LES DRETES ESPANYOLA I CATALANA SON SINONIMES

Torra i Casado dues cares del mateix

Nuevatribuna | 23 de mayo de 2020
Sembla com si la greu emergència sanitària que hem patit només hagi servit als partits de dretes i ultradretes espanyoles, PP i Vox, i la catalana de JxC, per a  enfortir els seus atacs al Govern de l’Estat en lloc de col·laborar amb ell en la lluita contra la pandèmia. La situació d’emergència i l’Estat d’Alarma només ha provocat l’increment sectari i irresponsable de les dretes atacant en tot moment l’actuació de les autoritats de l’Estat.

Per a les dretes espanyoles l’objectiu és desgastar el Govern de coalició tot intentant el seu fracàs que els permeti el seu retorn al poder. Pel que fa al Govern de la Generalitat tot ha està destinat a continuar prioritzant la seva aposta independentista tractant de marcar perfil propi qüestionant totes les actuacions de l’Executiu Central i plantejant alternatives impossibles i inviables contràries a les que aquest aprovava.

Les actuacions dels líders de les dretes Casado, Abascal, Diaz Ayuso i Torra han anat més enllà de tot allò exigible a uns responsables polítics han estat sectàries han actuat  sense cap escrúpol per utilitzar una situació realment greu i inesperada arreu del món per atacar l’actuació del govern. Des de les dretes espanyoles s’ha arribat a responsabilitzar al Govern de Sánchez de les morts causades per la pandèmia. Per la seva part el govern de Torra no ha tingut prou en dir que una Catalunya independent ho faria tot millor sinó que fins i tot ha dit que “Madrid és la mort”.

Es interesant veure en tots dos cassos com les dretes no accepten cap coresponsabilitat en la crisi sanitària obviant dos fets: a) que la sanitat a Espanya està en gran part afectada per les retallades efectuades pels governs del PP i de CiU i JxCat; b) que malgrat la direcció del Govern de l’Estat les CCAA sempre han estat les responsables de gestionar la sanitat. En tot el debat les dretes han obviat no tan sols coresponsabilitzar-se amb el govern de la crisi sanitària fent pinya amb ell en el Congrés dels Diputats sinó que ni tan sols es fan responsables dels seus errors en les Comunitats Autònomes que governen. I cal destacar que Madrid i Catalunya governades una per Diaz Ayuso en un govern  del PP i C,s amb el suport de Vox,  i l’altre Catalunya governada per Torras amb JxC i ERC han estat els dos principals “focus” de l’ epidèmia.

Les polítiques dutes a terme per les dretes tenen molt a veure amb una sèrie de conceptes intrínsecs als seus plantejaments. Les dretes tenen molt arrelada una concepció patrimonial del poder polític. Per les dretes espanyoles l’estat, Espanya és seva. Per les dretes catalanes és Catalunya la que és seva.

Aznar "guru" de la dreta espanyola

Les dretes espanyoles han estat incapaces d’abandonar la seva herència del franquisme. Durant la transició i l’esclat de la democràcia la dreta espanyola va estar un llarg temps en “hibernació política”. Només anys desprès de la creació del PP com a partit de la dreta espanyola i sota la direcció de Jose Mª Aznar torna a plantejar-se exigir el que considera que li pertoca, el poder de l’estat. Cal veure com amb posterioritat als governs d’Aznar i sota la seva influencia ideològica la dreta espanyola mai ha reconegut les victòries electorals de les esquerres. Ni la de Zapatero que van atribuir a una conxorxa desprès de l’atemptat de l’11-M, ni el triomf de la moció de censura, ni el govern plural de les esquerres. Per a ells tots han estat qualificats d’il·legítims quan no directament d’il·legals.

En el cas de Catalunya la majoria de la dreta catalana va estar amb el franquisme, només una petita fracció, minoritària dins de l’oposició democràtica, representava la dreta nacionalista. Amb l’arribada de la democràcia a Catalunya hi havia un sentiment majoritàriament d’esquerres que es va plasmar en les primeres eleccions al Congrés dels Diputats. Davant la possibilitat d’una majoria d’esquerres al govern autonòmic Suárez va efectuar “l’operació Tarradellas” que va priva l’esquerra de tenir el poder autonòmic. Posteriorment a la Generalitat Provisional les eleccions autonòmiques van determinar el triomf de Jordi Pujol amb el suport de l’UCD i d’ERC. Això va comportar l’inici del “pujolisme”, un llarg període del 1980 fins al 2003 durant el qual la dreta reagrupada de forma majoritària en la dreta nacionalista creà tota a infraestructura institucional, mediàtica, de poder social i d’hegemonia ideològica entorn a un idealisme nacionalista que perdura fins ara amb l’excepció del breu període del “tripartit”. També la dreta nacionalista té una concepció patrimonial que els va fer exclamar desprès del triomf del “tripartit” “Ens han tret de casa”.

Pujol o el nacionalisme identitari català

Totes les dretes tant espanyoles com catalanes tenen un ideari basat en el més pur liberalisme econòmic ja que són les representants de les classes més acomodades però aquest ideari bàsic el camuflen sota altres premisses que els hi permeten aglutinar diversos sectors socials. Juntament amb el liberalisme econòmic i la defensa d’un estat reduït i sistemes fiscals i de protecció social reduïts afegeixen diverses característiques com són el nacionalisme identitari que podríem qualificar de patrioterisme ( per uns Espanya, per altres Catalunya), la vinculació religiosa, la creació d’una falsa realitat històrica que és perd en els temps ( Espanya el primer estat del món o la Catalunya mil·lenària) i un rebuig del diferent i del cosmopolitisme, entre d’altres.

Malgrat siguin antagònics la dreta nacionalista espanyola i catalana es retro-alimenten i tenen més aspectes sinònims que diferencials pel que fa als conceptes.

En el cas català una menció a part mereix ERC fidel representant de la petita burgesia i les classes menestrals nacionalistes catalanes. Poques vegades en els darrers quaranta anys ha fet honor al seu nom d’esquerra, impressionats pel pes del nacionalisme conservador de CIU i els seus hereus ha estat sempre un satèl·lit subaltern d’aquests a Catalunya, amb una barreja d’enveja i de complex d’inferioritat. ERC és un partit que “vol i dol” respecte als neo-convergents, els vol substituir però no pot obviar la seva influencia en el món nacionalista. Per això sempre ha sigut un partit de poc fiar per a les esquerres catalanes.

Les dretes espanyoles i catalana s’assemblen tant que fins i tot en ambdós cassos quan ho consideren necessari criden els seus fidels a saltar-se les normes legals. Ho hem vist a Catalunya amb el “procés” i ara ho veiem en la dreta espanyola cridant al carrer als “borjamaris” dels barris benestants en plena situació d’emergència sanitària.

Aquest és l’Estat de coses que ha fet unir-se en el NO a les pròrrogues de l’Estat d’Alarma al PP, VOX, JxC i ERC en contra del Govern de Coalició Progressista. 

Una pandemia global que les dretes volen ignorar