una Europa unida.

Europa ha de llançar un potent pla d'inversió, el que s'ha denominat un nou “Pla Marshall”, que permeti la reactivació econòmica i els processos de reconstrucció dels diversos països. I per a això ha de donar-se un gran pas en la fiscalitat europea, entre altres mesures la capacitat d'emetre “eurobons” o “coronabons”, és a dir deute comú que permeti mobilitzar milers de milions d'euros per a finançar l'enorme esforç, conjunt i dels diversos països, que permeti tornar a posar l'economia al dia i en marxa, afavorint una sortida favorable de la crisi tant per a les economies com per als ciutadans europeus.

Així mateix aquest procés de reconstrucció ha de suposar també una oportunitat per a potenciar noves propostes de desenvolupament de les economies europees, la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques poden permetre accelerar projectes ja plantejats entorn de l'anomenat “European New Green Deal” és a dir potenciar projectes de desenvolupament més sostenibles i adequats a la defensa de la biodiversitat i la sostenibilitat.

El futur i Europa

Segon àmbit: el paper de l'Estat i lo públic.

No hi ha dubte que davant la crisi de la pandèmia han desaparegut del mapa els famosos poders econòmics i de nou el paper de l'Estat i de lo públic ha aparegut com l'única esperança de defensa de la ciutadania. De nou l'Estat protector, que dicta normes per a salvaguardar la vida de tota la ciutadania. De nou la importància dels serveis públics, especialment la tan atacada sanitat pública. De nou la importància del que és col·lectiu,  la consciència col·lectiva i la importància i centralitat del treball, especialment el de molts sectors molt poc valorats, el de la neteja, el dels reposadors de supermercats, de les caixeres, fins a la revaloració de les forces de seguretat.

L'aïllament no ha produït individualització, sinó sociabilitat entre els confinats i una bona mostra són els aplaudiments de les 8 de la tarda a tots els que s'esforcen a garantir-nos les mínimes seguretats vitals. No hi ha dubte que lo públic s'ha tornat a posar en valor d'una forma clara i merescuda.

Després de dècades de neoliberalisme on s'ha defensat l'individualisme i s'han retallat de manera greu, i ara es demostra totalment errònia, els serveis públics, on abans només es valorava la competitivitat i el mercat ara es demostra la inutilitat d'aquests falsos valors. On està ara el mercat? De què ens serveix la competitivitat? On està la salvació social per part dels grans poders econòmics i financers?

No hi ha dubte que estem en una situació en la qual hem de refermar de manera clara la defensa del que és públic que és el que ens dóna seguretat col·lectiva en sanitat però també en cobertura de prestacions púbiques. En aquests moments es posa en valor la necessitat de reduir la desigualtat. Fins i tot polítics neoliberals avui demanen una forta intervenció econòmica de l'Estat.

Només cal constatar que una proposta considerada de futur com era la Renda Bàsica o un Ingrés Mínim Vital en aquests dies, que valen com a anys, es presenta com a una necessitat ineludible que aviat es farà realitat.

Cal esperar que aquesta defensa del que és públic que comporta també una major pressió fiscal en els sectors més poderosos i afavorits de la societat per a compensar la millora dels sectors més desfavorits i reduir la desigualtat social sigui un pensament dominant en el futur.

És evident que hi haurà resistències, per part de sectors que enyoraran la tornada al liberalisme més radical, però la durada dels efectes de la pandèmia i l'esperança de que els sectors econòmics més avançats, que vegin la necessitat de canvis com una oportunitat en l'actual moment, permetin un avanç en una nova convivència més harmoniosa i sostenible.

EU New Green Deal

Tercer àmbit: canvis en el model de producció i consum.

La crisi ha evidenciat les nostres mancances. La desigualtat i la importància dels serveis públics retallats i els problemes derivats de la deslocalització d'empreses que ens ha perjudicat a  l'hora de garantir subministraments bàsics.

El reforç dels serveis públics ha de ser una de les prioritats juntament amb el manteniment de les prestacions socials que garanteixin no sols una menor desigualtat sinó una potenciació del consum de productes bàsics. Caldrà plantejar-se per exemple davant l'envelliment poblacional el tema de les residències de la tercera edat després de la negativa realitat que hem pogut contemplar i viure. Un altre objectiu serà sens dubte la relocalització d'indústries que ens garanteixin el poder fer front a qualsevol nou tipus de crisi. La situació actual ens dóna una oportunitat com dèiem en parlar d'Europa de plantejar un canvi per a aconseguir una reconstrucció basada en més i millor sostenibilitat energètica i de tota mena que ens faci menys dependents de l'exterior, és a dir aplicar el “Green Deal” també a nivell estatal.

La reconstrucció enfrontarà dos models de reconstrucció un del passat, basat en l'economia del maó i l'especulació que s'ha demostrat errònia, i un altre basat en una nova manera de fer un país més habitable i modern amb noves maneres de producció basats en aconseguir un major valor alhora que potenciar la producció i distribució pròpies.

Quart àmbit: la consciència social.

És possible predir que aquest temps de confinament ha provocat una major presa de consciència social de la nostra feblesa humana i de la necessitat de que hem d'adaptar-nos canviant de valors. Ja hem plantejat canvis en la nostra percepció de la importància del que és públic, del que és col·lectiu, del nostre sentiment solidari.

Cal esperar que també pugui conduir-nos al convenciment de les nostres limitacions i de la necessitat d'apostar per elements de qualitat en la nostra vida finita més que en la quantitat. Haurem de comprovar si aquesta situació viscuda i desconeguda per a tots ens ha comportat una major maduresa, una potenciació del nostre costat solidari i social per sobre dels factors individualistes. Més consciència dels problemes globals i de la seva importància. Si la pandèmia ens ha fet pensar en la nostra fragilitat seria lògic pensar que fóssim ara més sensibles en plantejar-nos qüestions com el canvi climàtic i les seves possibles conseqüències, com l'escalfament global comporta pèrdua de la biodiversitat en el planeta i per tant la major possibilitat de pandèmies o fenòmens naturals no controlables.

La necessitat del canvi energètic cap a energies renovables i el respecte a la naturalesa. Un canvi en els nostres hàbits de consum prioritzant el realment necessari i essencial ha de comportar evitar el malbaratament consumista i plantejar-nos les necessitats a llarg termini en lloc del consumisme immediat i poc raonat.

No hi ha dubte que els canvis en la consciència social de la ciutadania serà clau a l'hora de definir el nostre futur de progrés o de reculada.

Conclusió.

Aquestes són algunes de les realitats i interrogants als que de fet ens haurem d'enfrontar. Tot això en una situació que ha estat i serà inèdita per a tota la ciutadania  però que sens dubte tindrà fortes repercussions i canvis en el que ha estat fins ara la nostra vida econòmica, política i social, tant col·lectiva com individual.

Una societat més solidària?